-
·Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
Economia autosuficient basada en la ramaderia i
l’agricultura. ·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
comerç. ·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
mescla d’ambdues cultures. -
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Ròmul va ser el fundador de Roma i el primer emperador -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tènia els poders màxims: administrava justícia, manava l’exèrcit i era summe sacerdot. Governava amb l'ajuda d'un Senat format pels ancians dels famílies més importants. Roma va tenir 7 reis, 4 d'origen llatí i 3 d'origen etrusc. Al 509 a. C., una revolta va expulsar els etrusc i és va instaurar la República.
-
va ser el segon Emperador Roma en el període monàrquic, successor de Romúl -
Va ser el tercer emperador a Roma en el perióde monàrquic -
Quart emperador en Roma en el periode monàrquic -
Quint emperador de roma en periode monàrquic -
sisè emperador a roma en el període monàrquic -
Setè emperador de roma en període monàrquic -
Estava format per 300 antics magistrats.sen
Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia, ja que eren els que la controlaven). -
-Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis Curiats:
-Segons l’origen familiarComicis Tribunats
-Segons la residència .Elegien els magistratsinferiors: Edil, Qüestor.
-Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta)
-Elegien els magistrats superiors
-Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment
-Senat: format per 300 antics magistrats -
Al llarg de l'expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). -
Els Romans i cartaginesos varen lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània a l'Occident.
-
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
-Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
-
Els emperadors concentrant tots els poders 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis continuen existint, però tenen un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.