-
Els colons americans van manifestar-se atacant vaixells britànics carregats de te al Motí del Te quan el parlament va establir Tea Acts, que donaren el monopoli de la venda del te en les colónies a la Companyia Anglesa de les Índies Orientals organitzats per el Parlament britànic. -
La costa oriental d'Amèrica del Nord estava dividida en Tretze Colònies poseïdes per el Regne Unit, peró encara que estaven sota l'autoritat de la monarquia d'Anglaterra tenien bastant autonomia ja que hi havien assamblees amb antribucions importants. Encara que estaven obligades a pagar els impostos aprovats al Parlament britànic, rares vegades ho feien.
El Regne Unit nomès volia disposar de matèries primeres i monopolitzar el comerç sense desenvolupar la indústria colonial. -
El 4 de juliol els representants de les Tretze Colònies van signar la Declaració d'Independència dels Estats Units -
Després de que les colònies es reuniren per elaborar una llista de greuges i de diversos enfrontaments, Thomas Jefferson va redactar la Declaració de Drets de Virgínia, on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. -
La guerra entre les colònies i el Regne unit va ser llarga. Després de les decisives victories en les batalles de Saratoga i Yorktown, la contesa va acabaar en 1783 amb la signatura del Tractat de Versalles, en què el Regne Unit reconeguè la independència dels Estats Units. -
Es va aprovar la primera Constitució dels Estats Units de la història on es reconeixen la sobirania nacional i la separació de poders. El poder legislatiu residia en les Cambres de Representants i Senat elegides per sufragi universal masculí, l'executiu, el un president elegit per votació indirecta i el judicial en jutges independents. -
L'assamblea va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en que es reconeixien la llibertat, la igualtat i el dret a la propietat, suposant el fi de l'absolutusme i el triomf de la revolució liberal. -
George Washington es va convertir en el primer president estadounidenc -
A França va sorgir una revolució que va posar fi a l'Antic Règim. Algunes causes van ser pel descontentament social, ja que la burgesia volia accedir al poder polític i el camperolat a penes podia sobreviure pels nombrosos impostos, per crisis económiques gràcies a les males collites y que els privilegiats no pagaven impostos, y per les idees il·lustrades ja que els estaments privilegiats temien perdre el poder i el grups popular sentien que les reformes no avançaven, Luís XVI va perdre suport
-
Desprès de que una assamblea de notables va tractar que el privilegiats pagaren impostos per remediar la crisi económica, es van negar i van exigir la convococatória dels Estats Generals, a on cada estament deliverava separadament i desprès emetia un vot. Ja que els estaments privilegiats sempre guanyaven perquè quedaven 2 contra 1, el tercer estat van demanar el vot per persona, però el rei es va negar. El tercer estat es va autoproclamar Assemblea Nacional per obtindre el vot per cap.
-
Despés de que el rei destituia Necker, el ministre reformista, els grups revolucionaris de Paris van assaltar la presó de la Bastilla el 14 de juliol i a les zones rurals el camperolat va causar una revolta anomenada ''la Gran por'' -
Al trinquet o Jeu de Paume juraren mantinre's units fis a donar a França una constitució i per això l'Assamblea Nacional va passar a anomenar-se Assmblea Constituient
-
Es va promulgar la primera Constutució de França, on es van establir una sobirania i drets fonamentals nacionals, una monarquia parlamentaria, la divisió de poders on el poder legislatiu l'exercia l'Assemblea, l'executiu el rei i el judicial tribunals independents, i el sufragi censatari per a elegir els membres de l'Assamblea. -
Desprès de la celebració d'eleccions es va counstituir l'Assamblea Legislativa. Va ser un període turbulent, ja que la noblesa i el clergat es resistien a perdre els seus poders i molta gent va emigrar, les monarquies europees es van sentir amenaçades per les idees revolucionaries i alguns grups revolucionaris consideraven les reformes insuficients, anomenats jacobins.
