-
El març de 1930 sota la dictadura de Primo de Rivera les forces republicanes, encapçalades per la UGT i el PSOE, varen acordar la instauració d'una república federal en l'anomenat Manifest de la Intel·ligència Republicana. -
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Este gobierno proclamó la Segunda República Española el 14 de abril de 1931; mientras el rey embarcaba en Cartagena y su familia tomaba un tren que les llevaría hacia Francia. El 15 de abril de 1931, el nuevo Gobierno republicano hizo público un programa de actuación basado en los acuerdos del Pacto de San Sebastián. -
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939
-
Durant la primera etapa republicana (1931-1933) en què van governar els partits d'esquerres, es van iniciar un seguit de reformes i millores socials, com la jornada laboral de vuit hores, la regulació del dret de vaga, la llei d'accidents laborals al camp i la llei de contractació laboral. També, en l'àmbit de l'ensenyament, es van construir més de 10.000 aules i es van preparar més de 7.000 professors.
-
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República. -
El segundo bienio de la Segunda República Española, también llamado bienio radical-cedista, bienio rectificador, bienio conservador o bienio contrarreformista, denominado también bienio negro por las izquierdas
-
Els successos de Casas Viejas, també anomenats massacre de Casas Viejas, van tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a la petita localitat de Casas Viejas, a la província de Cadis, i constitueixen un dels fets més tràgics de la Segona República Espanyola. Va obrir una enorme crisi política al primer bienni de la República i va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials que conduiria mesos després a la caiguda del govern republicanosocialista de Manuel Azaña. -
El 19 de novembre de 1933 es va celebrar la primera volta de les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret al vot. Les eleccions van donar una majoria parlamentària als partits de centredreta i de dretes, donant-se inici a l'anomenat bienni radical-cedista entre 1933 i 1936. -
La Revolución de 1934 o huelga general revolucionaria en España de 1934 —también conocida como Revolución de octubre de 1934— fue un movimiento huelguístico revolucionario que se produjo entre los días 5 y 19 de octubre de 1934 durante el segundo bienio de la Segunda República Española. Este movimiento estuvo organizado por el PSOE y la UGT, con Largo Caballero e Indalecio Prieto como principales responsables -
La batalla de Madrid, anomenada també com a defensa de Madrid, és el conjunt d'episodis bèl·lics succeïts a la zona de Madrid durant el transcurs de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936, la revolta militar dissenyada pel general Mola té lloc amb èxit al protectorat espanyol del Marroc i part del nord d'Espanya.
-
La guerra civil española o guerra de España,78910 también conocida por los españoles como la Guerra Civil por antonomasia,1112 o simplemente la Guerra, fue un conflicto bélico —que más tarde repercutiría también en una crisis económica— que se desencadenó en España tras el fracaso parcial del golpe de Estado del 17 y 18 de julio de 1936 perpetrado por una parte de las fuerzas armadas contra el Gobierno de la Segunda República.
-
Posant fi a gairebé tres anys de conflicte, la guerra civil entre el bàndol republicà i el bàndol revoltat (format per la Falange espanyola i altres grups conservadors), va acabar l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol nacional amb el general Francisco Franco al capdavant.
-
El 16 de febrer de 1936[1] es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
José del Castillo Sáenz de Tejada (Alcalá la Real, 29 de juny de 1901 – Madrid, 12 de juliol de 1936) fou un militar espanyol. -
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura. -
El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador —Francisco Franco— el 1975. -
Es coneix com a batalla de Santander el conjunt d'operacions militars dutes a terme durant la guerra civil espanyola entre el 14 d'agost i el 17 de setembre de 1937 a la província de Santander (actual comunitat autònoma de Cantàbria), i que culminarien amb la seva ocupació pel bàndol revoltat contra la Segona República.
-
La batalla del Jarama va ser una important trobada militar de la guerra civil espanyola, que es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer del 1937. -
La batalla de Guadalajara (8 de març al 23 de març de 1937) va ser un enfrontament a la guerra civil espanyola desenvolupat al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar a la capital d'Espanya pel nord. -
El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola -
Es coneix com a batalla de Brunete el conjunt d'operacions desenvolupades, des del 6 fins al 25 de juliol de 1937, en aquesta població i altres veïnes de l'oest de Madrid durant la guerra civil espanyola. Aquesta ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltes del bàndol franquista sobre Madrid i alhora alleujar la situació al front Nord. -
La batalla de Belchite fue una batalla de la Guerra Civil Española que tuvo lugar en Belchite (Zaragoza) entre el 24 de agosto y el 6 de septiembre de 1937 en el marco de la ofensiva del Ejército Popular sobre Zaragoza. La conquista de esta localidad movilizó un gran número de hombres y medios militares del Ejército Popular que habrían podido ser utilizados en el avance hacia la capital aragonesa, principal objetivo de la operación. -
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de força combatents de la història de Catalunya i es van estimar amb la sang de desens de milers d'homes.
-
El pas en retirada dels últims efectius de l'Exèrcit Popular a la riba est de l'Ebre el 16 de novembre de 1938 no només va posar fi a la trobada més gran de la guerra civil, sinó que va marcar l'inici de la descomposició de la capacitat de resistència de la República que va desembocar al final de la contesa l'1 d'abril de 1939.