865673502 13141131 1706x1280

Roma_LuisFernandez_2025_2EsoB

  • 1000 BCE

    Pobles Preromans

    Pobles Preromans
    Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
  • 800 BCE

    Invasions indoeuropees

    Invasions indoeuropees
    • Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    • Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
    2.- Els pobles preromans.
  • 800 BCE

    2.- Els pobles preromans.

    2.- Els pobles preromans.
    Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
    • Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro, bronze.
    • Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
    • Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria
  • 753 BCE

    Fundacio Roma

    Fundacio Roma
    Fundació de Roma al 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).
  • 753 BCE

    Romul 753-717 aC

    Romul 753-717 aC
    .
  • Period: 753 BCE to 508 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    • Administrava justícia
    • Manava l’exèrcit
    • Era summe sacerdot
    • El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
    • Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
  • 717 BCE

    Numa Pompil. 717-672 aC

    Numa Pompil. 717-672 aC
    .
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili 672-640

    Tul·li Hostili 672-640
    .
  • 640 BCE

    Ancus Marci 640-616 aC

    Ancus Marci 640-616 aC
    .
  • 616 BCE

    Tarquini 1 616-578 aC

    Tarquini 1 616-578 aC
    .
  • 581 BCE

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
    .
  • 535 BCE

    Tarquini 2 el superb 534-509

    Tarquini 2 el superb 534-509
    .
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    • Divisió del poder en 3 institucions:
    -Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis. -Comicis Curiats:
    Segons l’origen familiar
    Comicis Tribunats:
    Segons la residència
    Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats:
    Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta)
    Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
  • 500 BCE

    4º Plebs

    Hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans. Quan la plebs no tenia feina vivia de les subvencions estatals i s'acontentava amb les diversions que l'Estat li oferia (panem et circenses). Esclaus i lliberts Els esclaus eren molt nombrosos, sobretot després de les conquestes romanes. Feien les feines més dures, però també s'ocupaven de l'ensenyament i de tasques administratives. El costum d'alliberar esclaus va fer que augmentés el nombre de lliberts.
  • Period: 500 BCE to 14

    Expansio Roma

    • 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica.
    • 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
    • 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental
      Divisió dels territoris conquerits en províncies Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
  • 499 BCE

    Magistrats

    Magistrats
    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)
  • 497 BCE

    Senat

    Senat
    Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia ja que eren els que la controlaven).
  • Period: 494 BCE to 367 BCE

    Societat Urbana

    1ºGrups Socials
    2ºPrivilegiats
    3ºArtesans i comerciants
    4ºEls plebs
  • 486 BCE

    2º Privilegiats

    El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Constituïen l'anomenada nobilitas. També gaudien d'una bona posició els plebeus que es dedicaven a fer negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració (equites o cavallers).
  • 445 BCE

    1º Els grups socials

    La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:
    • els homes lliures i els esclaus.
    Els homes lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Aquests darrers no tenien drets polítics. La majoria d'homes lliures tenien la civitas o ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Tanmateix, entre aquest grup de ciutadans lliures hi havia grans diferències de fortuna.
  • 327 BCE

    L'aparicio del Cristianisme

    • S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret Hi ha un sol Déu Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
    • Poc èxit entre els jueus de Palestina
    • Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit
    • Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies
    • Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit
    • 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 300 BCE

    Patricis y Plebeus

    Patricis y Plebeus
    • Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens.
    • Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics. Lluitaran per aconseguir més drets i més participació política.
  • Period: 238 BCE to 19 BCE

    La conquesta d'Hispània

    .
  • 213 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartago

    Les guerres entre Roma i Cartago
    • 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • 205 BCE

    1º La conquesta romana de la Península Ibèrica.

    1º La conquesta romana de la Península Ibèrica.
    • 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
    • 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
    • 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans
    • 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
  • 146 BCE

    Religio

    Religio
    La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
    • Creences pròpies
    • Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura
    • Lares: Genis protectors de la llar
    • Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
    • Manes: Culte als avantpassats de la família.
    • Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms
    • A partir del S.I dC 🡪 culte imperial
  • 123 BCE

    Illes Balears en els temps dels Romans

    Illes Balears en els temps dels Romans
    Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques)
    -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. -Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca
    -Economia: agricultura i ramaderia
    -Soldats afavoreixen economia, creencies, la llengua i les formes de vida romanes
  • 27 BCE

    Octavi August

    Octavi August
    • Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • 27 BCE

    L'organitzacio del imperi

    L'organitzacio del imperi
    • Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
    • Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
    • Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
  • 27 BCE

    Causes de la crisis de l'imperi Roma

    Causes de la crisis de l'imperi Roma
    Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC)
  • 27 BCE

    Pax Romana i crisi de l’Imperi

    Pax Romana i crisi de l’Imperi
    • S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
    • S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
  • Period: 27 BCE to 476

    imperi roma

    L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi (27 aC- 476 dC).
  • Period: 27 BCE to 475

    Pax Romana

    .
  • 20 BCE

    2º La conquesta Romana de la península ibèrica

    2º La conquesta Romana de la península ibèrica
    • 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
    Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
    • República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior.
    • August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
    • Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania.
  • 14 BCE

    Crisis Republica

    Crisis Republica
    En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
    • Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici:
  • 14 BCE

    exemples republica

    exemples republica
    Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques. Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus.
  • 14 BCE

    militars

    militars
    • Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
    Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
  • Period: 1 CE to 299

    Fi de l'Imperi d'occident

    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • 300

    Crisi de l’Imperi

    Crisi de l’Imperi
    Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
    -Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars)
    -Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
    -Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició
  • 395

    Divisió de l’Imperi Romà

    Divisió de l’Imperi Romà
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 400

    3º Els Artesans i els comerciants

    S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos.