-
Period: 1000 BCE to 753 BCE
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
- Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
- Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Fundació de Roma
Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica -
753 BCE
Ròmul 753-717 aC
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia era electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims:- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
-
717 BCE
Numa Pompili 717-672 aC
-
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
-
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
-
616 BCE
Tarquini I 616-578 aC
-
595 BCE
Els Etruscs
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
578 BCE
Servi Tul·li 578-534 aC
-
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 aC
-
509 BCE
Expulsió dels Estruscs
Es produeix una revolts i s'expulsen els estruscs.
Es substitueix la monarquia amb una república. -
509 BCE
Revolta Romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
- Assemblees: El poder estaba dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
- Comicis Curiats:
- Comicis Tribunats:
- Comicis Centuriats:
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política- Societat:
- Patricis: Famílies riques i poderoses
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
- Esclaus: Es consideraben objectes
-
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
- Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.- Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos.
- Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
480 BCE
Magistrat
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 19 BCE
La conquesta d'Hispània
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i sud-est de la Península 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats 202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península 154-133 aC. Els romans guanyan contra els pobles de la Meseta 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons -
202 BCE
Domini Costa Mediterrània
Derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
146 BCE
La religió romana
Després de conquerir Grècia. Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Period: 146 BCE to 14
La expansió pel Mediterrani Oriental
La expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
123 BCE
Les Illes Balears en temps dels romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
100 BCE
La Crisi de la República
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments en la república per diverses causes:- Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers i Plebeus
Els patricis-Cavallers es beneficien
Els plebeus no es beneficien - Les revoltes d'esclaus (Espartac)
- Se dona poder als generals per sufocar les revoltes🡪 L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils- Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats
- Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers i Plebeus
-
70 BCE
Invasions indoeuropees
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Organització: Els emperadors concentran tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
1 CE
L’aparició del cristianisme
A Palestina 🡪 Jesús de Natzaret
Idees del principals:
Hi ha un sol Déu i tots són iguals davant els seus ulls.
Les persones s'han d'estimar i perdonar.
Aquells que el façin seràn recompensat amb la vida eterna. Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes. Problemes amb la religió oficial🡪 considerats rebels van ser perseguits. Finalment es va autoritzar practicar lliurement la seva religió i s'imposarà com a religió oficial -
27
Octavi August, emperador
Es el fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 100 to 299
Pax Romana
Es el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
130
Els pobles germànics
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
149
S'aturen les conquestes
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
Period: 300 to 476
Crisi de l’Imperi
Causes de la crisi:
- Al S.III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos- Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-
313
Constantí
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà. -
380
Teodosi
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
389
Divisió de l'Imperi Romà
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
La fi de l'Imperi d'Occident
Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Va ser el fi de l'Antiguitat i el començament de l'Edat Mitjana.
El imperi de Orient s'anomenara Imperi Bizanti