-
El rei convocà una assemblea de notables per convèncer als privilegiats de què també paguessin impostos.
-
El rei convocà Estats Generals. El tercer estat mostrà el descontent popular i passaren a anomenar-se Assemblea Nacional
-
-
-
Els ciutadans parisencs es van manifestar i assaltaren la Bastilla. En aquest moment, revolució industrial i revolució popular aniran plegades.
-
S'aprova el Decret d'abolició dels drets feudals i la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat. (Fi de l'absolutisme)
-
Aquesta constitució establia:
- La monarquia parlamentària
- La divisió de poders
- L'Assemblea s’elegiria per sufragi censatari (homes amb més de 25 anys i amb una determinada renta)
Les masses populars i els més radicals es sentiren decebuts -
Va haver-hi eleccions i la nova assemblea resultant (amb predomini dels moderats) rep el nom d’assemblea legislativa.
Molts de privilegiats varen emigrar i varen començar a conspirar contra la Revolució des de l’exterior
-Es va aprovar un decret contra els béns dels emigrats i un altre d’expulsió del clero que es negués a jurar la nova constitució.
-El rei va vetar ambdós decrets (la seva posició era cada cop més difícil) -
La família reial intentà fugir de França però foren detinguts a Varennes i conduïts presos a París.
-
-
-
Es convocaren eleccions a l’agost de 1792, que donaren com a resultat una nova assemblea republicana anomenada la Convenció Nacional, que va ser controlada primer pels girondins (republicans moderats) i més tard pels muntanyesos (jacobins, més radicals). L'inici de la república va significar l'entrada en la fase radical i popular de la revolució (les matances del setembre, en les quals els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos).
-
-
Les masses populars (que culpaven al rei de les derrotes i consideraven que les reformes eren insuficients) assaltaren el palau de les Tulleries (residència dels reis a París).
El rei Lluís XVI fou destituït per l’Assemblea, final de la monarquia i l’establiment de la república. -
La 1ª Coalició contra França és derrotada a la batalla de Valmy.
-
Es dona un l’alçament reialista i ultra catòlic a la Vendée el març de 1793 i que no acabarà fins el 1796 amb la derrota total dels contra-revolucionaris.
-
-
Es jutjà Lluís XVI per traïció i va ser executat.
-
L’assassinat de Jean-Paul Marat (líder dels sans-culottes), i l’atac anglès al port de Toulon provocaren l’inici d'aquesta política.
-
Dirigits pel seu líder Maximilien de Robespierre. Els muntanyesos (o jacobins) van elaborar una nova constitució democrática:
- Reconeixia la sobirania popular,
- El sufragi universal (masculí)
- Però que debilitava la separació de poders. Robespierre va concentrar en la seva persona tots els poders i implantar, de fet, una dictadura. -
La burgesia moderada amb l’ajut dels militars, recupera el control per la força mitjançant el cop d’estat del 9 de termidor. Robespierre i altres líders jacobins van ser jutjats i executats.
-
Per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució, la constitució de l’any III, que establia:
- Un règim liberal basat en la sobirania nacional i en la separació de poders
- El poder executiu requeia en un directori format per cinc membres.
- El poder legislatiu es dividí ara en dues cambres.
- Un règim moderat amb sistema de sufragi censatari -
Els realistes iniciaren una nova revolta a la capital, el vendemiari de 1795 (5 d’octubre) en un intent de restaurar els Borbó, però va ser frenada per l’encarregat de la guarnició de París, Napoleó Bonaparte.
-
En la campanya d’Itàlia de 1796 Napoleó Bonaparte va derrotar definitivament a la 1a coalició estrangera.
-
Inicià de nou una guerra contra la 2a gran coalició.
-
-
Napoleó, considerat un heroi (pels èxits de la campanya d’Egipte) amb el suport de l’alta burgesia :
va fer el cop d’estat i es va proclamar el Consolat de la república i es suprimeix el Directori -
Es reconeix Napoleó com a primer cònsol
-
Napoleó va derrotar a Marengo (Itàlia) la segona coalició i va aprofitar la victòria per anomenar-se cònsol vitalici mitjançant un plebiscit.