-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
· Monarquia electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
· El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
· Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc. -
Es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que anomenaven Mare Nostrum, ja que dominaven les terres banyades pel Mediterrani. Diversos pobles a la Península Itàlica:
■ Llatins: al Laci (centre
■ Etruscs: centre i nord grecs: al sud i Sicília
■ Cartaginesos: Sardenya i Sicília Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, un lloc de pas obligat pels comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica
300 -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
·Comicis Curiats: Segons l’origen familiar
·Comicis Tribunats: Segons la residènci.
Elegien els magistrats inferiors.
·Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Començava pels més rics i s’atura a la majoria absoluta)
Elegien els magistrats superiors. -
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Patricis: Famílies riques amb terres
Cavallers: Plebeus enriquits.
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats, lluitant per drets polítics.
Lliberts: Esclaus alliberats, sense drets polítics però amb fills considerados plebeus.
Esclaus: Objectes sense drets, treballant en feines dures i podien ser venuts o morts.
Dones no ciutadanes, mancant drets, sempre tutelades per homes, podien tenir propietats i negociar. -
Mediats del S.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als què eren sotmesos els plebeus. -
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
S.IV. a.C.=Dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
146 aC -14 dC
Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. Els déus romans. Creences pròpies 🡪culte dirigit pel pare de família: Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura 🡪 boscs sagrats (luci) Lares: Genis protectors de la llar 🡪 petits altars a les cases (larari) Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa. Manes: Culte als avantpassats de la família. -
la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. -
Palestina 🡪 Jesús
Idees principals:
Hi ha un sol Déu, tots iguals davant ell.
Poc èxit entre els jueus, Palestina 🡪 mor Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb + èxit.
Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per bisbe, enterraven morts a les catacumbes, eren galeries subterrànies.
Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit 🡪 considerats rebels van ser perseguits. -
Es el fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
-
-
S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
..Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Es va dividir l'imperi Romà al 395 dC. -
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana. -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. -
-Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.