Coliseo roma 2924b6ae 1280x720

Roma: Ana Durán. 2º ESO B. Grup 4

  • Fenicis
    800 BCE

    Fenicis

    Entre els segles X i VIII aC: Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga)
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    La monarquia era electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia
    - Manava l’exèrcit

    - Era summe sacerdot
    El rei governava amb l’ajuda d’un Senat, format pels ancians de les famílies més importants.
  • Period: 753 BCE to 717 BCE

    Reinat de Ròmul

  • Period: 751 BCE to 476

    Roma

    Desenvolupat entorn a la Mar Maditerrània (Mare Nostrum) perquè dominaven els continents Europa, Àsia i Àfrica.
  • Period: 717 BCE to 672 BCE

    Reinat de Numa Pompili

  • Period: 672 BCE to 640 BCE

    Reinat de Tul·li Hostili

  • Grecs
    650 BCE

    Grecs

    Entre els segles VIII i VII aC: Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, etc.
  • Period: 640 BCE to 616 BCE

    Reinat d'Ancus Marci

  • Period: 616 BCE to 578 BCE

    Reinat de Tarquini I

  • Invasions indoeuropees
    600 BCE

    Invasions indoeuropees

    • Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    • Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • Period: 578 BCE to 534 BCE

    Reinat de Servi Tul·li

  • Period: 534 BCE to 509 BCE

    Reinat de Tarquini II el Superb

  • Revolta Romana
    509 BCE

    Revolta Romana

    En aquesta revolta varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    Assemblees i magistrats
    Poder dividit en 3 institucions:
    - Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra: Comicis Curiats, Comicis Tribunats i Comicis Centuriats.
    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment.
    Senat: ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    1. Societat: Patricis i Plebeus 5 categories:
    2. Patricis: s’agrupaven en gens
    3. Cavallers
    4. Plebeus
    5. Lliberts
    6. Esclaus
    Les dones: no eren considerades ciutadanes. Sempre eren tutelades per un home (1r pel seu pare, i després, pel seu marit). El seu paper era tenir fills. Però podien tenir propietats, regentar negocis i participar a les festes i els espectacles.
    1. Drets i Deures del Ciutadà romà Drets Civils Drets Polítics Deures
  • Etruscs
    500 BCE

    Etruscs

    Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
  • Expansió de la Península Itàlica
    500 BCE

    Expansió de la Península Itàlica

    De l'any 500 al 250 aC
    Durant l’expansió per Itàlia, els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Llei de les Dotze Taules
    450 BCE

    Llei de les Dotze Taules

    Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.
  • Tribú de la Plebs
    400 BCE

    Tribú de la Plebs

    És un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
  • Cartaginesos
    400 BCE

    Cartaginesos

    Entre els segles VI al III aC: Ebusus, Cartago Nova.
  • Nou dret
    360 BCE

    Nou dret

    Es permitia contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
  • Les Guerres Púniques
    264 BCE

    Les Guerres Púniques

    De l'any 264 al 146 aC
    Els romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria dels romans va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Guerres entre Roma i Cartago
    238 BCE

    Guerres entre Roma i Cartago

    Del 238 al 202 aC.
    Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió.
  • Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
    218 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats

    Del 218 al 202 aC.
    Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península
  • Els romans dominen
    202 BCE

    Els romans dominen

    202-154 aC.
    Dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
  • Expansió romana
    154 BCE

    Expansió romana

    154-133 aC.
    Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
  • Expansió pel Mediterrani Oriental
    146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Anys: 146 aC -14 dC
    Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident. Creació de l'Imperi Romà.
  • Ocupació de la Meseta
    133 BCE

    Ocupació de la Meseta

    133-29 aC.
  • Conquesta
    123 BCE

    Conquesta

    Roma organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel
  • Crisi de la República
    50 BCE

    Crisi de la República

    Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
    Hi han diverses causes:
    - Revoltes Populars
    - Revoltes d'esclaus
  • Revoltes Populars
    50 BCE

    Revoltes Populars

    Hi havia desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen cap benefici:
    - Els cavallers es beneficien
    - Els patricis obtenen un benefici
    - Els plebeus són els que no es beneficien
  • Revoltes d'Esclaus
    50 BCE

    Revoltes d'Esclaus

    A Espartac:
    Conseqüències:
    - Es dóna poder als generals
    - Augmentant del poder dels militars i es formen triumvirats:
    Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu.
    Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi.
  • Pobles preromans
    50 BCE

    Pobles preromans

    3 pobles:
    - Celtes
    - Ibers
    - Celtibers
  • Ocupació del Nord de la Península
    29 BCE

    Ocupació del Nord de la Península

    29-19 aC.
    Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi Romà

    De la “pax romana” a la crisi (27 aC- 476 dC).
    - Octavi August, emperador
    - L’organització de l’Imperi
    - Pax Romana i crisi de l’Imperi
  • Jesús de Nazaret
    1 CE

    Jesús de Nazaret

    A Palestina 🡪 Jesús de Natzaret tenia unes idees principals:
    Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls
    Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar
    Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort
  • Octavi August, emperador
    27

    Octavi August, emperador

    Rep el títol d’August, per la derrota als seus rivals en una guerra civil, concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
  • Culte imperial
    50

    Culte imperial

    Era obligatori per a totes les persones lliures
  • Pax Romana
    99

    Pax Romana

    S.I-II dC:
    Va ser moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles
  • Crisi de l'Imperi Romà
    250

    Crisi de l'Imperi Romà

    S’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures. Afebliment de l’autoritat imperial, augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit. Crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
  • Crisi de l'Imperi
    300

    Crisi de l'Imperi

    S.III-V dC
    Hi han diverses causes per la crisi de l'Imperi Romà
  • L'emperador Constantí
    313

    L'emperador Constantí

    Ell va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • L'emperador Teodosi
    380

    L'emperador Teodosi

    Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir .
  • Divisió de l'Imperi Romà
    395

    Divisió de l'Imperi Romà

    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.
  • Crisi de l'Imperi Romà
    450

    Crisi de l'Imperi Romà

    La pressió dels pobles germànics empesos pels huns, provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.