-
1000 BCE
Pobles Preromans
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
800 BCE
Invasions indoeuropees
- Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
800 BCE
2.- Els pobles preromans.
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:- Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro, bronze.
- Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
- Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria
-
753 BCE
Fundacio Roma
Fundació de Roma al 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
753 BCE
Romul 753-717 aC
. -
Period: 753 BCE to 508 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
- Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
-
717 BCE
Numa Pompil. 717-672 aC
. -
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640
. -
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
. -
616 BCE
Tarquini 1 616-578 aC
. -
581 BCE
Servi Tul·li
. -
535 BCE
Tarquini 2 el superb 534-509
. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
- Divisió del poder en 3 institucions:
Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats:
Segons la residència
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats:
Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta)
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
500 BCE
4º Plebs
Hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. Quan la plebs no tenia feina vivia de les subvencions estatals i s'acontentava amb les diversions que l'Estat li oferia (panem et circenses). Esclaus i lliberts Els esclaus eren molt nombrosos, sobretot després de les conquestes romanes. Feien les feines més dures, però també s'ocupaven de l'ensenyament i de tasques administratives. El costum d'alliberar esclaus va fer que augmentés el nombre de lliberts. -
Period: 500 BCE to 14
Expansio Roma
- 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica.
- 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
- 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental
Divisió dels territoris conquerits en províncies Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
-
499 BCE
Magistrats
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens) -
497 BCE
Senat
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia ja que eren els que la controlaven). -
Period: 494 BCE to 367 BCE
Societat Urbana
1ºGrups Socials
2ºPrivilegiats
3ºArtesans i comerciants
4ºEls plebs -
486 BCE
2º Privilegiats
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. També gaudien d'una bona posició els plebeus que es dedicaven a fer negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració (equites o cavallers). -
445 BCE
1º Els grups socials
La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:- els homes lliures i els esclaus.
-
327 BCE
L'aparicio del Cristianisme
- S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret Hi ha un sol Déu Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Poc èxit entre els jueus de Palestina
- Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit
- Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies
- Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit
- 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
-
300 BCE
Patricis y Plebeus
- Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens.
- Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics. Lluitaran per aconseguir més drets i més participació política.
-
Period: 238 BCE to 19 BCE
La conquesta d'Hispània
. -
213 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago
- 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
205 BCE
1º La conquesta romana de la Península Ibèrica.
- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
- 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
- 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans
- 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
146 BCE
Religio
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.- Creences pròpies
- Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura
- Lares: Genis protectors de la llar
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família.
- Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms
- A partir del S.I dC 🡪 culte imperial
-
123 BCE
Illes Balears en els temps dels Romans
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques)
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. -Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca
-Economia: agricultura i ramaderia
-Soldats afavoreixen economia, creencies, la llengua i les formes de vida romanes -
27 BCE
Octavi August
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
27 BCE
L'organitzacio del imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
27 BCE
Causes de la crisis de l'imperi Roma
Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC) -
27 BCE
Pax Romana i crisi de l’Imperi
- S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
- S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
-
Period: 27 BCE to 476
imperi roma
L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi (27 aC- 476 dC). -
Period: 27 BCE to 475
Pax Romana
. -
20 BCE
2º La conquesta Romana de la península ibèrica
- 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
- República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior.
- August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania.
-
14 BCE
Crisis Republica
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici:
-
14 BCE
exemples republica
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques. Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus. -
14 BCE
militars
- Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
-
Period: 1 CE to 299
Fi de l'Imperi d'occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
300
Crisi de l’Imperi
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars)
-Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició -
395
Divisió de l’Imperi Romà
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
400
3º Els Artesans i els comerciants
S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos.