-
A la costa orinetal de l'Amèrica del Nord el Regne Unit tenia 13 colònies.Les del nord basaren la seua ecpnomia en l'agricultura de subsitencia i el comerç i les delsud en les plantacions de tabac i sucre.
El Regne Unit el que volia era disposar de matèries primeres i monopolitzar el comerç, per tant no volia desenvolupar la indústria colonial.
Les Tretze Colònies estaven obligades a pagar impostso però no sempre ho feien
El rei Jordi 3 volia imposar una serie de lleis per a regular els impostos -
Gracies a la Tea Acts, que és, que el Parlamet britànic va doanr monopoli a la venda de te en les colònies a la Companya Anglesa de les Índies Orientals, i el colons americans reacionaren en contra i atacaren vaixells britanics amb te. -
La guerra entre les colònies i el Regne Unit vas ser llarga.
El que liderava les colònies era George Washintong, i amb l'ajuda d'Espanya i França van tindre visctòries colonials en les batelles de Saratoga i Yorktown. -
Thomas Jefferson redactà la Declaració de Drets de Virginia on paralva dels pricipisde sobirania nacional, divisó de poders i sufragi.
Els representants de les Tretze Colònies, el 4 de juliol firmaren la Declaració d'Independència dels Estats Units. -
Va ser un dels enfrentaments mes important de la guerra entre le colonies i el Regne Unit. -
Va ser l'ultimn enfrentament de la guerra entre les colònies i el Regne Unit. Va tindre lloc entre el 28 de stembre i el 19 d'octubre. -
El conflicte va acabar amb la signatura en el qual el Regne Unit reconegué la independènci dels Estats Units. -
Va ser la primera de la història on es reconeix la sobirania nacional i la separació de poders.
En el poder lesgislatiu hi havien dues cambres, elegides per la població masculina blanca, el executiu, en un president, elegit per voatció indirecta, i per últim el judicial, en jutges independents. -
Els Estats Generalss es van reunir a Veralles.
Cada estament tenia un vot. El tercer estat representava la mojor part de la població, però nomes tenia un vot, en canvi, els privilegiats tenien dos, per tant sempre guanyaven. El 3 esat va reclamar a llibre de queixes que el vot siga per persona, peró el rei es va negar.
Es proclamaren Assamblea Nacional perque es consideraven el unics amb capacitat de decisions polítiques i votar impostos. Al trinque juraren mantindres units. -
Els grups revolucionaris estaven decontents amb la decisió del rei de destituir a Necker i per tant van asaltar la presó de la Bastilla. -
Era on es reconeixia i garantia les llibertats personals, la igualtat davant la llei i dret a al propieta. -
Va establir la sobirania nacinal i els drets fonamentalsde la ciutadania, monarquia parlamentària, divisió de poders i sufragi censatari per a elegir els membres de l'Assamblea. -
Va ser un període poc tranquil.
La noblesa i clergat no volien perdre el seus privilegis i per tant resistien i altres emmigraen.
Les monarquies europees tenien por de les idees revolucionàries. -
Les tropes austríaques derrotarena a França mentres que Prússia la envaÏa. -
Es va eliminar la monarquia i es proclamà la república. -
Enfadat el poble de Prarís, amb l'ajuda dels sans-culottes i els jacobins, va assaltar el Palau de les Tulleries i el monarca va ser destituÏt per l'Assamblea.
-
Es va eliminar la monarquia i es proclamà la república.
-
Luís XVI va ser jutjat i condemnat per traïció i executat en la guillotina.
Potencies euroepees declararen la guerra i formaren la primera cialió contra França.
Va haver un alçament reialista i ultracatòlic a la regió frabcesa de la Vendée. -
El tmor al fracas va provocar un colp d'esat. Els muntanyessos van aconseguir el poder.
S'aprovà una constitucio democràtica que reconeixa la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Robespierre implantà una ductadura.
L'amenaça militar i el desig de frenar el contrarevolucionaris implantà el terror.
Ea van establir preus maxims i també es limitarenels salaris.
Es va crear un nou calendari. -
Robespierre van anar perdent suport i els revolucionaris el van aguillotinar a ella i als seus seguidors. -
Reconeixia la sobirania nacional, el sufragicebsatari i la separació de poders
Poder legislatiu exercit per dues cambres i l'executiu per un Directori amb cinc membres.
El nou regim va tindre diferents conspiracions.
Cospiració dels Iguals, els reialistes -
Tement la influència de Napoleó que es va fer molt popular per la seua acutació, el Directori l'envià a lluitar a Itàlia on en va derrotar. -
Començà un altra vegada la guerra contra França.
Napoleó va donar un colp d'estat el 18n de brumari i es va establir el consolat que es on van exercir Napoeló, Ducos i Sieyès. -
Reclamaven l'ndependència de nacionalitats diferents.
Imperi austrohongarés va resistir però el otmà es fragmentava lentament. Primer s'independitzà Grècia i Bèlgica se separa dels PaÏssos Baixos i va passar a ser un estat indepent (en 1831). -
Volien unir en un estat dievrsos territoris independets.
Dos casos son Alemanya i Itàlia que van compartir semblances i van triomfar. -
El Congres de Viena va reorganitzar el mapa sense tindre en compte la cultura i la llengua.
Alguns reclamaven la independència. -
Una doctrina política contaria a l'absolutisme que volia recuperar els drtes i llibertas aconseguides en la R.F. Aquesta ieologia defensava que els poders del monarca haviende ser limitats per una costitució i que es reconegueren les llibertats individuals. -
Va afectar nombrosos païssos.
Va tindre importancia ña demnada social de les classes populars i en algims llocs va haver un component democratic.
A França es va proclamar la Segona República.
Es va elaborar la Consitució de1848.
Lluís Napoleó Bonaparte es va convertir en el president de la República. -
Després de que Lluís Napoleó Bonaparte és convertira en president, el seu gover cada vegada era mes autoritari fins que va donar un colp d'estat. -
Piemont amb la ajuda de França va derrotar als austríacs, que van lliurar la Llombrdia. -
Es vinculà al Piemont despres dels cmaises roges de Garibaldi i es va apoderar de Nàpols i Sicília. -
El parlament italià es va reunir a Torí i proclamaren rei a Victor Manuel II. -
Un problema en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca, va permetre a Prússia envair aquets territoris. (1864-1865) -
Va doanr suport a Pussia en la guerra contra Àustria a canvi de apoderar-se de Venècia. -
Prússia s'enfrontà a Àustria.
Bismark promogué la inavasió del ducat austríac de Holstein per Prússia.
La derrota autríaca en la batalla de Sadovà va fer la creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord. -
Bismarck provocà una guerra contra França.
Napoleón III va a ser derrota pels prussians en la batalla de Sedan. França va tinder, que cedir a Alemanya els territoris de Alsàcia y Lorena.
Els estas del sud s'iniren a la resta d'Alemanya. -
Ell aprofità la retirada francesa per la guerra francoprussina per ocupar Roma, i aquesta es va convertir en la capital d'Itàlia. -
Proclamació del Segon Reich.
Va ser coronat emperador Guillem I.