Istockphoto 622806180 612x612

ROMA_Catalina Martos 2nESO B Curs 24-25

  • 1000 BCE

    Pobles Preromans

    Pobles Preromans
    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
    Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
    Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
  • 753 BCE

    Monarquia

    Monarquia
    · Monarquia electiva, no hereditària.
    El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia
    - Manava l’exèrcit
    - Era summe sacerdot
    · El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
    · Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc.
  • 753 BCE

    L'origen de Roma

    L'origen de Roma
    Es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que anomenaven Mare Nostrum, ja que dominaven les terres banyades pel Mediterrani. Diversos pobles a la Península Itàlica:
    ■ Llatins: al Laci (centre
    ■ Etruscs: centre i nord grecs: al sud i Sicília
    ■ Cartaginesos: Sardenya i Sicília Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul → lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, un lloc de pas obligat pels comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica
    300
  • 753 BCE

    Ròmul 753-717 aC

    Ròmul 753-717 aC
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

  • Period: 753 BCE to 452

    Imperi Romà

  • 672 BCE

    Numa Pompili 717-672 aC

    Numa Pompili 717-672 aC
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili 672-640 aC

    Tul·li Hostili 672-640 aC
  • 640 BCE

    Ancus Marci 640-616 aC

    Ancus Marci 640-616 aC
  • 616 BCE

    Tarquini I 616-578 aC

    Tarquini I 616-578 aC
  • 578 BCE

    Ervi Tul·li 578-534 aC

    Ervi Tul·li 578-534 aC
  • 531 BCE

    Tarquini II el Superb

    Tarquini II el Superb
  • 509 BCE

    República: Assemblees i magistrats de la República.

    República: Assemblees i magistrats de la República.
    Divisió del poder en 3 institucions:
    Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
    ·Comicis Curiats: Segons l’origen familiar
    ·Comicis Tribunats: Segons la residènci.
    Elegien els magistrats inferiors.
    ·Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Començava pels més rics i s’atura a la majoria absoluta)
    Elegien els magistrats superiors.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

  • 500 BCE

    Expansió a la Península Itàlica 500-250 aC

    Expansió a la Península Itàlica 500-250 aC
    Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • 500 BCE

    La societat:Patricis y Plebeus

    La societat:Patricis y Plebeus
    Patricis: Famílies riques amb terres
    Cavallers: Plebeus enriquits.
    Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats, lluitant per drets polítics.
    Lliberts: Esclaus alliberats, sense drets polítics però amb fills considerados plebeus.
    Esclaus: Objectes sense drets, treballant en feines dures i podien ser venuts o morts.
    Dones no ciutadanes, mancant drets, sempre tutelades per homes, podien tenir propietats i negociar.
  • 450 BCE

    Lleis de les dotzes taules

    Lleis de les dotzes taules
    Mediats del S.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als què eren sotmesos els plebeus.
  • 380 BCE

    L'emperador Teodosi

    L'emperador Teodosi
    380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
  • 350 BCE

    Matrimonis amb patricis

    Matrimonis amb patricis
    S.IV. a.C.=Dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 313 BCE

    L'emperador Constantí

    L'emperador Constantí
    313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 264 BCE

    Guerres Púniques 264-146 aC.

    Guerres Púniques 264-146 aC.
    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani 146 aC -14 dC

    Expansió pel Mediterrani 146 aC -14 dC
    146 aC -14 dC
    Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
  • 146 BCE

    La religió Romana

    La religió Romana
    La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. Els déus romans. Creences pròpies 🡪culte dirigit pel pare de família: Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura 🡪 boscs sagrats (luci) Lares: Genis protectors de la llar 🡪 petits altars a les cases (larari) Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa. Manes: Culte als avantpassats de la família.
  • 123 BCE

    Conquesta a les illes Balears

    Conquesta a les illes Balears
    la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.
  • 100 BCE

    L'aparició del cristienisme

    L'aparició del cristienisme
    Palestina 🡪 Jesús
    Idees principals:
    Hi ha un sol Déu, tots iguals davant ell.
    Poc èxit entre els jueus, Palestina 🡪 mor Jesús.
    Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb + èxit.
    Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per bisbe, enterraven morts a les catacumbes, eren galeries subterrànies.
    Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit 🡪 considerats rebels van ser perseguits.
  • 27 BCE

    Octavi August emperador

    Octavi August emperador
    Es el fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

  • Period: 27 BCE to 475

    L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi.

  • 100

    Pax Romana

    Pax Romana
    S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
  • 146

    Roma va conquerir Grècia

    Roma va conquerir Grècia
    Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • 150

    S'aturen les conquestes

    S'aturen les conquestes
    Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica.
  • 300

    Crisi de l'imperi

    Crisi de l'imperi
    S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
    ..Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
    Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
  • 395

    Divisió de l'imperi

    Divisió de l'imperi
    Es va dividir l'imperi Romà al 395 dC.
  • 400

    Causes de la crisi de l’Imperi Romà

    Causes de la crisi de l’Imperi Romà
    Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 476

    La destitució del darrer emperador

    La destitució del darrer emperador
    L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.
  • 500

    La destitució del darrer emperador

    La destitució del darrer emperador
    Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà.
  • 700

    Invasions indoeuropees S.XI-S.VI d.C

    Invasions indoeuropees S.XI-S.VI d.C
    -Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.