-
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
753-717 a.C. -
Monarquia electiva, el rei tenia tots el poders
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
El rei governava amb ajuda d'un senat
Roma va tenir 7 reis
A partir del segle VI a.C. va caure en mans dels etruscs, aquesta època és destacada pel fort creixement urbanístic -
717-672 a.C. -
672-640 a.C. -
640-616 a.C. -
616-578 a.C. -
578-534 a.C. -
534-509 a.C. -
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: escollien magistrats, proposar lleis decidien sobre pau i guerra. Comicis Curiats: sense funció política. Comicis Tribunats: elegien magistrats inferiors:l'Edil, Qüestor i tribuns. Comicis Centuriats: elegien magistrats superiors com Cònsol i Pretor. Magistrats: més importants eren cònsols. Senat: 300 antics magistrats, era el centre de la vida política, ratificava lleis i controlava finances.
-
- Patricis: Famílies riques amb terres
- Cavallers: Plebeus enriquits.
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats, lluitant per drets polítics.
- Lliberts: Esclaus alliberats, sense drets polítics però amb fills considerados plebeus.
- Esclaus: Objectes sense drets, treballant en feines dures i podien ser venuts o morts.
-
S.V. a.C.= Funció: Defensar els interessos dels plebeus. -
Mediats del S.V. a.C. = Compilació de lleis per escrit, de forma pública, a fi d’evitar abusos als què eren sotmesos els plebeus. -
- Fenicis, entre els segles X i VIII aC : Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
- Grecs, entre els segles VIII i VII aC : Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
- Cartaginesos, entre els segles VI al III aC : Ebusus, Cartago Nova.
-
S.IV. a.C.= dret a matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
(Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres.
Victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
- 218-202 aC, Roma va lluitar contra Cartago, desembarcant a Empúries i aconseguint l'expulsió de les seves tropes.
- 202-154 aC, els romans van dominar la costa mediterrània i les valls de l'Ebre i Guadalquivir.
- 154-133 aC, va haver-hi expansió cap a la Meseta, amb forta resistència de lusitans i celtíbers.
- 133-29 aC, es va consolidar l'ocupació de la Meseta, i entre el 29 i el 19 aC, es va ocupar el nord de la Península.
-
- Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació Imperi Romà) -
Els celtes estaven al centre, oest i nord de la Península, amb una economia autosuficient de ramaderia i agricultura. Coneixien la metal·lúrgia, però no tenien escriptura ni art significatiu. Vivien en petits poblats i es dividien en clans. Els ibers habiten l'est i sud, amb una economia agrícola i una societat més complexa, incloent-monarquies i ús d'escriptura. Viuen en poblats emmurallats. Els celtibers, situats a Sòria, eren una barreja de cultures celtes i iber. -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. -
Imperi de la “pax romana” a la crisi (27 aC - 476 dC)
Organizació
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 Senat, magistrats i comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus)
-
-Culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
- Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
-
Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics i dels perses. Augmenta el poder dels caps militars i l’exèrcit, la qual cosa provoca crisi econòmica. -
- S.I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització= assimilació de cultura i forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
- S.III-V dC Crisi de l’Imperi
-
Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió → Edicte de Milà -
Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir -
El divieix per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
-Penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.