-
El Japó sorprén el món derrotant Rússia, una gran potència europea. La derrota provoca una crisi interna a l’Imperi Rus i accelera el descontentament social. És un avís del nou equilibri de forces a escala global. -
Les protestes massives obliguen el tsar Nicolau II a fer concessions polítiques. Es crea la Duma (parlament), encara que amb poder limitat. El malestar social, però, continuarà creixent fins a 1917. -
Un conflicte global sense precedents que enfronta les grans potències europees. La guerra deixa milions de morts i destrueix imperis com l’austrohongarés, l’alemany i l’otomà. El tractat de pau imposarà dures condicions a Alemanya. -
Una onada de vagues i protestes a Petrograd per la fam, la guerra i el descontentament amb el tsar. L’exèrcit es nega a reprimir els manifestants i s’hi uneix. El tsar Nicolau II abdica i es forma un Govern Provisional. És una revolució espontània i majoritàriament popular. -
Els bolxevics, dirigits per Lenin i Trotski, organitzen un cop d’estat planificat. Prengueren punts clau de Petrograd, com el Palau d’Hivern. El Govern Provisional és derrocat i els bolxevics instauren un estat socialista. Marca l’inici de la Unió Soviètica. -
Un petit grup ultranacionalista i antisemita comença a organitzar-se a Munic. Hitler s’hi incorpora prompte i destaca pel seu discurs radical. El partit es convertirà en el NSDAP. -
Alemanya és obligada a assumir la culpa de la guerra, pagar reparacions i perdre territoris. La població percep el tractat com una humiliació. Aquest ressentiment alimentarà el creixement del nazisme. -
El partit adopta el nom de Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors. Hitler esdevé el seu líder indiscutible. El partit combina nacionalisme extrem, racisme i propaganda moderna.
-
Hitler intenta un cop d’estat aprofitant la crisi econòmica alemanya. El cop fracassa i és empresonat, però el judici li dona una gran plataforma mediàtica. A la presó escriu Mein Kampf. -
Alemanya recupera certa normalitat econòmica gràcies a inversions estrangeres. La cultura i la ciència viuen un moment brillant. Però la democràcia continua sent fràgil i contestada. -
La borsa de Nova York s’ensorra i desencadena una crisi global. L’atur i la pobresa augmenten dràsticament. A Alemanya, la crisi afavoreix els partits extremistes, especialment el nazi. -
El NSDAP esdevé el partit més votat en diverses eleccions. Hitler aprofita la crisi i el malestar social per guanyar suport. Les institucions democràtiques es debiliten.
-
El president Hindenburg el nomena canceller pensant que podrà controlar-lo. Hitler, però, utilitza el càrrec per eliminar llibertats i perseguir opositors. Comença la dictadura nazi. -
S’il·legalitzen partits, sindicats i premsa crítica. S’obrin els primers camps de concentració per a dissidents. La SS i la Gestapo esdevenen instruments de terror estatal.
-
Hitler ordena una purga interna per eliminar rivals dins del partit, especialment la SA d’Ernst Röhm. La SS assassina dirigents nazis dissidents i opositors polítics. La purga consolida el poder absolut de Hitler i reforça la seua imatge davant l’exèrcit. -
Alemanya envaeix Polònia utilitzant la tàctica Blitzkrieg.
L’ofensiva és ràpida i devastadora, i Polònia cau en setmanes.
Aquest acte provoca l’inici oficial de la Segona Guerra Mundial. -
Després de la invasió de Polònia, les potències occidentals reaccionen.
Declaren la guerra a Alemanya per frenar l’expansionisme nazi.
Tot i això, durant mesos quasi no hi ha combats directes (la “guerra falsa”). -
La URSS entra a Polònia des de l’est, complint el pacte secret amb Alemanya.
El país queda dividit entre les dues potències totalitàries.
Milions de polonesos són deportats o executats. -
La URSS intenta conquerir Finlàndia, però troba una resistència inesperada.
