-
La Llei del Timbre (Stamp Act) fou una norma aprovada pel Parlament britànic el 1765 que imposava un impost directe a les tretze colònies americanes. -
La Revolució de les tretze colònies (1775–1783) va ser la guerra en què les colònies nord-americanes van lluitar contra el Regne Unit i van aconseguir la independència, reconeguda el 1783.
-
Va ser una protesta dels colons americans contra l’impost britànic sobre el te i contra el monopoli de la East India Company. En senyal de rebuig, van abocar al mar caixes de te d’uns vaixells britànics. -
Va ser el conflicte en què les tretze colònies van lluitar amb enfrontaments armats contra el Regne Unit donant pas a la Declaració de Drets de Virginia -
El 4 de Juliol de 1776, els representans de les Tretze Colònies van signar la declaració d'Independència dels Estats Units. -
Va ser una victòria clau de les forces americanes sobre els britànics durant la Guerra d’Independència.
Va marcar un punt d’inflexió perquè va convèncer França de donar suport militar als Estats Units. -
Va ser la victòria final dels Estats Units (amb ajuda francesa) sobre els britànics.
L’exèrcit de Cornwallis es va rendir i el conflicte va quedar pràcticament acabat, obrint la porta a la independència. -
Va posar fi a la Guerra d’Independència dels EUA. El Regne Unit reconeixia les tretze colònies com a Estats Units, fixava fronteres fins al riu Mississippi i regulava drets de pesca i restitució de propietats. -
Estableix un govern amb separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), federalisme entre govern central i estats, controls i equilibris entre branques i protegeix les llibertats individuals a través de la Carta de Drets. -
L'any 1787 es va reunir una assamblea de notables per a convencer els grups privilegiats que pagaren impostos, aquest s'hi van negar i exigiren la convocatòria dels Estats Generals. Al maig de 1789, els Estats Generals,es van reunir a Versalles, per iniciativa del ministre d'Hisenda, Necker.
-
-
Va ser un moviment popular que va derrocar la monarquia absolutista, va instaurar la República i va promoure els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Va provocar grans canvis polítics, socials i econòmics a França i va inspirar revolucions a altres països.
-
El poble de París va assaltar la presó de la Bastilla, símbol de l’absolutisme i l’opressió reial. Va marcar l’inici de la revolta popular i la caiguda del poder absolut del rei, avui dia és celebrat com la diada nacional de França. -
Estableix que tots els homes són iguals davant la llei, amb drets de llibertat, propietat i expressió, i que el poder polític emana del poble. -
-
La primera constitució de França (1791) establia:
Monarquia constitucional amb el rei de poder limitat.
Poder legislatiu a l’Assemblea Legislativa.
Igualtat davant la llei i protecció de drets bàsics. -
-
El 22 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, l’Assemblea Legislativa va abolir la monarquia i va proclamar la República Francesa, basada en els ideals de ''llibertat, igualtat i fraternitat''. Aquesta decisió va marcar l’inici d’una nova etapa política, amb el poder residint en el poble, la posterior detenció i execució de Lluís XVI, i la creació del Calendari Republicà, simbolitzant el canvi d’era i l’inici del període més radical de la Revolució. -
Va ser el govern radical que dirigí França després de la proclamació de la República. Dominada pels jacobins, va establir el Regnat del Terror per combatre enemics de la Revolució, va aplicar reformes socials i econòmiques, i va consolidar els ideals de ''llibertat, igualtat i fraternitat'', fins a la seva fi el 1795 amb la caiguda de Robespierre i l’inici del Directori.
-
Es va jutjar i condemnar a Lluís XVI per traició, va ser executat en la guillotina en 1793.
