-
A la Península Ibèrica hi havia 3 pobles: Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península.
Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria. -
Fenicis, entre els segles X i VIII aC , Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga).
-
Grecs, entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-
Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
· Monarquia electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
· El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
· Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc. -
-
-
Cartaginesos, entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.
-
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
·Comicis Curiats: Segons l’origen familiar
·Comicis Tribunats: Segons la residènci.
Elegien els magistrats inferiors.
·Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Començava pels més rics i s’atura a la majoria absoluta)
Elegien els magistrats superiors. -
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
Diversos funcionaris:
República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca) -
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
-
-
- S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
Palestina 🡪 Jesus
Main ideas:
Hi ha un sol Déu, tots iguals before her.
Poc èxit entre els games, Palestine 🡪 mor Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb + èxit.
Les primeres comunitats cristianes creixen en esglésies dirigides per bisbe, enterrades mortes a les catacumbes i en galeries subterrànies.
Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni participar en l'exercici 🡪 considera els rebels perseguits. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
El impero es va dividir al 395 dC. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana. -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. -
XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus