-
Entre els segles XI i VI aC -
Entre els segles X i VIII aC : Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga) -
Entre els segles VIII i VII aC : Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ... -
753-717 aC -
Es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven mare Nostrum
-
La monarquia era electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: administrava justícia, manava l’exèrcit i era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
717-672 aC -
672-640 aC -
640-616 aC -
616-578 aC -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Entre els segles VI al III aC : Ebusus, Cartago Nova -
578-534 aC -
534-509 aC -
Varen expulsar els etruscs i es va substituir el sistema monàrquic per la República -
Assemblees i magistrats de la República: 3 institucions
Comicis: reunió dels romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra
Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats:
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern, escollits anualment.
Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior, de finances i donava normes d’actuació als magistrats -
2 Societat: Patricis i Plebeus
Patricis
Cavallers:
Plebeus:
Lliberts:
Esclaus:
Les dones: -
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles
Celtes, situats centre, oest i nord de la Península.
Ibers, situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Celtibers, situats a la zona de Sòria -
500-250 aC.
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans es van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable. -
½ S. V aC
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
S.V aC
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
S. IV aC, dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
264-146 aC
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
238-202 aC.
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió -
218-202 aC
Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
202-154 aC.
Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
154-133 aC.
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància). -
146 aC -14 dC
Creació de l’Imperi Romà
Divisió dels territoris conquerits en províncies, l’explotació dels recursos, pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua ), les seves lleis i la seva forma de vida. -
133-29 aC. -
123 a.C
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. -
Segle I aC.
Periode de corrupció, lluites i enfrontaments interns.
Revoltes Populars
Patricis VS Cavallers
Es beneficien els cavallers i els Patricis.
Plebeus no beneficien.
Revoltes d’esclaus
Enfrontament entre generals = guerres civils
Militars aumenten el seu poder i posa fi al desordre en forma de triumvirats.
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi -
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi (27 aC- 476 dC).
-
S.I dC
Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Es comporten segons aquest ideal
rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Obligatori per a totes les persones lliures -
August: concentra tots els poders civils, militars i religiosos. -
S.I-II dC
Màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització,. -
S.III-V dC -
Al S.III dC
S’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures.
Afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial.
-El Papa, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
S.IV dC (395 dC)
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa. -
S.V dC
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.