-
1000 BCE
Pobles Preromans
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
Economia autosuficient basada en la ramaderia i
l’agricultura. ·Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i
olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el
comerç. ·Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància),
mescla d’ambdues cultures. -
1000 BCE
Invasions Indoeuropees
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
753 BCE
Ròmul
753-717 aC -
753 BCE
Fundació de Roma
Ròmul va fundar Roma al turó Palatí. Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva amb poder màxim del rei. Set reis de Roma, quatre llatins i tres etruscs. Revolta el 509 aC substitueix monarquia per República. -
703 BCE
Numa Pompili
717-672 aC -
672 BCE
Tul·li Hostili
672-640 aC -
634 BCE
Ancus Marci
640-616 aC -
616 BCE
Tarquini I
616-578 aC -
578 BCE
Servi Tul·li
578-534 aC -
534 BCE
Tarquini II el Superb
534-509 aC -
Period: 509 BCE to 25 BCE
República
Assemblees i magistrats de la República. Divisió del poder en 3 institucions: Comicis, magistrats i Senat. -
Period: 500 BCE to 397 BCE
Lluita per la igualtat
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió a la Península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 499 BCE to 400 BCE
Tribú de la Plebs
Magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
450 BCE
Lleis de les Dotze Taules
Llei de les Dotze Taules -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques --> Romans i Cartaginesos
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Guerres entre Roma i Cartago.
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
Period: 233 BCE to 19 BCE
La conquesta d'Hispania
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península.
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península -
Period: 218 BCE to 202 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 202 BCE to 154 BCE
Domini de la costa mediterrània de la Península, valls de l'Ebre i Guadalquivir Després de la derrota dels cartaginesos els romans
Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir -
Period: 154 BCE to 133 BCE
Període d’expansió romana
Període d’expansió romana
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 BCE
Religió Romana
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Period: 137 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida → Romanització. -
123 BCE
Les Illes Balears en temps dels romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon 4.2 El domini romà de les Balears. Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia... Economia basada en agricultura i ramaderia, -
Period: 99 BCE to 1 BCE
Revoltes de esclaus
Esparta -
50 BCE
L’organització de l’Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
29 BCE
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics
Càntabres, àsturs i vascons.Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies -
27 BCE
Octavi August
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
-
1 CE
Aparició del cristianisme
S.I dC a Palestina va apareixer Jesús de Natzaret . Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Period: 1 CE to 199
Pax romana
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
30
La fi de l'imperi occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
100
L'aparició del cristanisme
I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. -
200
Aturament de les conquestes
Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Period: 200 to 498
Crisi del imperi
-
313
Lliures de religió
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà -
380
Imposició al Cristianisme
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir la resta. -
382
Teodosi
Va imposar el cristianisme com a religió oficial -
396
Divisió de l'Imperi Romà
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
Imperi Bizantí
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més però va a cambiar de nom