-
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
- Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. S’agrupaven en clans units per llaços familiars.
- Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura, ramaderia, mineria i comerç. Societat més complexa.
- Celtibers:Mescla d’ambdós cultures. -
-Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
-
Fundat per Ròmul. En un lloc fèrtil i fàcil de defendre -
Va ser el fundador de Roma.
Va ser des de el 753 a.C - 717 a.C -
Monarquia electiva
El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Va reinar des de 717 - 672 -
Rhode, Emporion i Hemeroskopeion.
-
Va reina des de 672-640 -
Emperador des de 640 a.C - 616 a.C -
Va reinar des de 616 a.C - 576 a.C -
Va reina des de 578 a.C - 534 a.C -
Va ser el últim rei de Roma. Des de 534 a.C - 509 a.C. -
Els plebeus varen fer diverses lluïtes per la igualtat: S.V aC (494 aC) Tribú de la Plebs. Magistrat per defensar els interessos dels plebeus.
½ S. V aC (451 aC) Llei de les Dotze Taules, fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
S. IV aC, dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
- Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió romana per elegir, proposar lleis i decidir.
- Comicis Curiats.
- Comicis Tribunats.
- Comicis Centuriats.
Senat:Ratificava les lleis aprovades, resolia la política exterior i de finances i donava normes .
Societat
- Patricis: Famílies riques i poderoses
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos
- Esclaus: Es consideraven objectes.
- Dones: No es consideraven ciutadans -
A la expansió per Itàlia es varen trobar amb els cartaginesos i el conflicte va ser inevitable.
-
Ebusus, Cartago Nova.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
A Gadir i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió i II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago.
-
Després de conquerir Grècia al 146 a.C Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva que eran Zeus, Hera i Atena. També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident.
En cada ocupació es feia la romanització ( Es senyava la seva forma de vida). -
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
Jesús de Natzaret. Idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió de Roma gracies a la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització. (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
S’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles bàrbars (afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit). Gràcies a això va veure una crisi econòmica. -
- S'aturen les conquestes
- Divisió de l'imperi
-
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició amb Romul com eperador. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més i es va anomenar Imperi Bizantí.