14141433416057

Roma Joel Grup6 2nEso B1 Curs 24-25

  • Period: 1100 BCE to 600 BCE

    Invasions indoeuropees

    Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    • Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • 1000 BCE

    Pobles preromans

    Pobles preromans
    Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
    - Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Vivien en petis poblats (castrum/castros). Se dedicaven a la agricultura ramaderia en clans units per llaços familiars, i uns quants clans formaven una tribu.
    - Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Els mes avançats
    - Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
  • Period: 1000 BCE to 800 BCE

    Fenicis

    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Fenicis a Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
  • 800 BCE

    Els Origens

    Els Origens
    La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
    En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà.
  • 800 BCE

    Pobles del imperi

    Pobles del imperi
    • llatins: al Laci (centre) - etruscs: centre i nord - grecs: al sud i Sicília - cartaginesos: Sardenya i Sicília
  • Period: 800 BCE to 700 BCE

    Grecs

    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Grecs a Rhode, Emporion, Hemeroskopeion
  • 753 BCE

    Rei Ròmul

    Rei Ròmul
    Rei Ròmul 753-717 aC
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot
    • El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
  • 717 BCE

    Rei Numa Pompili

    Rei Numa Pompili
    Rei Numa Pompili 717-672 aC
  • 672 BCE

    Rei Tul·li Hostili

    Rei Tul·li Hostili
    Rei Tul·li Hostili 672-640 aC
  • 640 BCE

    Rei Ancus Marci

    Rei Ancus Marci
    Rei Ancus Marci 640-616 aC
  • 616 BCE

    Rei Tarquini I

    Rei Tarquini I
    Rei Tarquini I 616-578 aC
  • Period: 600 BCE to 300 BCE

    Cartaginesos

    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Cartaginesos a Ebusus, Cartago Nova.
  • 578 BCE

    Rei Servi Tul·li

    Rei Servi Tul·li
    Rei Servi Tul·li 578-534 aC
  • 534 BCE

    Rei Tarquini II el Superb

    Rei Tarquini II el Superb
    Rei Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • 509 BCE

    Revolta romana

    Revolta romana
    Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • 509 BCE

    Divisió del poder en 3 institucions

    Divisió del poder en 3 institucions
    Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. -Comicis Curiats: ·Segons l’origen familiar -Comicis Tribunats: ·Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques).
    ·Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats: ·Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot)
    ·Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
  • 500 BCE

    Tribú de la Plebs

    Tribú de la Plebs
    Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
  • Period: 500 BCE to 250 BCE

    Expansió de la península Itàlica

    Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • 450 BCE

    Llei de les Dotze Taules

    Llei de les Dotze Taules
    Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
  • 400 BCE

    Dret a contreure matrimoni amb patricis

    Dret a contreure matrimoni amb patricis
    Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Guerres púniques (Cartago)

    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    Guerres entre Roma i Cartago

    Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • Period: 218 BCE to 202 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats

    Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • Period: 202 BCE to 154 BCE

    Dominen la costa mediterranea

    Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • Period: 154 BCE to 133 BCE

    Període d'expansió romana

    Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • 146 BCE

    Conquesta de Grecia

    Conquesta de Grecia
    Després de conquerir Grècia, Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena).
    També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
  • Period: 146 BCE to 14

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
  • Period: 129 BCE to 29 BCE

    Consolidació de l’ocupació de la Meseta

  • 123 BCE

    Conquesta de les Illes Balears

    Conquesta de les Illes Balears
    El comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
  • 29 BCE

    Administració de les terres

    Administració de les terres
    Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
    • República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
    • August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
    • Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca)
  • Period: 29 BCE to 19 BCE

    Ocupació del Nord de la Península

    Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
  • 27 BCE

    Octavi August, emperador

    Octavi August, emperador
    • Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • 27 BCE

    L’organització de l’Imperi

    L’organització de l’Imperi
    • Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
    • Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
    • Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    De la “pax romana” a la crisi
  • 1 BCE

    Crisi de la República

    Crisi de la República
    En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
    • Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici
  • 1 BCE

    Cavallers

    Cavallers
    Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques.
  • 1 BCE

    Patricis

    Patricis
    Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques.
  • 1 BCE

    Plebeus

    Plebeus
    Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus.
  • 1 BCE

    Revoltes d’esclaus (Espartac)

    Revoltes d’esclaus (Espartac)
    Conseqüències:
    • Se dona poder als generals per sufocar les revoltes🡪 Aquests enfrontaments van provocar guerres civils per aconseguir el poder.
    • Els militars varen augmentar el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un temps:
    Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
  • 14

    Divisió dels territoris en provincies

    Divisió dels territoris en provincies
    Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
  • 100

    Culte imperial obligatori

    Culte imperial obligatori
    A partir del S.I dC 🡪 Culte imperial obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador)
  • 100

    L’aparició del cristianisme

    L’aparició del cristianisme
    A Palestina 🡪 Jesús de Natzaret va promoure el cristianisme. (religió monoteista). -Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
    • Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
  • Period: 100 to 200

    Pax Romana

    Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
  • 300

    Inestabilitat de Roma

    Inestabilitat de Roma
    S’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
  • Period: 300 to 500

    Crisi de l’Imperi

  • 313

    Autorització del cristianisme

    Autorització del cristianisme
    L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 380

    Imposició del cristianisme

    Imposició del cristianisme
    L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
  • 395

    Divisió de Teodosi

    Divisió de Teodosi
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • 395

    La fi de l'Imperi d'Occident

    La fi de l'Imperi d'Occident
    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • 476

    Caiguda del Imperi Romá

    Caiguda del Imperi Romá
    La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
  • 476

    Els pobles germànics

    Els pobles germànics
    Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.
  • 476

    La destitució del darrer emperador

    La destitució del darrer emperador
    Empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.