-
Robespierre va perder seguidors i va ser guillotinat per els revolucionaris moderats. -
-
Aprovada el 1795, va instaurar un govern moderat després del Terror. Va crear el Directori, un executiu format per cinc membres, i un legislatiu dividit en dues cambres per evitar la concentració de poder. El vot tornava a ser censatari, limitat als homes amb propietats. El text defensava sobretot la llibertat i la propietat, eliminant els drets socials radicals de 1793. Va mantenir-se en vigor fins al cop d’Estat de Napoleó el 1799. -
Babeuf, periodista i revolucionari d’idees igualitàries, havia organitzat la Conspiració dels Iguals, un intent de derrocar el Directori i instaurar un sistema basat en la igualtat econòmica i la propietat comuna. El govern, infiltrat en el moviment, va descobrir el complot i va arrestar Babeuf. Jutjat per traïció, Babeuf va ser condemnat i executat el 27 de maig de 1797, convertint-se en una figura emblemàtica del primer comunisme utòpic. -
Durant el Directori es va intensificar sobretot després de la seva revolta del 13 de Vendemiari de 1795, derrotada per Napoleó. El govern va respondre amb detencions, censura i la prohibició d’organitzacions monàrquiques per evitar un retorn de la monarquia.
-
va tenir lloc el 18 de Brumari de 1799. Amb el suport de l’exèrcit i de polítics descontents amb el Directori, Napoleó va forçar la dimissió dels directors i va imposar una nova Constitució que creava el Consolat, amb ell com a primer cònsol. Així va posar fi al Directori i va iniciar la seva ascensió cap al poder personal. -
Va ser el règim instaurat per Napoleó després del cop de Brumari. Va concentrar el poder en el primer cònsol, és a dir, Napoleó, mentre el parlament quedava molt limitat. Va reorganitzar l’Estat i va impulsar reformes com el Codi Civil. Va acabar quan Napoleó es va coronar emperador el 1804.
-
Va ser el període en què Napoleó es va coronar emperador i va governar amb poder gairebé absolut, expandint França per gran part d’Europa. Va aplicar reformes com el Codi Civil, però les guerres constants van acabar amb la seva derrota a Waterloo i la caiguda definitiva de l’imperi.
-
Les revolucions del 1820 van ser moviments liberals contra els monarques absoluts a Europa. A Espanya i Portugal van obligar els reis a acceptar constitucions, i a alguns estats italians van reclamar reformes liberals, però moltes van ser reprimides per la Santa Aliança. -
Van ser moviments liberals i nacionalistes a Europa contra els governs absolutistes. A França, la revolta de juliol va derrocar Carles X i va portar al tron Lluis Felip, monarca constitucional. A Bèlgica, es va separar dels Països Baixos i va crear un estat independent. També hi va haver alçaments a Polònia, Itàlia i Alemanya, sovint reprimits, que reclamaven constitucions, llibertats i autonomia nacional. -
conegudes com la Primavera dels Pobles, van ser una onada de moviments liberals, democràtics i nacionalistes a gran part d’Europa. A França van enderrocar el rei Lluis Felip i van proclamar la Segona República. A Alemanya, Itàlia, Hongria i altres regions de l’Imperi Austrohongarès, es van exigir constitucions, llibertats civils i unitat nacional. La majoria van ser reprimides pels exèrcits dels monarques, però van impulsar canvis polítics i socials importants. -
La unificació d’Itàlia va ser un procés entre 1815 i 1870: després dels moviments nacionalistes i les revolucions de 1848, el Regne de Sardenya, amb Cavour i Garibaldi, va conquerir Llombardia, el sud i altres regions, i finalment Roma va unir-se el 1870, proclamant-se el Regne d’Itàlia. -
Es va completar entre 1815 i 1871 sota lideratge de Prússia i el canceller Otto von Bismarck. Després del Congrés de Viena, els estats alemanys estaven fragmentats. Les guerres de 1864 (contra Dinamarca), 1866 (contra Àustria) i 1870-1871 (guerra francoprussiana) van permetre a Prússia annexar territoris i unificar els estats alemanys sota l’Imperi Alemany, amb Guillermo I com a emperador el 1871.