Els finesos utilitzen el terreny i el clima extrem al seu favor.
Finalment Finlàndia cedeix territori, però manté la independència. -
Alemanya intenta destruir la RAF per preparar una invasió.
Els britànics resisteixen gràcies al radar i la defensa aèria.
És la primera gran derrota de Hitler. -
Alemanya busca controlar rutes estratègiques i recursos del nord.
Dinamarca cau en hores, mentre Noruega resisteix més temps.
Això assegura a Hitler el control del mar del Nord. -
Alemanya ataca per sorpresa passant pels Països Baixos i Bèlgica.
L’exèrcit francès és superat ràpidament per la Blitzkrieg.
En poques setmanes, França queda derrotada. -
França signa la rendició i queda dividida en zona ocupada i zona de Vichy.
El govern de Vichy col·labora amb els nazis.
Europa occidental queda sota domini alemany. -
Alemanya trenca el pacte amb la URSS i llança la major invasió de la història.
Els soviètics pateixen enormes pèrdues inicials.
La guerra esdevé brutal i decisiva per al futur del conflicte. -
El Japó bombardeja la base nord-americana de Pearl Harbor.
Els EUA entren directament en la guerra.
El conflicte es converteix en totalment mundial. -
Els EUA declaren la guerra al Japó i, poc després, a Alemanya.
Això canvia completament l’equilibri militar global.
La capacitat industrial nord-americana serà clau per a la victòria aliad -
Els EUA derroten la flota japonesa en una batalla naval decisiva.
El Japó perd quatre portaavions i la iniciativa estratègica.
Marca el punt d’inflexió al Pacífic. -
Alemanya intenta capturar Stalingrad per controlar el Volga.
La batalla és una de les més dures de la història.
La resistència soviètica frena l’avanç nazi. -
El 6é Exèrcit alemany queda envoltat i es rendeix.
És la primera gran derrota terrestre de Hitler.
A partir d’ací, la URSS avança cap a Berlín. -
Els aliats desembarquen a Sicília per obrir un nou front.
La campanya accelera la caiguda de Mussolini.
Itàlia comença a desfer-se de l’Eix. -
Itàlia abandona l’Eix i es rendeix als aliats.
Alemanya ocupa el país i continua la lluita.
La guerra a Itàlia serà llarga i dura. -
Els aliats desembarquen a Normandia en la major operació naval de la història.
Això obri el front occidental contra Alemanya.
És l’inici de l’alliberament d’Europa. -
Oficials alemanys intenten assassinar Hitler amb una bomba.
L’atemptat fracassa i provoca una repressió massiva.
Mostra que fins i tot dins Alemanya hi havia oposició. -
La resistència francesa s’alça contra els ocupants nazis.
Els aliats entren a la ciutat i la lliberen.
És un símbol clau de la derrota alemanya. -
Les forces alemanyes signen la capitulació incondicional.
Europa celebra el final de la guerra.
La destrucció és immensa i el continent queda dividit. -
Els líders dels EUA, del Regne Unit i de l’URSS decidiren com reorganitzar Europa després de la Segona Guerra Mundial.
Alemanya quedà dividida en zones d’ocupació i l’URSS guanyà influència a l’Europa oriental.
Va ser l’inici de la tensió entre el bloc capitalista i el comunista. -
Amb Berlín envoltat, Hitler es lleva la vida al seu búnquer.
El règim nazi s’ensorra immediatament.
Alemanya està a punt de rendir-se. -
Els EUA llancen la primera bomba atòmica sobre Hiroshima.
La ciutat queda devastada i moren desenes de milers de persones.
El Japó continua resistint uns dies més. -
Segona bomba atòmica llançada pels EUA.
La destrucció accelera la decisió japonesa de rendir-se.
Marca l’inici de l’era nuclear. -
El Japó signa la capitulació a bord del USS Missouri.
La Segona Guerra Mundial acaba oficialment.
