-
Period: 1001 BCE to 501 BCE
Les invasions indoeuropees.
Entrade contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. Primers poblats a la zona de Catalunya i la vall de l'Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro. -
1000 BCE
Els pobles preromans.
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia suficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Ibers: Situats a l’est i el sud de la Peninsula ibèrica. Economia basada en l’agricultura una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Celtibers: Situats a la zona de Sòria mescla d’ambdues cultures. -
753 BCE
Ròmul 753-717 aC
-
753 BCE
Fundacion roma
Fundació de Roma. Turó Palatí per Ròmul lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, convertia en un lloc de pas obligat per als comerciants. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària, el rei tenia els poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot. El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: Ròmul 753-717 aC. Numa Pompili 717-672 aC. Tul·li Hostili 672-640 aC. Ancus Marci 640-616 aC. Tarquini I 616-578 aC. Servi Tul·li 578-534 aC. Tarquini II el Superb 534-509 aC. -
717 BCE
Numa Pompili 717-672 aC
-
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
-
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
-
616 BCE
Tarquini I 616-578 aC
-
578 BCE
Servi Tul·li 578-534 aC
-
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 aC
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
Republica
Divisió del poder en 3 institucions. Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Segons l’origen familiar. Comicis Tribunats: Segons la residència 35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques. Elegien els magistrats inferiors: Edil. Comicis Centuriats: Segons la riquesa.
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
L’expansió de la peninsula Italica
Expansió a la Península Itàlica. Guerres púniques 264-146 aC; Es varen enfrentar Romans i cartaginesos victoria cartaginessos va produir dominar el Mediterrani Occidental. 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental se completa l’ocupació d’Hispània: Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà). -
Period: 500 BCE to 397 BCE
la lluita per la igualtat.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis, no podian participar en la politica. Varen conseguir una serie de drets: Tribú de la Plebs. Magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. Llei de les Dotze Taules: compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos. Dret a formalitzar matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Period: 238 BCE to 19 BCE
La conquesta d’Hispània.
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir Cadis sud i del sud-est la Península. 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats derrotes dels cartaginesos. 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans tenian dominada la costa mediterrània. 154-133 aC. Temps d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta forta. 133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península. -
146 BCE
La religio romana
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. Els déus romans. Creences pròpies: Culte dirigit pel pare de família. Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura. Lares: Genis protectors de la llar. Petits altars a les cases. Penats: Déus que s'encarregaven que a la casa no hi faltés res. Manes: Culte als avantpassats de la família. -
Period: 146 BCE to 14
L’expansió del mediterrani oriental
146 aC -14 dC: Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. -
123 BCE
La conquesta romana a les Balears
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques). Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia i a Menorca: Iamona i Magon. -
123 BCE
El domini romà de les Balears.
Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, com la llengua i les formes de vida romanes. Economia basada en agricultura i ramaderia, havia una mica d’artesania i comerç. -
100 BCE
La crisis de la republica
Període de corrupció, lluites internes en la república romana. Les causes són: Revoltes Populars: Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i plebeus. Plebeus, no obtenen cap benefici. Els cavallers obtenian beneficis. Els patricis es beneficien. -
27 BCE
Octavi August, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 Al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) concentra tots els poders civils, militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos. La seva mort s’organitzà el culte imperial. Els emperadors eren déus. -
Period: 27 BCE to 476
La pax romana
La crisi (27 aC- 476 dC). Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització. -
Period: 27 BCE to 476
Organización del imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos. Creació d’un Consell Imperial per aplicar les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador seguint el model de la república. -
Period: 26 BCE to 476
Imperi roma
La civilització romana es va desenvolupar de la mar Mediterrània, dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani. Europa, Àfrica i Àsia. En aquest territori es varen mesclar pobles però tots varen ser sotmesos a l’autoritat roman alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. S.VIII aC diversos pobles a la Península Itàlica
llatins.
etruscos.
grecs.
cartagineso. -
100
L’aparició del cristianisme.
S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit causes: proclamava que les bones accions serian recompensades. Primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe. -
100
L’aparició del cristianisme.
S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús. Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit causes:
proclamava que les bones accions serien recompensades després de la mort. Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe. -
284
La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics diferents forma de vida de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques rudimentàries Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva. Participava tota la unitat familiar. -
Period: 300 to 476
Crisis de l'imperi
Al S.III dC les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics augment el poder dels caps militars i de l’exèrcit Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparicio.
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.