-
Anglaterra va començar a cobrar impostos per documents oficials i legals. Si volies que un paper comptara, havies de comprar una estampa especial. Això va cabrejar molt als colons americans perquè havien de pagar impostos sense tindre a ningú que els representara en el Parlament anglés. Un impost que deia ``Sense representació no hi ha impostos´´ va ser una de les primeres coses que va molestar i que va fer que la gent s'enfadara, la qual cosa al final va portar a la Revolució Americana. -
La Revolución Americana arrancó por culpa de los impuestos que nos metieron sin tener voz ni voto en el Parlamento británico. Las colonias se pusieron las pilas, tanto en política como en el ejército, con gente como George Washington al frente. Francia y España nos echaron una mano, y después de una guerra larga, desde 1775 hasta 1783, ganamos. Al final, todo el mundo reconoció que éramos independientes y Estados Unidos se consolidó como un país libre.
-
El Parlament britànic va crear les Tea Acts, que regulaven la venda de te i donaven avantatge a la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Els colons americans no estaven d'acord amb les restriccions, i es van manifestar en el famós Motí del Te, atacant vaixells britànics plens de te en el port de Boston i tirant el te a la mar com a protesta. Això va fer que les colònies americanes i Gran Bretanya s'enfrontaren, la qual cosa va ajudar al fet que començara la Revolució Americana. -
El conflicte entre les tretze colònies nord-americanes i Anglaterra va ser provocat pels impostos sense representació, com la Llei del Timbre i els impostos sobre el te que van provocar el Motí del Te de Boston. Els colons volien defensar els seus drets i llibertats, i per això van lluitar tant amb armes com amb idees polítiques. També van establir aliances amb països com França i Espanya, que els van ajudar a guanyar recursos i suport en la seva lluita per aconseguir la independència. -
Principalment va ser Thomas Jefferson qui va escriure la Declaració. La Declaració defensava coses com el dret a viure, a ser lliure i a buscar la felicitat. A més, justificava la rebel·lió contra el rei. La Declaració feia veure que el poder el té la gent, i que tenen dret a canviar o eliminar un govern que no els protegeix. Aquesta obra va influir molt en altres moviments independentistes i en el creixement de les democràcies actuals. -
En aquestes batalles, els soldats americans van envoltar als britànics i van aconseguir que es rendissin. Això va provar que podien guanyar i els va fer sentir més segurs. Després d'això, França va decidir donar-los un cop de mà, enviant soldats, vaixells i diners. Això va fer que la guerra fos cosa de tot el món. Aquest suport va ser súper important per a que els Estats Units aconseguissin la independència. -
La batalla final de la guerra va ser en Yorktown. Allí, les tropes americanes i franceses van envoltar a l'exèrcit britànic de general Cornwallis. La flota francesa va bloquejar el port, i en rendir-se els anglesos, els americans quasi que van celebrar la victòria. Després van poder començar les negociacions de pau que van portar al fet que es reconeguera la independència dels Estats Units. -
Este acord li va posar fi a la Guerra d'Independència. Anglaterra va admetre que els Estats Units eren un país lliure i els va donar les terres entre els monts Apalatxes i el riu Mississipí. Així, els estatunidencs van poder començar a construir el país, organitzar el seu govern i tirar a caminar la seua economia. Este tractat va marcar l'inici de la consolidació dels Estats Units com una nació independent. -
Aquesta és la llei que va crear el govern federal a Estats Units, dividint el poder entre el president, el Congrés i els jutges. A part, defensa els drets bàsics de la gent, crea un sistema legal igual per a tothom i garanteix que la gent pugui dir la seva i sigui lliure al govern. Aquesta llei és la base política i legal dels Estats Units avui dia i ha servit d'exemple per a moltes altres democràcies. -
Els Estats Generals de 1789 van ser una reunió convocada pel rei Lluís XVI per tractar la crisi financera de França. Estaven formats pels tres estaments: el clero, la noblesa i el Tercer Estat, que representava la majoria del poble. El problema era que cada estament tenia un vot, així que el Tercer Estat sempre podia ser superat pels privilegis del clero i la noblesa. Davant d’això, el Tercer Estat va crear l’Assemblea Nacional, marcant l’inici de la Revolució Francesa. -
L'Assemblea Nacional va nàixer en 1789 quan el Tercer Estat va dir ser qui representava al país. Els de la Constituent van escriure la primera constitució (en 1791) i li van llevar poder al rei, creant una monarquia constitucional. Van canviar els impostos, van aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i van posar en orde l'administració. Va ser importantíssima per a passar d'un govern absolutista a un més democràtic on la gent tenia veu.
