-
762 BCE
Entrenament dels soldats
Durant quatre mesos, els nous reclutes eren sotmesos a un entrenament implacable. En concloure aquest període els supervivents ja podien anomenar-se soldats. Els que no podien resistir l'entrenament eren rebutjats. -
753 BCE
El rei
Roma és governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual correspon tot el poder i dicta les ordres, el qual era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política. -
753 BCE
Fundació
segons la tradició romana, a Ròmuli el seu germà bessó Rem van ser els fundadors de Roma i del Senat romà. Part substancial de la investigació continua sent escèptica davant d'aquesta tradició, fixant l'origen de la ciutat a finals del segle vii aC. C.2 Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt romanen confuses ia debat. -
753 BCE
El senado
Frente al rey se erige la institución del Consejo de Ancianos para contrabalancear a la institución real. Los primeros senadores son los representantes designados por cada gens. Tienen carácter vitalicio. Como el número de gens es invariable también es invariable el número de senadores. -
708 BCE
La monarquia
En els primers temps, la desigualtat social es basava en el naixement i en la religió. La societat romana presentava dos grans tipus de ciutadans: els lliures i els no lliures (els esclaus, lat. vaig servir). -
609 BCE
Efectius
Una legió estava formada per deu cohorts de 480 homes cadascuna, tret que fos una cort d'assalt o invasió (formades per uns 20 o 30 homes), cosa que dóna la xifra de 4800 homes en total; això en teoria, ja que no sembla segur que les legions hagin estat amb els seus quadres complets, ni de bon tros. -
590 BCE
Patricis
Eren les primeres famílies assentades a Roma i els seus descendents. Cadascuna pretén baixar d'un avantpassat més o menys divinitzat (pater). Els que tenen un mateix pater formen una gens, porten el mateix cognom (nomen gentilicium) i celebren un mateix culte (sacra gentilícia). -
476 BCE
Caída del Imperi occidental
Diocleciano emprendió una gran reorganización del Imperio, instituyendo la Tetrarquía. Su sucesor Constantino I el Grande destacó por legalizar el cristianismo y fundar la ciudad de Constantinopla como nueva capital. Poco después, en el 395, el emperador Teodosio I el Grande dividió el Imperio entre sus dos hijos, Arcadio y Honorio, dando como resultado la división en el Imperio romano de Oriente, con sede en Constantinopla, y el Imperio romano de Occidente, con capital en Rávena. -
395 BCE
Divisions de la població romana
10 gens constituïen una cúria.
10 cúries constituïen una tribu.
10 tribus constituïen una "civita". -
255 BCE
Els comicios
Las decisiones en Roma se adoptaban en los comicios, es decir en las votaciones de las asambleas. Los comicios más antiguos son los comitia calata, convocados por el rey para solemnizar ciertos actos religiosos. Los comicios políticos eran aquellos en los que votaba la población organizada en curias Se convocaban el 24 de marzo y 24 de mayo y cuando el rey lo consideraba conveniente. Decidían sobre la elección de monarca, asuntos políticos importantes y la concesión del derecho de ciudadanía. -
227 BCE
Homosexualitat
Las fuentes históricas disponibles sobre la práctica de la homosexualidad en la Antigua Roma, sus actitudes y aceptación del hecho son abundantes. Hay obras literarias, poemas, grafitos y comentarios sobre las predilecciones de todo tipo de personajes incluso de emperadores solteros y casados. Sin embargo, las representaciones gráficas son más escasas que en la Grecia clásica. -
227 BCE
Provincies
Sicília (227 aC).
Còrsega-Sardenya (227 a. C.).
Hispània: Citerior i Ulterior (197 a. C.).
Grècia: Macedònia (148 a. C.) i Ilíria (60 a. C.).
Àfrica: Àfrica Vetus o Proconsular (146 a. C.). Africa Nova (46 a. C.).
Àsia: Àsia (129 a. C.), Cilícia (101 a. C.), Bitinia (74 a. C.), Pont (63 a. C.), Síria (63), Xipre (58 a. C.). ).
Gàl·lia: Gàl·lia Narbonense (120 aC) i Comata (50 aC).
Cirinenca (74 aC).
Egipte (30 a. C.).
Britània (43 dC).