-
Japó ataca per sorpresa la flota russa a Port Arthur. El conflicte mostra la debilitat de l’Imperi Rus i trenca el mite de la superioritat militar europea. La derrota russa provocarà una crisi política interna que desembocarà en revoltes i reformes. -
A Sant Petersburg, soldats del tsar disparen contra manifestants pacífics que reclamaven millores socials i polítiques. Moren centenars de persones. Aquest fet provoca una onada de revoltes a tot l’Imperi Rus i obliga el tsar Nicolau II a crear la Duma (parlament). -
La Revolució Russa de 1905 va esclatar arran de les derrotes militars de Rússia contra el Japó, la fam i les dures condicions laborals. Obrers, camperols i sectors urbans es van alçar amb protestes, vagues generals i motins, destacant el “Diumenge Sagnant” a Sant Petersburg. La crisi va obligar el tsar Nicolau II a cedir parcialment, creant la Duma i aprovar reformes limitades. Tot i això, el malestar social va persistir, sent un precedent clau de la Revolució de 1917. -
La flota japonesa destrueix quasi completament la flota russa del Bàltic després d’un llarg viatge des d’Europa. És una de les derrotes navals més humiliants de Rússia. Demostra la superioritat tecnològica i tàctica japonesa i accelera la crisi política dins de l’Imperi rus.
-
Rússia i Japó signen la pau als EUA amb mediació del president Theodore Roosevelt. Rússia reconeix la influència japonesa a Corea i perd territoris a Manxúria. La derrota causa una gran crisi política dins l’Imperi Rus i reforça els moviments revolucionaris.
-
El front occidental es converteix en una línia de trinxeres de centenars de quilòmetres. Les ofensives causen enormes pèrdues però guanyen poc territori. L’ús de metralladores, artilleria pesada, gasos tòxics i noves tecnologies fa la guerra molt destructiva.
-
L’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria és assassinat per un nacionalista serbi a Sarajevo. L’atemptat desencadena una crisi diplomàtica que acaba provocant la Primera Guerra Mundial per l’efecte de les aliances entre les potències europees.
-
Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia. En pocs dies entren en el conflicte Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit. La guerra es converteix en un conflicte mundial amb fronts a Europa i altres territoris. -
França i Regne Unit frenen l’avanç alemany cap a París. Alemanya no aconsegueix una victòria ràpida i el front occidental queda bloquejat en guerra de trinxeres.
-
Una de les batalles més llargues i sagnants. Alemanya intenta desgastar l’exèrcit francès. França resisteix, però hi ha centenars de milers de morts.
-
Ofensiva aliada contra Alemanya. El primer dia moren més de 50.000 soldats britànics. S’utilitzen per primera vegada tancs. La batalla mostra la brutalitat de la guerra industrial.
-
Alemanya ataca vaixells comercials amb submarins. Açò afecta el comerç internacional i contribueix a l’entrada dels EUA en la guerra.
-
Vagues i protestes massives a Petrograd per la fam i la guerra obliguen el tsar Nicolau II a abdicar. Es forma un govern provisional liberal, però comparteix el poder amb els soviets revolucionaris.
-
Els bolxevics dirigits per Lenin prenen el poder a Petrograd i derroquen el govern provisional. Comença el primer estat comunista de la història. -
El govern bolxevic signa la pau amb Alemanya i abandona la Primera Guerra Mundial. Rússia perd grans territoris d’Europa oriental, però pot concentrar-se en la guerra civil interna.
-
Alemanya es rendeix després d’ofensives aliades i revoltes internes. -
Alemanya perd territoris, paga reparacions i veu limitat el seu exèrcit. Aquest tractat genera ressentiment i crisi econòmica. -
Benito Mussolini va arribar al poder a Itàlia el 1922 aprofitant la crisi econòmica i el descontentament social. Després de la “Marxa sobre Roma”, el rei el va nomenar cap de govern i va instaurar una dictadura feixista. -
La URSS es va crear oficialment el 1922 després de la Revolució Russa de 1917 i de la guerra civil entre bolxevics i antibolxevics. Els bolxevics, liderats per Vladímir Lenin, van guanyar la guerra i van instaurar un sistema comunista.
La URSS unia diverses repúbliques sota un govern centralitzat, amb partit únic, economia planificada i control de l’Estat sobre la producció i la societat. -
Alemanya depenia de préstecs dels EUA per pagar les reparacions de guerra. Quan arriba la crisi, l’economia s’enfonsa: milions d’aturats, inflació i pobresa. Aquesta situació facilita l’ascens dels partits extremistes, especialment el nazisme.