-
La Revolució Francesa va arrancar per la crisi econòmica i social, la pujada de preus i l'aclaparament del Tercer Estat. Tot va començar amb la presa de la Bastilla en 1789 i la Declaració dels Drets de l'Home. La cosa va anar canviant entre monarquia constitucional, República, terror jacobí i governs més tranquils, amb canvis en política i societat. L'embolic va portar a guerres amb altres països i va preparar el terreny perquè Napoleó arribara al poder, posant orde i modernitzant França.
-
El 14 de juliol de 1789, la gent a París va prendre la Bastilla, una presó que simbolitzava el poder total del rei i la falta de llibertat. La gent buscava armes i volia alliberar els presoners. Este esdeveniment va marcar el començament de la Revolució Francesa i es va tornar un símbol de la lluita contra el poder absolut i a favor dels drets i llibertats de la gent. -
Aquest és un document súper important. Diu que tots tenim drets bàsics, com ser lliures, que la llei ens tracte igual, tindre les nostres coses i defendre'ns si algú ens fot. També diu que el poder està en mans de la gent. Va servir d'inspiració per a les lleis que es van fer després de la Revolució Francesa. Este text és clau per a entendre la llibertat, la igualtat i la fraternitat que van marcar la nova societat francesa. -
A França, es va armar una monarquia constitucional. El rei ja no tenia tant de poder i es va crear una Assemblea Legislativa perquè el poble tinguera veu. Es van assegurar llibertats com poder parlar i tindre coses. Esta va ser la primera vegada que es va intentar organitzar el país seguint les idees de la Revolució, però sense llevar la monarquia del tot. Va ser un gran avanç cap a un govern on el poble tenia més a dir i amb el poder més controlat, preparant el camí per al que vindria després. -
Entre 1792 i 1793, els girondins van estar al capdavant de França. Eren moderats i volien la guerra contra les monarquies d'Europa. Representaven la gent de les províncies i no els agradaven els radicals de París, com els jacobins. Van fer algunes lleis i les coses van estar tranquil·les durant un temps, però els jacobins van pressionar molt i l'economia va anar malament, així que van acabar perdent el poder i va començar l'Època del Terror.
-
Després que les coses es posaren tibants i França perdera algunes batalles, l'Assemblea Nacional va dir: Som una República!. Així que es va acabar la monarquia, i el poder va passar a la gent i als diputats. Ara tenim un govern on els ciutadans manen. Este canvi va ser l'inici d'una nova etapa política on la gent té el poder i participa activament en les decisions. -
En 1793, els jacobins, amb Robespierre al comandament, van prendre el poder i va començar el Regnat del Terror. Van posar lleis molt estrictes, vot per a tots els hòmens, van controlar l'economia i va haver-hi moltíssimes execucions. La guerra va seguir amb altres països d'Europa, així que van concentrar el poder per a protegir la República. Tot va acabar quan *Robespierre va caure i ho van matar en 1794, la qual cosa va obrir la porta a governs amb idees més tranquil·les.
-
El rey fue acusado de traición y lo sentenciaron a muerte. Fue ejecutado mediante la guillotina, terminando con el poder monárquico y consolidando el sistema republicano. Esto asustó a otros reyes europeos, que temían que las ideas revolucionarias se propagaran a sus naciones. La muerte del rey prueba que los revolucionarios estaban muy decididos a que el pueblo gobernara y cambiar Francia por completo. -
Convertir França en una república democràtica i social va significar donar veu a cada persona: vot per a tots els hòmens, accés a l'educació i l'oportunitat de participar en política. Però, a causa de la guerra i el control governamental durant el Regnat del Terror, les coses no van eixir bé. Malgrat estos problemes, esta idea mostra el costat més radical i desitjós de canvi de la Revolució Francesa: una societat més justa, on tots tingueren un paper i es basara en els drets de les persones. -
Robespierre, el cap del Comité de Salvació Pública i qui manava durant el Terror, va acabar en la guillotina. La seua mort va parar la repressió bestial d'eixos dies i va deixar entrar un govern més tranquil i ferm, amb menys bastes i una política més relaxada. Ací s'acaba el Terror i comença una època on van intentar tornar a la calma i enfortir les institucions. -
El Directori va ser un govern més tranquil després de l'època del terror, amb cinc directors manant i una Assemblea Legislativa. Van reduir qui podia votar i van frenar als que tenien idees molt extremes, tant els molt radicals com els que volien tornar a la monarquia. Van intentar que França es calmara i controlar l'economia, però com hi havia molts problemes polítics i revoltes, Napoleó va aprofitar el moment i va donar el colp del 18 de Brumario
