-
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
-
Aquest va ser el primer rei dels set i dur del 753-717 a. C. -
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. -
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
-
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
El segon rei va ser Numa Pompili i dur del 717-672 a. C. -
El tercer rei va ser Tul·li Hostili i dur del 672-640 a. C. -
El quart rei va ser Ancus Marci i dur del 640-616 a. C. -
El cinquè rei va ser Tarquini I i dur del 616-578 a. C. -
El sisè rei va ser Servi Tul·li i dur del 578-534 aC -
El setè rei va ser Tarquini II el Superb i dur del 534-509 a. C. -
Era el nét de Tarquini Prisc i gendre de Servi Tul·li, a qui va assassinar a una conspiració amb la seva esposa Túl·lia. -
La República tiene tres instituciones para la división del poder: Comicios, donde los ciudadanos eligen magistrados y deciden leyes.
Comicios Curiatos, sin funciones políticas, basados en el origen familiar.
Comicios Tribunados, según residencia, eligen magistrados inferiores.
Los magistrados, elegidos anualmente, incluyen cónsules, precedores, ediles, cuestores y censores. El Senado, con 300 antiguos magistrados, ratifica leyes y controla políticas exteriores y finanzas. -
Entre els segles VI al III aC
-
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis perquè no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: Tribú de la Plebs: Un magistrat amb la funció de defensar els inetressos del plebeus. Llei de les Dotze Taules: complació de les lelis per escrit i de forma pública, per evitar abusos. Dret a contraure el matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
-Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i el Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes. -
Una compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Com el dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control del sud i sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però és derrotat pels germans Escipió.
-
Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir. -
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Després de conquerir Grècia, Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva, també varen adoptar déus orientals com Isis -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida → Romanització. -
la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon. -
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
Octavi August, fill adoptat 🡪 Juli Cèsar, va guanyar en una guerra civil i, al 27dC, va rebre el títol d'August. Concentra tots els poders civils, militars i religiosos. Després de la seva mort, es va organitzar el culte imperial. Els emperadors tenien tot el poder, mentre que el Senat i altres institucions eren simbòliques. Es crea Consell Imperial i l'Imperi es va dividir en províncies.En S.I-II dC, Roma va viure: Pax Romana; en canvi, entre el S.III-V dC, l'Imperi va entrar en crisi
-
S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
-
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Aturen les conquestes - Fronteres dèbils a causa dels germànics -bàrbars- (sueus, vàndals, alans, visigots...)i perses.
-Pobles germànics molt diferents dels romans: No coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva.
Afebliment autoritat imperial.
Augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica -
S.III-V dC Crisi de l’Imperi
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en els quals participava tota la unitat familiar. -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
-Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars)
-Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
-Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició -
Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió -
va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial -
Teodosi divideix l'Imperi entre els seus fill - facilita la defensa. Imperi d'Occident: Roma (Arcadi)
Imperi d'Orient: Constantinoble -
Roma es divideix en imperi occident i imperi d'orient -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). -
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.