-
Mesura imposada per Gran Bretanya a les colònies nord-americanes que obligava a pagar impostos sobre documents, papers i altres productes impresos. Va generar un fort descontentament colonial i va ser una de les causes de la Revolució Americana. -
conflicte entre les tretze colònies i Gran Bretanya motivat per impostos i manca de representació; inclou la Declaració d’Independència (1776) i acaba amb la victòria colonial i la creació dels Estats Units, primer estat modern nascut d’una revolució liberal.
-
Mesura imposada per Gran Bretanya a les colònies nord-americanes que obligava a pagar impostos sobre documents, papers i altres productes impresos. Va generar un fort descontentament colonial i va ser una de les causes de la Revolució Americana. -
Conflicte entre les tretze colònies americanes i Gran Bretanya per aconseguir la independència. Inclou batalles clau com Lexington i Concord i culmina amb la victòria colonial i el reconeixement dels Estats Units d’Amèrica. -
Document en què les tretze colònies americanes proclamen la seva independència de Gran Bretanya, basant-se en els principis de llibertat, igualtat i drets humans. -
: Posa fi a la Revolució Americana. Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units i estableix les fronteres del nou país. -
Document fonamental que estableix un govern federal amb separació de poders i protegeix els drets i llibertats dels ciutadans, consolidant la independència i l’organització política dels Estats Units. -
-
Assemblea convocada pel rei Lluís XVI a França amb representants dels tres estaments (clero, noblesa i tercer estat) per afrontar la crisi econòmica i social. El conflicte sobre la representació del tercer estat desemboca en la formació de l’Assemblea Nacional, iniciant la Revolució Francesa. -
Creat pel Tercer Estat després de la disputa amb els altres estaments als Estats Generals. Es proposa redactar una constitució i posar fi als privilegis de la noblesa i el clero, iniciant la Revolució Francesa. -
Successora de l’Assemblea Nacional. Té com a objectiu redactar una constitució que limités el poder del rei i establís drets i llibertats per als ciutadans, posant fi formalment a l’Antic Règim a França. -
Òrgan de govern creat per la Constitució de 1791. Exercia el poder legislatiu mentre el rei conservava certes funcions; marcada per tensions internes i guerres amb països europeus, que portarien a la fi de la monarquia. -
Convenció Nacional (1792–1795): Aboleix la monarquia i proclama la Primera República. Convenció Girondina (1792–1793): etapa moderada. Convenció Jacobina (1793–1794): etapa radical dirigida per Robespierre, marcada pel Terror.
Després de 1794, torna la moderació fins al canvi de govern. -
Govern moderat de cinc directors després del Terror. Marcat per inestabilitat política, crisi econòmica i corrupció, acaba amb el cop d’estat de Napoleó Bonaparte (1799) que dona pas al Consolat. -
Règim encapçalat per Napoleó Bonaparte com a Primer Cònsol. Es caracteritza per la centralització del poder, reformes administratives i legals, i prepara el camí per a l’Imperi Napoleònic
-
Napoleó és nomenat Primer Cònsol de per vida, reforçant la seva autoritat absoluta i consolidant el poder personal abans de proclamar-se Emperador el 1804. -
Conjunt de lleis promulgat per Napoleó Bonaparte que unifica i modernitza el dret civil a França, establint principis de igualtat davant la llei, propietat privada i llibertats individuals. -
Napoleó es proclama Emperador dels Francesos. Expandeix el domini francès a gran part d’Europa, introdueix reformes com el Codi Civil i centralitza el poder. L’imperi cau després de la campanya de Rússia (1812) i la derrota a Waterloo (1815).
-
Política de Napoleó per aïllar econòmicament Gran Bretanya, prohibint als països europeus comerciar amb ella. Va buscar debilitar l’economia britànica, però va generar descontentament i problemes comercials a Europa continental. -
Període posterior a la caiguda de Napoleó en què les potències europees restauren les monarquies absolutes i l’ordre tradicional, amb França sota la dinastia borbònica. S’inicien tensions entre absolutistes i liberals que desembocaran en noves revolucions.
-
Reunió de les potències europees després de la caiguda de Napoleó per restaurar l’ordre i els monarques tradicionals, redefinir fronteres i establir un equilibri de poder que eviti noves guerres a Europa. Va marcar l’inici del període de Restauració. -
Sèrie de revolucions liberals a Europa que reclamen constitucions, llibertats i fi de l’absolutisme. Inclou moviments a Espanya, Nàpols, Grècia i França, i marca l’avanç del liberalisme contra la Restauració.
-
Gran onada revolucionària que s’estén per Europa a causa de la crisi econòmica, la fam, l’atur, el descontentament social i les demandes de llibertats polítiques i unitat nacional. Es produeixen revolucions a França, Alemanya, Itàlia i l’Imperi Austriac, amb governs que cauen temporalment i intents de reformes liberals. Tot i que la majoria són finalment reprimides, deixen un fort llegat: impulsen el liberalisme, el nacionalisme i futurs processos d’unificació. -
Moviment polític i cultural que defensa que cada poble amb identitat pròpia (llengua, història, cultura) té dret a formar un estat sobirà. S’expandeix especialment després de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, impulsant unificacions (com Alemanya i Itàlia) i moviments d’independència a Europa i arreu del món. -
Procés que unifica els diversos estats i regnes de la península Itàlica sota el Regne de Sardenya. Impulsat per figures com Cavour (diplomàcia), Garibaldi (expedició dels Mil) i Vittorio Emanuele II (rei). Les guerres contra Àustria i les revoltes internes permeten incorporar Llombardia, el nord d’Itàlia i, finalment, Roma (1870), culminant la formació del Regne d’Itàlia. -
Procés liderat per Prússia i el seu canceller Otto von Bismarck, basat en la diplomàcia i tres guerres decisives: contra Dinamarca (1864), Àustria (1866) i França (1870–1871). La victòria prussiana permet unir els estats alemanys sota la seva hegemonia. El 1871 es proclama l’Imperi Alemany al Palau de Versalles amb Guillem I com a emperador.