-
L'Assamblea va declarar la guerra a Àustria i les tropes austríaques van derrotar les franceses alhora que Prússia envaïa França -
El poble de París, que culpava Lluís XVI de les derrotes franceses, va assaltar la residència reial i el rei va ser destituït per l'Assamblea -
Es va eligir per sufragi universal masculí una nova assamblea anomenada Convenció. Els girondins eren republicans moderats i en la seua convenció es va abolir la monarquia i es va proclamar la república.
Va haver-hi un alçament reialista i ultracatòlic a la regió francesa de La Vendée que va ser durament reprimit, radicalitzant la revolució. -
Es va jutjar i condemnar a Lluís XVI per traició i va ser executat a la guillotina. Alarmades, les altras potències europees declararen la guerra i formaren la primera coalució contra França -
Van aprovar una constitució democràtica que reconeixia la sobirania nacional i sufragi universal masculí -
Els sans-culottes van provocar un colp d'estat i per aixó els muntanyesos dirigits per Robespierre van aconseguir el poder.Robespierre va implantar una discadura i va assumir tots el poders. Es va implantar el Terror per les amenaces militars exteriors i el odio als contrarevolucionaris, ja que qualsevol persona sospitosa de no donar suport podia ser condemnada a mort.
Es van establir preus màxims i es van limitar els salaris per frenar la crisi econòmica i es va crear un nou calendari. -
Robespierre va anar perdent suports fins a que els revolucionaris menys radicals li van arrestar amb els seus seguidors i van ser guillotinats -
Per evitar una altra dictadura es va instaurar un govern moderat aprovat per la constitució de 1795 on es reconeixia la sobirania nacional, sufragi censatari i la separació de poders. El poder legislatiu controlat per dues cambres i l'executiu per un Directori de 5 membres. Aquest va haver de fer front a diferents conspiracions com que en la conspiració dels iguals tractaren d'enderrocar el govern, els reialistes fan provocar una revolta, una Segona Coalició i una nova guerra contra frança.
-
Napoleó va frenar la revolta dels reialistas quan era encarregat de la guarnició de París, fent-se popular i per aixó el directori li va enviar a lluitar a Itàlia on va derrotar la primera coalició en 1796.
Amb el suport de l'alta burgesia, Napoleó va donar un colp d'estat el 18 de brumari i va establir el Consolat anomenat a on el poder era exercit per tres cònsols: Napoleó, Ducos i Sieyès; donant fí a la revolució. Va ser anomenat cònsol vitalici i va aplicar reformes per modernitzar el país. -
El consolat va anomenar Napoleó emperador hereditari i una nova Constitució li va otorgar amplis poders. Va desenvolupar una política expansionista i un bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb la resta d'Europa, però Portugal no el va acceptar. Llavors Napoleó decideix envair-lo i al seu pas va ocupar Espanya.
Quan Rússia va començar a comerciar amb Regne Unit, Napoleó va tractar d'envair-lo, peró va ser derrotat i tras varies derrotes, va ser deportat i Lluís XVIII va ser el rei. -
Napoleó va ser derrotat a Trafalgar però va aconseguit la victoria a Austerlitz contra Àustria -
Va aconseguir la victòria contra Prússia a la batalla de Jena -
Desprès de ser derrotat per Rússia quan va tractar envair-lo, va ser vençut una altra vegada pero una coalició entre el Regne Unit, Austria, Rússia i Prússia a la batalla de Leipzig i va ser derrotat a Espanya. Napoleó, desprès, va abdicar i es va exiliar a l'illa d'Elba, però més tard va retorna al poder durant 100 dies. Quan va ser derrotat definitivament a Waterloo el van deportar a l'illa de Santa Helena, on va morir. -
Es van restaurar les velles monarquies i es va iniciar una reacció contra els principis de la Revolució Francesa tras la derrota de Napoleó. S'aboliren les constitucions i si a un altre país la monarquia estava amenaçada, es va acordar que les potències podrien intervindre. Es van organitzar congressos de les grans potències per resoldre el problemes internacionals i evitar una guerra. -
Les potències va establir aliances per consolidar la Restauració. Es va crean la Santa Aliança formada per Austria,Rússia i Prússia, que era antiiberal i reconeixia l'origen diví de la monarquia, defensant l'absolutisme; i la Quàdruple Aliança fromada per el Regne Unit, Àustria, Rússia i Prússia primer i Quíntuple Aliança quan es va unir França més tard, que tenia un caràcter militar. -
Les principals potències europees es van reunir al Congrès de Viena a on van remodelar el mapa polític d'Europa. França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució i els Països Baixos van adquirir Bèlgica i Piemont-Sardenya va rebre Savoia i Niça i es van convertir en estats tap entorn França. Austria, Rússia i Prússia es van repartir territoris de manera equilobrada.
