-
El Regne Unit posseïa Tretze Colònies a la costa oriental de l'Amèrica del Nord. Aquestes basaven la seua economia en l'agricultura de subsistència i elcomerç. En canvi el Regne Unit no volia desenvolupar la indústria colonial, qual cosa perjudicava a aquestes Tetze Colònies, i per això finalment es van independitzar quan es va signar el "Tractat de Versalles".
-
Després de diversos motins, impostos sense pagar i molts confllictes, les tretze colònies (excepte Geòrgia), van elaborar una llista de greuges, que van implicar enfrontaments armats, però que finalment, signaren aquest tractat per a independitzar-se totalment del Regne Unit. -
En aquest document ja finalment el Regne Unit reconegué la indpendència dels Estats Units. -
Els Estats Generals eren una assemblea representativa dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) a França en l'Antic Règim -
El tercer estat, (la mamjoria de la població), asoles tenia un vot, en canvi, el clergat i la noblesa un cada un, açò feia que sempre imposaren les reformes que els favorien. Per això el tercer estat s'autoproclamà Assemblea Nacional, perquè es consideraven els únics amb plena capacitat de decisió política i de votar impostos. I més tard, juraren mantindre's units fins a donar a França una constitució, on es van passar a anomenar-se Assemblea Constituent.
-
El rei va destituir al ministre reformista Necker, que va suposar un descontentament social tan gran que els grups revolucionaris de París assaltaren la presó de la Bastilla. A les zones rurals els camperols van protagonitzar també una revolta, coneguda com "la Gran Por". -
L'Assemblea Constituent abolí els drets feudals i aprovà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, on es reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat. Aquests decrets van suposar la fi de l'absolutisme i el triomf de la revolució liberal, creant la primera Constitució de França. -
Després de la celebració d'eleccions en l'assemblea constituent es va consituir l'assemblea legislativa, però va ser un període turbulent: els estaments privilegiats volíen seguir amb els seus privilegis, les monarquies es van sentir amenaçades per les idees revolucionàries, i havien diferents grups revolucionaris que consideraven que les reformes eren insuficients.
-
Després de les diverses revoltes. l'Assemblea Legislativa va decidir elegir una nova assemblea anomenada Convenció. Amb aquesta, la que més força tenia era la Girondina.
-
Amb el temor de que la Revolució fracasara, l'any 1793, els muntanyesos, dirigits per Robespierre, van provocar un colp d'estat, i van aconseguir el poder instaurant una dictadura. -
Va haver un alçament reialista i ultracatòlic a la regió francesa de La Vendeé, durament reprimit, aleshores la revolució es va radicalitzar i es va cambiar de Convenció a una més radical: La Convenció Jacobina.
-
Aquest grup es va crear amb la finalitat de no tornar a una nova dictadura com la que es va formar en la Convenció Jacobina, el Directori, format per 5 membres, controlaven el poder executiu d'aquella época.
-
Va ser el règim personalista en el què Napoleó acaparava tot el poder. Va ser nomenat primer cònsol i en 1802 s'autoproclamà cònsol vitalici.
-
L'any 1804 el consolat nomenà a Napoleó emperador hereditari i una nova Constitució li va otorgar amplis poders. Va desenvolupar una política expansionista.
-
Després de la derrota de Napoleó es van restaurar les velles monarquies absolutistes. En aquesta etapa es van formar dos grans aliances per a garantir la pau duradora i evitar revolucions:
La Santa Aliança: Àustria, Prússia i Rússia
La Quàdruple Aliança: Àustria, Prússia, el Regne Unit i Rússia, i després es va unir França per a formar la Quíntuple Aliança. -
La revolució va començar a França, on es va enderrocar la monarquia de Lluís Felip d'Orleans, cada vegada més conservadora i corrupta i es proclamà la Segona República. -
Cavour va aconseguir que França accedira a les demandes italianes enfront dels autríacs. El Piemont els va cedir Savoia i Niça i el Piemont va guanyar la Llombardia. -
La península Itàlilca estava dividida en diversos estats, però l'existència d'una llengua i una història comunes van forjar un sentiment d'unitat entre la població italiana.
-
El sud italià es vinculà al Piemont després de l'expedició de les camises roges de Garibaldi, que es va apoderar de Nàpols i Sicília.
-
Va haver-hi un problema successori en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca, que va permetre a Prússia envair i annexionar-se aquests territoris. -
El territori alemany estava dividit en 39 estats, i com a Itàlia, l'avanç del nacionalime i el mateix sentiment de pertenir a un lloc concret va provocar la corona Alemanya.
-
El Piemont va donar suport a Prússia en la guerra contra Àustria i, a canvi, es va annexionar Venècia.
-
Bismarck promogué la invasió del ducat austríac de Holstein per Prússia, la derrota austríaca va fer realitat l'annexió i la creació de la Confederaciño de l'Alemanya del Nord.
-
El Piemont aprofità la retirada francesa per la guerra francoprussiana per a ocupar Roma, on van instaurar la capital d'Itàlia.
-
Bismarck signà una aliança militar amb els estats alemanys del sud i, França s'oposà a la seua annexió, aleshores Bismarck provocà una guerra contra França, va ser derrotada pels prussians en la batalla de Sedan, i com a conseqüència va haver de cedir a Alemanya els territoris d'Alsàcia i Lorena, i a la vegada els estats del sud s'uniren també a la resta d'Alemanya.