-
Carl Linné era un naturalista suec que va crear un sistema per ordenar tots els animals i plantes del món, com un gran catàleg. El seu llibre Systema Naturae (1735) posava noms en llatí (com "Homo sapiens" per als humans) i agrupava les espècies en categories fixes. Pensava que Déu les havia creat així i no canviaven mai. És com fer un inventari perfecte, però sense imaginar que les espècies podien evolucionar.
-
Buffon era francès i va escriure una gran enciclopèdia sobre natura (Histoire naturelle, des de 1749). Va dir que les espècies podien canviar una mica amb el temps i que la Terra era molt més antiga del que deia la Bíblia (milions d'anys, no milers). No tenia una teoria completa d'evolució, però va plantar la idea que tot canvia lentament. Va desafiar la idea que tot era perfecte i fix des del principi.
-
Hutton era un geòleg escocès que va inventar la idea de "temps profund": la Terra és tan antiga que hi ha hagut milions d'anys perquè les muntanyes es formin per erosió i sedimentació lents. No parlava de biologia, però sense aquesta idea de temps llarg, l'evolució no té sentit. És com dir: "No tot passa en 6 dies, sinó en milions d'anys". -
Lamarck va ser el primer a fer una teoria d'evolució clara (Philosophie zoologique, 1809). Deia que els animals canvien per "ús i desús": si una girafa estira el coll per menjar fulles altes, els fills neixen amb coll més llarg (herència de caràcters adquirits). Hi havia progrés cap a formes més complexes, però sense competència. Va ser un primer intent, però equivocat en el mecanisme.
-
Lyell va escriure Principles of Geology (1830–1833), un llibre que Darwin va llegir durant el seu viatge. Defensava l'uniformitarisme: els mateixos processos lents d'avui (rius que erosionen, volcans) han format la Terra al llarg de milions d'anys, sense catàstrofes sobtades. Això dona a Darwin el "temps profund" perquè les espècies canviïn poc a poc.
-
Darwin neix a una família rica d'Anglaterra. Estudia medicina i teologia, però s'apassiona per la natura. És com el protagonista que arriba amb tot preparat: coneix geologia, recull insectes i viatja molt. -
Darwin surt de 5 anys en un vaixell explorant Sud-amèrica i illes Galápagos. Recull pinsans diferents a cada illa (tots semblants, però adaptats al menjar local), fòssils de mamífers similars als actuals i veu com les espècies varien per geografia. És el "laboratori natural" que li dona les proves: "¿Per què no són idèntics si Déu els va crear iguals?"
-
Cuvier era un expert en fòssils a París. Va demostrar que moltes espècies antigues s'havien extingit (com mamuts) i va crear la paleontologia moderna comparant ossos. Creia en "catastrofismes": grans desastres (com inundacions) destruïen espècies i Déu en creava de noves. No acceptava canvis graduals entre espècies; tot era fix fins al desastre. -
Darwin llegeix un llibre de Thomas Malthus sobre com els humans es multipliquen més ràpid que el menjar, creant "lluita per la supervivència". Això li dona la idea clau: en una població amb variacions, els més aptes sobreviuen i es reprodueixen més. És el "clic" de la selecció natural. -
Darwin treballa 20 anys en secret: fa experiments amb coloms, estudia granades i escriu notes. Té por de les reaccions religioses i científiques. És com cuinar una recepta perfecta abans de servir-la.
-
Tots accepten que les espècies canvien, però discuteixen com: alguns defensaven Lamarck, altres mutacions sobtades. La selecció natural no guanya del tot; és un període de confusió i proves.
-
Un naturalista jove, Alfred Russel Wallace, envia a Darwin una idea idèntica de selecció natural des de Malàisia. Junts presenten papers a una societat científica de Londres. Això força Darwin a publicar ràpid. -
El llibre bombàstic: "descendència amb modificació" per variació + selecció natural. No parla d'humans ni origen de la vida, però ho explica tot sense Déu dissenyador. Es ven com pa calents i canvia la biologia per sempre. -
Darwin aplica l'evolució als humans: tenim avantpassats simis, selecció sexual (plomes de paons) i intel·ligència per adaptació. Choc per a la societat, però ciència s'ho empassa.
-
Estudia somriures, plors i arrufadís: les emocions són evolutives, compartides amb animals. Primer llibre de psicologia evolutiva. -
Mor als 73 anys; l'enterren com a heroi a Westminster. La seva teoria ja és bàsica a les universitats.
-
Gregor Mendel (mort el 1884) havia fet experiments amb pèsols mostrant gens discrets. Ara es redescobreix: xoca amb Darwin (variació contínua), però obre la genètica. -
Científics com Fisher i Dobzhansky uneixen Darwin + genètica: mutacions creen variació, selecció les filtra. Neix el "neodarwinisme", el paradigma actual de la biologia.