-
Després del període del Terror, França va adoptar una constitució més tranquil·la que va conduir al Directori. Aquest era un govern amb cinc directors i una Assemblea Legislativa. Aquí, es va reduir qui podia votar, es van calmar les idees extremes i es va intentar que tot tornés a la normalitat després del descontrol de Robespierre. Però el Directori va tenir molts problemes en política i diners, i al final va ser reemplaçat amb el cop d'estat, que va fer que Napoleó arribés al poder. -
Babeuf va dirigir una conspiració súper radical que volia una revolució centrada en la igualtat social i on tots compartiren les coses. Però, *zas!, van enxampar la conspiració, i el Directori va arrestar i va executar a *Babeuf. Això ensenya que, en eixe moment, si intentaves portar la revolució més enllà del que el govern permetia, et queia tot el pes de la llei, perquè el Directori volia mantindre la calma i evitar que les coses es posaren extremes una altra vegada -
Els monàrquics, que eren del bàndol del rei, volien tornar a manar, però el Directori no els deixava tranquils i ficava a molts en la presó perquè no armaren embolics. Això deixava clar que França seguia dividida en política i que el govern havia de vigilar de prop als quals no estaven d'acord amb ells si volia mantindre la República a flotació i que no tornara la monarquia. Tanta tensió només provava que el Directori era feble i que el país no tenia estabilitat en eixe moment. -
El Consolat va arrancar quan Napoleó va donar un colp en 1799. Es va fer Primer Cònsol i es va quedar amb tot el poder, canviant l'administració, les lleis i l'economia. Va reforçar l'exèrcit, va millorar l'administració i va governar amb mà dura, però aparentant que la gent tenia alguna cosa a dir. Això va servir perquè després es proclamara l'Imperi i *Napoleó es fera encara més important a França i Europa.
-
Napoleó es va adonar que el Directori no anava bé i va donar un colp d'estat el 18 de Brumario (1799). Es va nomenar a si mateix Primer Cònsol i va prendre el control total. Així va acabar la Revolució Francesa i va començar un govern bastant autoritari, encara que va aconseguir organitzar l'exèrcit, l'administració i l'economia, calmant un poc el país després de tants anys problemàtics. -
Napoleó es va autonomenar Cònsol Vitalici, o sigui, que podia estar al poder per sempre. Així va agafar les regnes del país i va fer canvis importants en com govern, l'exèrcit i els diners. Va muntar un govern fort i que funcionava bé, i d'aquesta manera es va preparar per dir que era l'emperador i acabar manant a França i bona part d'Europa. -
El Codi Napoleònic va posar en ordre les lleis franceses, assegurant drets bàsics com el de tenir propietats, que tothom fos igual davant la llei i que es poguessin fer contractes lliurement. Aquest mateix any, Napoleó es va fer emperador i va crear un sistema on ell tenia quasi tot el poder. I per si no fos poc, la Constitució de l’Any XII li va donar encara més autoritat, deixant-lo controlar l'administració i l'organització de tot l'imperi. -
Napoleó es va coronar com a emperador en 1804, i seguidament va muntar un règim autoritari i centralitzat . Realitzar el Codi Civil, li va fer un volt a l'administració i va reforçar l'exèrcit. França va créixer per Europa gràcies a victòries importants com la de *Austerlitz i també va imposar el bloqueig continental. La guerra va seguir amb embolics a Espanya i la campanya de Rússia. L'època imperial va acabar amb la derrota en *Waterloo
-
En Trafalgar, l'armada britànica va esclafar a les flotes francesa i espanyola, impedint que Napoleó controlara les mars. Després, en Austerlitz, Napoleó va derrotar a Àustria i Rússia, demostrant que era un geni militar i consolidant el seu poder a Europa. Estes batalles realment mostren l'hàbil que era Napoleó i l'abast de la seua influència, especialment pel que fa al poder naval. -
Napoleó va derrotar a Prússia en Jena. Va conquistar territoris i va introduir canvis similars als que havia aplicat a França. Va intentar bloquejar el comerç amb el Regne Unit per a perjudicar-lo econòmicament, però no el va aconseguir. Això va provocar resistència i contraban. Això demostra com Napoleó va utilitzar tant la força militar com ardits econòmics per a reforçar el seu poder i expandir el seu imperi. -
La invasió francesa d'Espanya va provocar una guerra s que va causar destruccions en l'exèrcit de Napoleó. A més, la campanya de Rússia va ser un complet desastre: el fred, la falta d'aliments i l'estratègia russa de terra cremada van acabar amb l'exèrcit francés. Eixe va anar bàsicament el començament de la fi del domini de Napoleó a Europa. Estes derrotes van posar fi al seu regnat i van preparar als països europeus per a aliar-se contra ell. -
