-
- Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
-
-
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
-
-
-
-
-
-
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats: segons l’origen familiar.
Comicis Tribunats: segons la residència.
Comicis Centuriats: segons la riquesa.
Magistrats: ciutadans amb càrrecs de govern, escollits anualment; els més importants eren els cònsols.
Senat: format per 300 antics magistrats controlava lleis i finances. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
- Celtes
- Ibers
- Celtibers -
Fenicis, entre els segles X i VIII aC : Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
- Grecs, entre els segles VIII i VII aC : Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
- Cartaginesos, entre els segles VI al III aC : Ebusus, Cartago Nova. -
-
Una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Com el dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
-
202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
Amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
Amb la forta resistència dels lusitans i dels celtíbers fins l'any 133 aC -
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Quan els romans s'adonen del fet que ja no queden més pobles a Hispania, decideixen finalitzar la conquesta a la part sud i est. -
- 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
- Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
Com Roma no acceptava la nova situació, organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Aquest conquesta les Balears i funda colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
- 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
-
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
-
Amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons l'any 19 aC -
Es comença un període de corrupció i lluites internes en la república romana a causa de revoltes populars i desigualtats entre patricis, cavallers i plebeus. Els cavallers i patricis es beneficien de conquestes, mentre els plebeus, sobretot pagesos, es queden arruïnats. Hi ha conflictes socials.També hi ha revoltes d'esclaus. Això porta a donar més poder als generals, provocant guerres civils.
-
S. I-II dC 🡪 Pax Romana: és el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització.
S. III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi. Al S. III dC s’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures.Hi ha un augment de poder dels caps militars, crisi econòmica, i augment dels impostos per les despeses militars. Al S. V dC, els pobles germànics provoquen la desaparició de l'Imperi d'Occident el 476 dC. A Orient, l’imperi es manté mil anys més com a Imperi Bizantí. -
Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. -
Es va crear a Palestina. Jesús de Natzaret.
Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant dels seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Poc èxit entre els jueus de Palestina i mort de Jesús. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
-
-
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i el Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
-
Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble -
Després que Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.