-
- Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Fenicis, entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
-
-
Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Era electiva, el rei tenia els poders màxims. El rei governaba amb l'ajuda d'un Senat (format per ancians de les families més importants.
-
-
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Grecs, entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
-
-
-
-
-
-
Divisió del poder en 3 institucions:
- Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre pau i guerra.
- Comicis Curiats, Tribunats i Centuriats.
- Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment.
- Senat: era el centre de la vida política. Ratificava lleis aprovades pels comicis, resolia afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
- Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre pau i guerra.
-
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Roma va caure en mans dels etruscs.
L’època etrusca destaca per:
- fort creixement urbanístic
- desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Cartaginesos, entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.
-
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra. -
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
-
-
-Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
Corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Causes:
- Revoltes Populars
🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris
de les conquestes i Plebeus no obtenen benefici.
🡪 conflictes socials.- Revoltes d’esclaus, conseqüències:
- Se dona poder als generals per sufocar les revoltes.
- Els militars varen anar augmentant el seu poder i es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps.
- Revoltes d’esclaus, conseqüències:
-
Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:- República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
- August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
- Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca)
-
L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi
-
Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador).
-
Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
- les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est -afebliment de l’autoritat imperial
- augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit
- crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
-
Va haver 3 causes principals de l'imperi Romà
-
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
-
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.