Comença una nova etapa de tensions globals. -
Organització creada per mantindre la pau mundial. Intenta evitar conflictes entre països. Té un paper important durant la Guerra Freda. Encara és clau en la política internacional.
-
Els Estats Units decideixen ajudar països per evitar l’expansió del comunisme. Marca l’inici oficial de la Guerra Freda. Es basa en la política de contenció. Suposa una intervenció activa en altres països.
-
Organització que coordinava els partits comunistes d’Europa. Estava controlada per la URSS. Servia per difondre la ideologia comunista. Va reforçar el control soviètic sobre els seus aliats.
-
Els comunistes van prendre el poder amb suport soviètic.
Occident va témer més expansió comunista.
La divisió d’Europa es va intensificar. -
Programa d’ajuda econòmica dels EUA per reconstruir Europa occidental. Volia evitar crisis que afavoriren el comunisme. Va ser clau per a la recuperació econòmica. La URSS el va rebutjar.
-
La URSS bloqueja els accessos a Berlín Oest. Els EUA responen amb un pont aeri. És una de les primeres grans crisis de la Guerra Freda. Finalitza el 1949 amb la retirada del bloqueig.
-
Era una organització econòmica creada per la URSS. Servia per coordinar les economies dels països comunistes. Era la resposta al Pla Marshall. Afavoria el comerç dins del bloc soviètic.
-
Aliança militar dels països occidentals liderats pels EUA. L’objectiu era defensar-se de la URSS. Consolida la divisió del món en blocs. Encara existeix hui.
-
Els comunistes de Mao derrotaren el govern nacionalista xinés.
La Xina es convertí en un aliat important de l’URSS.
El comunisme s’estengué enormement per Àsia. -
Corea es divideix en nord comunista i sud capitalista. El nord invadeix el sud i intervenen els EUA. Xina ajuda el nord. Acaba el 1953 sense vencedor clar.
-
La mort de Stalin obrí una etapa de canvis a l’URSS.
Nikita Khrusxov inicià una desestalinització parcial del sistema.
Les tensions continuaren, encara que amb alguns intents de diàleg. -
Resposta de la URSS a l’OTAN. Aliança militar dels països comunistes. Reforça la divisió d’Europa. Va existir fins al final de la Guerra Freda.
-
Fidel Castro arriba al poder a Cuba. El país s’alinea amb la URSS. Els EUA ho veuen com una amenaça. Tindrà molta importància posteriorment.
-
Es construeix un mur que separa Berlín Est i Oest. Evitava que la gent fugira al costat capitalista. Es converteix en símbol de la Guerra Freda. Divideix famílies i ideologies.
-
La URSS instal·la míssils nuclears a Cuba. Els EUA responen amb un bloqueig naval. El món està a punt d’una guerra nuclear. Finalment es resol pacíficament.
-
Conflicte entre el Vietnam del Nord (comunista) i el Vietnam del Sud (recolzat pels EUA).
Els Estats Units intervenen per frenar el comunisme, però troben una forta resistència.
Acaba amb la victòria del Nord i la reunificació de Vietnam sota un règim comunista. -
Intent de reformar el socialisme a Txecoslovàquia cap a un model més liberal.
La Unió Soviètica envaeix el país per frenar estos canvis.
Demostra els límits de l’autonomia dins del bloc comunista. -
La missió Apollo 11 de la NASA aconseguix que humans xafen la Lluna per primera vegada.
Neil Armstrong és el primer a caminar per la seua superfície.
Representa un gran avanç tecnològic i simbòlic en la Guerra Freda. -
Les forces armades xilenes, liderades per Augusto Pinochet, derroquen el president Salvador Allende.
S’establix una dictadura militar que dura fins a 1990.
Marca un període de repressió política i violacions dels drets humans.
A list shows items. A timeline shows sequence.
Use Timetoast to make dates, milestones, and turning points easier to understand in a clear visual format. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.