-
Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
- Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Vivien en petis poblats (castrum/castros). Se dedicaven a la agricultura ramaderia en clans units per llaços familiars, i uns quants clans formaven una tribu.
- Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Els mes avançats
- Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Fenicis a Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
- llatins: al Laci (centre) - etruscs: centre i nord - grecs: al sud i Sicília - cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Grecs a Rhode, Emporion, Hemeroskopeion
-
Rei Ròmul 753-717 aC
-
Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica.
-
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
-
Rei Numa Pompili 717-672 aC
-
Rei Tul·li Hostili 672-640 aC
-
Rei Ancus Marci 640-616 aC
-
Rei Tarquini I 616-578 aC
-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Cartaginesos a Ebusus, Cartago Nova.
-
Rei Servi Tul·li 578-534 aC
-
Rei Tarquini II el Superb 534-509 aC
-
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
-
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. -Comicis Curiats: ·Segons l’origen familiar -Comicis Tribunats: ·Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques).
·Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats: ·Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot)
·Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
-
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
-
Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
-
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
-
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
-
Després de conquerir Grècia, Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena).
També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
-
El comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
-
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
- República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
- August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca)
-
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
-
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
De la “pax romana” a la crisi
-
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici
-
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques.
-
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques.
-
Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus.
-
Conseqüències:
- Se dona poder als generals per sufocar les revoltes🡪 Aquests enfrontaments van provocar guerres civils per aconseguir el poder.
- Els militars varen augmentar el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un temps:
-
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
-
A partir del S.I dC 🡪 Culte imperial obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador)
-
A Palestina 🡪 Jesús de Natzaret va promoure el cristianisme. (religió monoteista). -Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
- Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
-
Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
S’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
-
-
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
-
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
-
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.
-
Empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.