-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
- Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
- Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Ròmul va fundar de Roma al turó Palatí 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica -
-
Monarquia era electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims:- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
-
-
-
-
-
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
-
-
Es produeix una revolts i s'expulsen els estruscs.
Es substitueix la monarquia amb una república. -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i se substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
- Assemblees: El poder estaba dividit en 3: Comicis: reunió per elegir els magistrats, proposar lleis, decidir sobre la pau i la guerra.
- Comicis Curiats:
- Comicis Tribunats:
- Comicis Centuriats:
Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política- Societat:
- Patricis: Famílies riques i poderoses
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
- Esclaus: Es consideraben objectes
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
- Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.- Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos.
- Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i sud-est de la Península 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats 202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península 154-133 aC. Els romans guanyan contra els pobles de la Meseta 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons
-
Derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Després de conquerir Grècia. Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
La expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments en la república per diverses causes:- Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers i Plebeus
Els patricis-Cavallers es beneficien
Els plebeus no es beneficien - Les revoltes d'esclaus (Espartac)
- Se dona poder als generals per sufocar les revoltes🡪 L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils- Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats
- Les revoltes populars: Entre Patricis-Cavallers i Plebeus
-
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Organització: Els emperadors concentran tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
A Palestina 🡪 Jesús de Natzaret
Idees del principals:
Hi ha un sol Déu i tots són iguals davant els seus ulls.
Les persones s'han d'estimar i perdonar.
Aquells que el façin seràn recompensat amb la vida eterna. Es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes. Problemes amb la religió oficial🡪 considerats rebels van ser perseguits. Finalment es va autoritzar practicar lliurement la seva religió i s'imposarà com a religió oficial -
Es el fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Es el moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
Causes de la crisi:
- Al S.III dC s’aturen les conquestes🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels germànics i dels perses🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit🡪 crisi econòmica, augment dels impostos- Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-
Va autoritzar els cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà. -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Va ser el fi de l'Antiguitat i el començament de l'Edat Mitjana.
El imperi de Orient s'anomenara Imperi Bizanti