-
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Entre els segles XI i VI a.C: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
-
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrànea ja que dominaven totees les terres als tres continents banyats pel Mediterrani:Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enrome territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l'autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d'autonomia per al govern local -
Va ser el segon Emperador Romà, successor de Ròmul en el període monàrquic. -
-
Va ser en quint emperador de Roma en el periòde monàrquic. -
-
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comics, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els inetressos del plebeus. Llei de les Dotze Taules: complació de les lelis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure el matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fí d'evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
-
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
Celtes: Situats en el centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la península Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdues cultures.
-
L'emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i el Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderat com a guia de tots els cristians i d'ell depenien la resta de bisbes -
Com el dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistrats i al Senat -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península . El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica causa ocupació de la ciutat de Saguntum -
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir Cadis sud i del sud-est la Península. 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats derrotes dels cartaginesos 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos, els romans tenian dominada la costa mediterrània 154-133 aC. temps d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta forta resistència lusitans 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península -
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Quan els romans s'adonen del fet que ja no queden més pobles a Hispania, decideixen finalitzar la conquesta a la part sud i est.
-
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos
- Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
Consequencies
-Es dóna poder als generals
- Els militars van anar augmentat el seu poder i per posar fi al desordre es forma triumvirats -
La crisi (27 aC - 476 dC). Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma.
S'intensifica la romanització. -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el tol d' Agust - concrets tots els poders civils, militars i religiosos - a la seva mort s'organitzà el culte imperial. -
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en els quals participava tota la unitat familiar. -
-
S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
..Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió -
Teodosi divideix l'imperi entre els seus fills per facilitar la defensa -
-
Honori, Imperi Romà Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d'Orient - Constantinoble
-
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys) -
Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Va ser el fi de l'Antiguitat i el començament de l'Edat Mitjana. -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
-