-
La borsa nord-americana col·lapsa i comença la Gran Depressió. Els bancs i empreses tanquen i el comerç internacional es desploma. La crisi es propaga per tot el món. -
Adolf Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya el 1933 pel president Hindenburg, en un context de crisi econòmica, atur massiu i inestabilitat política després de la Primera Guerra Mundial.
El seu partit, el Partit Nazi, va guanyar força prometent recuperar l’economia i l’orgull alemany. Un cop al poder, Hitler va aprofitar l’incendi del Reichstag per limitar llibertats, eliminar partits polítics i establir una dictadura. Després es va proclamar Führer, concentrant tot el poder en ell. -
Alemanya invadeix Polònia utilitzant la “Blitzkrieg”, una estratègia de guerra ràpida amb tancs, avions i infanteria mecanitzada. Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya, iniciant la Segona Guerra Mundial.
-
La Batalla d’Regne Unit (1940-1941) va ser el primer gran enfrontament aeri de la Segona Guerra Mundial.
Adolf Hitler volia invadir el Regne Unit després de la caiguda de França, però abans necessitava destruir la seva força aèria. La Luftwaffe alemanya va bombardejar ciutats i bases militars britàniques.
La RAF britànica va resistir amb èxit i va impedir que Alemanya aconseguira el control de l’aire. Va ser una derrota important per a Hitler i va frenar la invasió del Regne Unit. -
La caiguda de França va passar el 1940 durant la Segona Guerra Mundial, quan l’exèrcit alemany de Adolf Hitler va envair el país.
Els alemanys van atacar ràpidament per Bèlgica i els Països Baixos, van envoltar les tropes franceses i britàniques, i van avançar fins a París. França va quedar derrotada en poques setmanes i es va dividir en dues zones: una ocupada pels nazis i una altra controlada pel govern col·laboracionista de Vichy. -
Alemanya invadeix l’URSS amb més de tres milions de soldats. Tot i els èxits inicials, l’exèrcit alemany queda frenat per la resistència soviètica, la grandària del territori i l’hivern. -
La Batalla de Stalingrad va ser un dels enfrontaments més importants de la Segona Guerra Mundial.
Adolf Hitler volia conquerir la ciutat perquè era clau per controlar el sud de la URSS i els seus recursos. L’exèrcit alemany va avançar, però els soviètics van resistir i van encerclar les tropes enemigues.
Finalment, Alemanya va ser derrotada i va perdre una gran part del seu exèrcit. Aquesta batalla va marcar el principi del declivi nazi en la guerra. -
La Batalla de Kursk va ser una de les més grans de tancs de la Segona Guerra Mundial.
Adolf Hitler va intentar derrotar l’URSS amb una gran ofensiva. Però els soviètics estaven preparats, van defensar-se i després van contraatacar.
Va acabar amb una gran derrota alemanya i va confirmar que Alemanya ja no podia guanyar la guerra a l’Est. -
La Segona Guerra Mundial va acabar amb la derrota de les potències de l’Eix.
A Europa, la guerra va finalitzar quan Adolf Hitler es va suïcidar el 30 d’abril de 1945 i Alemanya es va rendir oficialment el 8 de maig de 1945.
A l’Àsia, la guerra va acabar després del bombardeig atòmic d’Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units, i la rendició del Japó el setembre de 1945.
Això va marcar el final del conflicte i l’inici d’una nova etapa mundial amb dos grans blocs: els Estats Units i la URSS. -
Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya queda totalment destruïda i es decideix la divisió en 4 zones d' Alemanya entre EUA, URSS, Regne Unit i França. Berlín també es divideix en 4 sectors.
Els objectius eren la desnazificació, desmilitarització i control polític
Però cada potència aplica un model diferent i comença la tensió -
Després de la Segona Guerra Mundial, el món queda dividit en dos blocs:
• Bloc capitalista liderat pels Estats Units
• Bloc comunista liderat per la Unió Soviètica
Hi ha molta tensió, carrera armamentística i conflictes com el bloqueig de Berlín. -
Winston Churchill va pronunciar el seu històric discurs a Fulton, on va denunciar que un "teló d'acer" havia dividit Europa de dalt a baix. Amb esta metàfora, advertia sobre l'expansionisme de la Unió Soviètica i el control ferri sobre l'Europa Oriental, marcant així el trencament definitiu entre els antics aliats i l'inici simbòlic de la Guerra Freda. -
El president Harry S. Truman va establir la base de la política exterior estatunidenca basada en la contenció del comunisme. Amb l'objectiu d'ajudar militarment i econòmica els països amenaçats pel control soviètic (especialment Grècia i Turquia), va oficialitzar la divisió del món en dos blocs i el compromís dels EUA de defendre les democràcies occidentals. -
Va ser un programa massiu d'ajuda econòmica dels EUA per a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Més enllà de la recuperació material, la seua finalitat política era frenar la influència dels partits comunistes en una Europa empobrida, consolidant el sistema capitalista i l'aliança econòmica entre els països occidentals. -
Com a resposta a la unificació econòmica de les zones aliades i la introducció del marc alemany, l'URSS va tallar tots els accessos terrestres i fluvials a Berlín Occidental per a intentar prendre el control total de la ciutat. Els Estats Units i els seus aliats van respondre organitzant un pont aeri massiu que va subministrar aliment i combustible a la població durant quasi un any. El fracàs del bloqueig va consolidar la divisió d'Alemanya en dos estats i va accelerar la creació de l'OTAN.
