Cosa que hacer en roma coliseo

Roma: Ana Muret 2ºESO B Grup 4

  • 1100 BCE

    penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus

    penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    Entre els segles XI i VI aC
  • 1098 BCE

    Fenicis

    Fenicis
    Entre els segles X i VIII aC : Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
  • 800 BCE

    Grecs

    Grecs
    Entre els segles VIII i VII aC : Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
  • 753 BCE

    Ròmul

    Ròmul
    753-717 aC
  • Period: 753 BCE to 476

    Roma

    Es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven mare Nostrum
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    La monarquia era electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: administrava justícia, manava l’exèrcit i era summe sacerdot
    El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
  • 717 BCE

    Numa Pompili

    Numa Pompili
    717-672 aC
  • 672 BCE

    Tul·li Hostili

    Tul·li Hostili
    672-640 aC
  • 640 BCE

    Ancus Marci

    Ancus Marci
    640-616 aC
  • 616 BCE

    Tarquini I

    Tarquini I
    616-578 aC
  • 600 BCE

    Roma va caure

    Roma va caure
    A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
  • 600 BCE

    Cartaginesos

    Cartaginesos
    Entre els segles VI al III aC : Ebusus, Cartago Nova
  • 578 BCE

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
    578-534 aC
  • 534 BCE

    Tarquini II el Superb

    Tarquini II el Superb
    534-509 aC
  • 509 BCE

    Revolta a Roma

    Revolta a Roma
    Varen expulsar els etruscs i es va substituir el sistema monàrquic per la República
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República 1

    Assemblees i magistrats de la República: 3 institucions
    Comicis: reunió dels romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra
    Comicis Curiats:
    Comicis Tribunats:
    Comicis Centuriats:
    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern, escollits anualment.
    Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior, de finances i donava normes d’actuació als magistrats
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República 2

    2 Societat: Patricis i Plebeus
    Patricis
    Cavallers:

    Plebeus:
    Lliberts:
    Esclaus:
    Les dones:
  • 500 BCE

    Els pobles preromans

    Els pobles preromans
    Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles
    Celtes, situats centre, oest i nord de la Península.
    Ibers, situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
    Celtibers, situats a la zona de Sòria
  • Period: 500 BCE to 251 BCE

    Expansió a la Península Itàlica

    500-250 aC.
    Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans es van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
  • 450 BCE

    Llei de les Dotze Taules

    Llei de les Dotze Taules
    ½ S. V aC
    Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
  • 423 BCE

    Tribú de la Plebs

    Tribú de la Plebs
    S.V aC
    Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
  • 302 BCE

    Dret

    Dret
    S. IV aC, dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • 264 BCE

    Guerres púniques

    Guerres púniques
    264-146 aC
    Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • 238 BCE

    Les guerres entre Roma i Cartago

    Les guerres entre Roma i Cartago
    238-202 aC.
    Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió
  • 218 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
    218-202 aC
    Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
  • 202 BCE

    Després de la derrota dels cartaginesos

    Després de la derrota dels cartaginesos
    202-154 aC.

    Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
  • 147 BCE

    Període d’expansió romana

    Període d’expansió romana
    154-133 aC.
    Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).
  • 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Expansió pel Mediterrani Oriental
    146 aC -14 dC
    Creació de l’Imperi Romà
    Divisió dels territoris conquerits en províncies, l’explotació dels recursos, pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades
    Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua ), les seves lleis i la seva forma de vida.
  • 133 BCE

    Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

    Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
    133-29 aC.
  • 120 BCE

    Conquesta

    Conquesta
    123 a.C
    Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
  • 30 BCE

    La Crisi de la República

    La Crisi de la República
    Segle I aC.
    Periode de corrupció, lluites i enfrontaments interns.
    Revoltes Populars
    Patricis VS Cavallers
    Es beneficien els cavallers i els Patricis.
    Plebeus no beneficien.
    Revoltes d’esclaus
    Enfrontament entre generals = guerres civils
    Militars aumenten el seu poder i posa fi al desordre en forma de triumvirats.
    Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu
    Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi
  • 29 BCE

    Ocupació del Nord de la Península

    Ocupació del Nord de la Península
    29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi (27 aC- 476 dC).
  • 4

    L’aparició del cristianisme

    L’aparició del cristianisme
    S.I dC
    Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
    Un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
    Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
    Es comporten segons aquest ideal
    rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
  • 5

    Culte imperial

    Culte imperial
    Obligatori per a totes les persones lliures
  • 27

    Octavi August

    Octavi August
    August: concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
  • 40

    Pax Romana

    Pax Romana
    S.I-II dC
    Màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització,.
  • 200

    Crisi de l’Imperi

    Crisi de l’Imperi
    S.III-V dC
  • 246

    S’aturen les conquestes

    S’aturen les conquestes
    Al S.III dC
    S’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures.
    Afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
  • 313

    L’emperador Constantí

    L’emperador Constantí
    Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • 380

    L’emperador Teodosi

    L’emperador Teodosi
    Imposarà el cristianisme com a religió oficial.
    -El Papa, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
    - Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
  • 394

    Divisió de l’imperi

    Divisió de l’imperi
    S.IV dC (395 dC)
    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.
  • 402

    Pressió dels pobles germànics

    Pressió dels pobles germànics
    S.V dC
    La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.