-
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat. La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l'urbs— presenta diverses formes. -
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Monarquia era electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims: -Administrava justícia
-Manava l’exèrcit
-Era summe sacerdot -
-
-
-
-
-
-
Es produeix una revolts i s'expulsen els estruscs.
Es substitueix la monarquia amb una república. -
varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats Comicis Tribunats Comicis Centuriats
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Entre els segles VI al III aC
-
Una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Dret a contraure i accedir a les magistratures i al Senat.
-
(Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
-
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir. -
forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
-
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
s. I ac - corrupció i lluites internes: Revoltes populars: Desigualtats Patricis-Cavallers i Plebeus.
Revoltes d'esclaus
Això va donar a la rebuda del poder en generals (dictadors) per acabar amb les revoltes.
Es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder:
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en Octavi Cèsar August. -
Consequencies
-Es dóna poder als generals (dictadors)
-Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
Moment de màxima expansió i prosperitat de Roma. S'intensifica la romanització per part d'altres pobles (llengua - llatí, lleis, déus ...)
-
Càntabres, àsturs i vascons.Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies -
-
Aturen les conquestes - Fronteres dèbils a causa dels germànics -bàrbars- (sueus, vàndals, alans, visigots...)i perses.
-Pobles germànics molt diferents dels romans: No coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva.
Afebliment autoritat imperial.
Augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en els quals participava tota la unitat familiar. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars)
-Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició -
va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir:
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
Teodosi divideix l'Imperi entre els seus fill - facilita la defensa. Imperi d'Occident: Roma (Arcadi)
Imperi d'Orient: Constantinoble -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més però va a cambiar de nom
-
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.