-
Com a conseqüència directa del Bloqueig de Berlín i el temor a l'expansionisme soviètic, deu països de l'Europa Occidental, els Estats Units i el Canadà van signar el Tractat de l'Atlàntic Nord. Esta aliança militar es va basar en el principi de defensa col·lectiva, establint que un atac contra qualsevol dels seus membres seria considerat un atac contra tots, consolidant definitivament el bloc occidental liderat per Washington.
-
L’OTAN es va crear com una aliança militar defensiva entre els Estats Units, Canadà i diversos països d’Europa Occidental.
El seu objectiu principal era garantir la seguretat col·lectiva: si un país membre era atacat, tots els altres el defensaven. Això es va fer sobretot per frenar l’expansió de la influència de la URSS durant la Guerra Freda.
Amb el temps, l’OTAN es va convertir en una de les aliances militars més importants del món. -
Va ser un conflicte de la Guerra Freda entre Corea del Nord, comunista, amb suport de la URSS i la Xina, i Corea del Sud, recolzada pels Estats Units.
Corea del Nord va envair Corea del Sud per intentar unificar la península sota el comunisme.
Hi va haver una forta intervenció dels Estats Units i de l’ONU, que van ajudar Corea del Sud a resistir i recuperar zones. La guerra es va tornar molt dura, amb combats intensos i grans canvis de control del territori, especialment prop del paral·lel 38. -
La Crisi dels míssils de Cuba va ser un dels moments més tensos de la Guerra Freda.
En Cuba hi havia un dictador al servei dels EUA i van a fer una revolució al cap davant Fidel Catro i Ernesto Che Guevara.
EUA intenta invair Cuba (Doctrina Truman) però no aconsegueix l'invasió.
L'URSS va situar missils nuclears a Cuba ca a Florida.
Els EUA ho van a descobrir i van a posar un bloqueig econòmic a Cuba.
L'URSS va retirar els missils després de pressions internaconals. EUA va mantindre el bloqueig. -
respuesta militar de la URSS.
-
La Guerra del Vietnam va ser un conflicte de la Guerra Freda entre el Vietnam del Nord, comunista i amb suport de la URSS, i el Vietnam del Sud, recolzat pels Estats Units.
Els Estats Units van intervenir per evitar que el comunisme s’estengués a la regió, però es van trobar amb una guerra molt complicada de guerrilles i amb forta resistència local. A més, la guerra va generar moltes protestes dins dels mateixos Estats Units. -
alineando a la isla con el bloque soviético.
-
para evitar la fuga de ciudadanos al bloque occidental.
-
El punto más cercano a una guerra nuclear total.
-
Gran derrota política y militar para EE. UU. en su intento de frenar el avance comunista en el sudeste asiático.
-
la URSS invade Checoslovaquia para detener reformas liberales.
-
acuerdos SALT para limitar armas nucleares.
-
Després d’anys de guerra molt costosa i impopular, els Estats Units van signar els Acords de París (1973), que van marcar la sortida progressiva de les seves tropes. Tot i això, el conflicte va continuar entre el Vietnam del Nord i el del Sud.
Finalment, el 1975, amb la caiguda de Saigon, els Estats Units van abandonar definitivament la regió i el Vietnam va quedar unificat sota un govern comunista. -
Fin de la distensión; EE. UU. apoya a la resistencia (muyahidines).
-
en la URSS e inicia reformas (Perestroika y Glasnost) debido a la crisis económica.
-
El evento que simboliza el fin de la división del mundo y el colapso del bloque socialista en Europa.
Want to make a timeline like this?
Use Timetoast to turn dates, events, milestones, and phases into a clear visual timeline you can build and share. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.