La campanya russa de 1812 va ser l'intent de Napoleó d'obligar els russos a unir-se al bloqueig continental. L'exèrcit francés va patir molt pel fred, la falta de provisions i la tàctica russa de terra cremada. Esta invasió va ser un fracàs que va destruir a gran part de l'exèrcit francés i va marcar el començament de la fi del poder de Napoleó a Europa, la qual cosa va debilitar el seu domini i va impulsar a uns altres a formar coalicions en contra seua. -
A Leipzig, en la famosa Batalla de les Nacions, Napoleó va ser derrotat per Àustria, Prússia, Rússia i Suècia. Esta derrota el va obligar a retirar-se a França, la qual cosa va debilitar considerablement el seu poder militar i polític. Va ser una gran victòria per a l'aliança europea i va suposar pràcticament la fi del seu imperi. -
Després que la coalició europea derrotara a Napoleó, este va haver de dimitir. Això va suposar la fi del seu imperi, i França va tornar a ser una monarquia. Així, el control de Napoleó es va detindre durant un temps, i les coses a Europa van canviar molt. Després d'anys de lluita, van començar a reconstruir-ho tot i a tornar a la normalitat. -
Napoleó va escapar de Elba i va tornar a prendre el poder durant els Cent Dies, intentant reunir el seu exèrcit i tornar a conquistar Europa. Però va perdre en Waterloo enfront de les forces britàniques i prussianes, i eixe va ser la fi del seu imperi. Així que va ser enviat a l'exili en Santa Elena, on va morir més tard. Eixa batalla va suposar la fi definitiva del domini de Napoleó, i les coses a Europa es van calmar després d'això. -
Les revolucions de 1820 i 1830 van ser moviments liberals en Europa. Els intents de tornar a l'Antic Règim van fracassar. En alguns llocs, dos factors van exercir un paper important: els sentiments nacionals, que fomentaven el sentit de pertinença, i la defensa del liberalisme, que tractava de recuperar els drets. En 1820, Espanya, Portugal i alguns estats italians i alemanys van intentar limitar el poder dels reis. En 1830, França i Bèlgica van obtindre victòries liberals. -
A principis del segle XIX, Europa va ser testimoni d'una sèrie de revolucions, provocades per les idees estatunidenques i franceses de llibertat i igualtat. Estes idees es van estendre a Itàlia, Alemanya, Espanya i altres llocs, on la gent va començar a demanar canvis i a alçar la veu. Per descomptat, no tothom estava d'acord, la qual cosa va provocar discussions i enfrontaments entre els que volien reis i els que volien repúbliques.
-
Les Revolucions de 1848 van ser una sèrie d’alçaments liberals i nacionals a Europa, causats per desigualtats socials, crisis econòmiques i la difusió d’idees liberals i nacionalistes. A França van enderrocar la monarquia de Lluís Felip i es proclamà la Segona República. El nou govern va elaborar la Constitució de 1848, i Lluís Napoleó Bonaparte es va convertir en president de la República. El seu govern, finalment, va donar un cop d’estat i proclamà el Segon Imperi el 1852. -
Al segle XIX, els estats italians es van unir per formar un sol regne. Personatges com Cavour, Garibaldi i Víctor Manuel II van tenir un paper clau. Mitjançant la política i la força, van desplaçar els antics poderosos i les monarquies regionals. Finalment, gairebé tota Itàlia es va convertir en un sol país, amb un govern, una economia i una administració centralitzats.
-
La unificació italiana (1815-1870) va consistir a reunir els diferents estats de la península italiana sota un mateix govern. En aquella època, Itàlia estava dividida i algunes parts estaven fins i tot controlades per altres països. El Regne de Piemont va prendre la iniciativa, amb el rei Víctor Manuel II, el seu ministre *Cavour i el revolucionari Garibaldi com a principals protagonistes. Es va dur a terme en quatre etapes i va concloure quan Piemont va prendre Roma. -
En el segle XIX, Prússia, liderada per Otto von Bismarck, va unificar els estats alemanys en un imperi. Ho van fer mitjançant guerres, acords i una diplomàcia intel·ligent, tot això mantenint a Prússia al comandament. Això va culminar en 1871 amb la creació de l'Imperi alemany, un país fort, industrial i centralitzat que es va convertir en una potència important a Europa.
-
El Congrés de Viena agrupà els 39 estats en l´anomenada Confederació Germànica. Guillem I, rei de Prússia, i el seu ministre Otto von Bismarck acceleraren la unificació mitjançant tres guerres. Açó va proclamar el Segon imperi alemany. En pocs anys es va desenvolupar la unió d´Alemanya en tres fases. La Unificació Alemanya (1815–1871) agrupà els estats en el Regne de Prússia. Les guerres contra Dinamarca Àustria i França permeteren crear el Regne d’Alemanya, amb Guillem I com a emperador