També va unir forçadament Noruega i Suècia i va ignorar les reivindicacions de Polònia, Itàlia i Alemanya. -
Van haver-hi revolucions a Espanya, a on va intervindre la Santa Aliança; al poble grec que va conseguir l'independència; a alguns estats italians i per l'Amèrica espanyola. Defensaven els sentiments nacionals i el liberalisme. -
Van haver-hi revolucions a França que va triomfar, a Bèlgica es va conseguir l'indepenència, a Polònia va ser reprimida i en alguns estats italians que van fracasar. -
Prússia va organitzar una unió duanera o Zollverein, que va ser un espai de lliure comerç sense tarifes duaneres a on no participava Àustria.
-
Nombrossos països van ser afectats. Van tindre ideals liberals i nacionalistes i demandes socials de les classes populars, i en alguns lugars va haver-hi un component democràtic reivindicant ek sufragi universal masculí.
Va començar a França a on es va proclamar la Segona República després d'enderrocar la monarquia i el nou govern va elaborar la Constitució de 1848 i a les eleccions va triomfar Lluís Napoleó Bonaparte.
Al reste de ciutats es van exigir constitucions però van fracassar -
Piemont es va aliar amb França a la guerra contra Àustria, i al guanyar Piemont li va cedir Savoia i Niça a França i Piemont va guanyar Llombardia
-
La península itàlica estava dividida en diversos estats però l'existència d'una llengua i història comunes van forjar un sentiment d'unitat de la població italiana, i Cavour, Victor Manuel II i Garibaldi del regne del Piemont.
-
Garibaldi, que va unificar anteriorment el sud d'Itàlia amb l'expedició de les camises roges de Garibaldi, es va unificar amb Piemont, guanyant Nàpols i Sicília.
-
Es va reunir el primer parlament italià a Torí , on Victor Manuel II va ser proclamat rei
-
Un problema en dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca que, amb la majoria de població alemanya, Prússia va envair i anexionar-se amb Schleswig i Austria amb Holstein
-
Antigüament, el territori alemany estava dividit en 39 estats agrupats pel Congrés de Viena en la Confederació Germànica, presidida per Àustria.
Prússia va ser l'eix de la unificació. Guillem I, rei de Prússia i Bismarck, el seu primer ministre van accelerar l'unificació per la via militar i aquest procés va derivar a la proclamació del Segon Reich o imperi alemany -
Piemont es va aliar amb Prússia en la guerra contra Àustria i com agraïment li va cedir Venècia
-
Prússia va entrar en confliste amb Austria pero expulsar-la de la Confederació Germànica, i amb la victòria a la batalla de Sadová es va crear la Confederació de l'Alemanya del Nord
-
Piemont va aprofitar la retirada de les tropes franceses de Roma pero la seua guerra amb Prússia i es va annexionar amb esta, convertint Roma en la capital
-
Piemont va aprofitar la retirada de les tropes franceses de Roma pero la seua guerra amb Prússia i es va annexionar amb aquesta, convertint Roma en la capital
-
Prússia va provocar la guerra contra França per els estats del Sud, guanyant aquestos
-
Gràcies a la unificació dels territoris alemanys, es va proclamar el Segon Imperi Alemany o Segon Reich i Guillem I va ser proclamat emperador.