-
- Entre els segles XI i VI aC, penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
- Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península.
- Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
- Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
-
-
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica. -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia poders màxims:
- Administrava justícia
- Mannava exèrcit
- Summe sacerdot Segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic, el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura, la ramaderia, creixement de les activitats artesanals i comercials.
509 aC revolta a Roma, els etruscs expulsats i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
-
-
-
-
-
-
Revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols.
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Expansió a la Península Itàlica. Els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
-
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península . El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica causa ocupació de la ciutat de Saguntum
-
-
Desprès de la derrota dels cartaginesos.les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC. -
Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms:Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.- A partir del S.I dC :culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador).
-
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident.
Divisió dels territoris conquerits en províncies per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma.
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida. -
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana:
- Revoltes Populars.
- Revoltes d’esclaus.
- Se dona poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes.
- Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps. -
- Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC. Concentra tots els poders civils, militars i religiosos. A la seva mort s’organitzà el culte imperial.
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos .El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic.
- Creació d’un Consell Imperial.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador.
-
Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
-Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
-Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
-Aquells que es comporten segons aquest ideal
rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Càntabres, àsturs i vascons.Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies. -
-
1ª Etapa:
Factors:
- L'aturada de conquestes
- Divisió de l'Imperi Romà
- Pressió dels pobles germànics 2ª
Factors:
- Invasió dels pobles germànics
- La destitució del darrer emperador:
Odacre, a l'any 476 a.C, va destituir al darrer emperador, Ròmul August, un nen de 10 anys. -
L'emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
L'emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa. -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més però va a cambiar de nom. -
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident.