-
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures. -
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
-
La civilització romana va aparèixer al voltant de la mar Mediterrània, a la qual anomenaven Mare Nostrum. Els romans dominaven terres d'Europa, Àfrica i Àsia, on és van fusionar diferents pobles sota la seva autoritat. Alguns pobles tenien pactis que permetien autonomia local, però sempre sota control romà. Al S. VIII a. C., la Península Itàlica era habitada pels llatins, etruscs, grecs i cartaginesos. Roma va ser fundada el 753 a. C. al turó Palatí, un lloc estratègic per al comerç. -
El primer rei de Roma -
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica. -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
-
-
-
-
-
Darrer rei -
Assemblees i magistrats de la República.
Dividien el poder en 3 institucions:
Comicis: Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Magistrats: Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols.
Senat: Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans es van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
-
Magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Dret a contraure i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península.
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península -
Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir
-
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida → Romanització. -
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques)
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. -Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca
-Economia: agricultura i ramaderia
-Soldats afavoreixen economia, creencies, la llengua i les formes de vida romanes -
Espartac
-
Octavi August derrota als seus rivals en una guerra civil. Al 27 dC rep el títol d’August. Concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
-
S.I dC a Palestina va apareixer Jesús de Natzaret . Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
A partir del S.I dC hi hs el culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles la llengua, les lleis, els déus, l’art, etc
-
Càntabres, àsturs i vascons.Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies -
-
Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al segle III dC, es detenen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i perses, afeblint l’autoritat imperial i augmentant el poder dels caps militars. Això genera una crisi econòmica amb falta d’esclaus, caiguda de la producció i augment d’impostos. Al segle IV dC, Teodosi divideix l’imperi. Al segle V dC, la pressió germànica porta a la caiguda de l’Imperi d’Occident el 476 dC. -
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir la resta. -
Va imposar el cristianisme com a religió oficial -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Després que Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. -
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més però va a cambiar de nom