-
A Catalunya, hi ha una revolució industrial major que a la resta d'Espanya, basada en el cotó importat d'Amèrica. Inicialment es feien servir màquines de vapor, més endavant turbines a colònies.
- La monarquia ha endarrerit molt la indústria
- Només els terratinents són rics
- No es construeixen ferrocarrils per afavorir la comunicació amb altres països -
Les condicions de vida eren molt dolentes pels obrers:
- La dieta empitjora
- Menys espai per viure, compartien pisos diverses famílies
- Empitjora la higiene i la salut
- Com que els nens han de treballar, gairebé la meitat de la població és analfabeta. Les condicions de treball eren molt dolentes:
- Treball per "disciplinar la mà d'obra!
- Treball infantil i femení més barat i amb abussos
- Precarietat
- Sense seguretat ni higiene laboral
- Salaris molt baixos Ex: Bullangues, Ludites. -
Carta que escriu Cànovas en nom del rei Alfons XII perquè guanyi reputació i torni a governar
-
Una figura autoritària als pobles petits (cacic) fa "favors" al poble perquè estiguin sotmesos a ell. Qui no está sotmés a ell, no té drets.
-
-
-
-
Cànovas del Castillo, líder conservador, comença a governar, vol restaurar la monarquia, arqumentant que aconseguirà:
- (+) Unitat nacional
- (+) Estabilitat polítiva
- (+) Ordre social -
Com que hi ha més estabilitat política (torn polític), l'economia millora. Les empreses inverteixen més i augmenta l'especulació d'accions. El comerç de la vinya obre el mercat als pagesos, però la fil·loxera provoca que els pactes amb els propietaris de terres caduquin (rabassa morta: si moren les plantacions, es deixa d'arrendar la terra).
-
Cànovas redacta una constitució amb idees conservadors i liberals per garantir l'ordre social en la política
-
Es crea un partit polític obrer, que a través de vagues obreres aconseguirà un lloc al govern i diversos acords per millorar les condicions dels obrers. Creen sindicats i espais lúdics (o escoles) pels obrers.
-
El rei, Alfons XII, mor als 18 anys per una malaltia, i deixa el regnat al seu fill encara no nascut. Mentre és menor d'edat, la seva mare Maria Cristina pern el càrrec.
-
Es signa el Pacte del Pardo, que deixa per escrit el torn polític entre els partits liberal i conservador (Sagasta i Cánovas). Ho fan a través de l'encassellat (decidir els resultats abans de fer les eleccions) i les tupinades (trampes, com fer votar els morts o cremar vots).
-
Es fa per diverses raons:
- Cuba vol independència, no necessita a Espanya
- Incompliment de la Pau de Zanjón (promesa d'independentisme Cubà)
- Augment dels aranzels entre Cuba i EEUU, no permet el seu desenvolupament
- EEUU - "Amèrica pels americans" (Doctrina Monroe), ajuda a Cuba a desfer-se d'Espanya -
Una bomba a la filera 13 del Liceu va rebentar.
L'òpera i el Liceu eren vistes socialment com burgesia, doncs eren una representació d'una bona economia. L'atac anarquista és un manifest contra aquesta burgesia, demostrant la polarització social a Espanya. -
Martínez Campos intenta convèncer els cubans de no barallar-se, intenta convèncer que els donarà independència, però es neguen.
-
José Martí, líder i heroi cubà, escriu el Manifest de Montecristi, que explica les causes de la guerra de Cuba.
-
El general Weyler i Martínez Campos té diverses estratègies per acabar amb les tropes cubanes.
- "Tronchas": aïllar focus de forces cubanes
- Zones espanyoles controlades (camps de concentració en condicions inhumanes).
- Els diaris als EEUU polaritzen a la població contra Espanya. -
Cànovas del Castillo mort assassinat en un atemptat anarquista. Sagasta passa a tenir el control del govern.
-
Suposa la pèrdua de Cuba, l'última colònia espanyola a Amèrica.
-
Oficialment, Espanya perd Cuba i el seu imperi. Es signa la Pau de París, on Espanya renuncia a Cuba, Puerto Rico, Filipines...
-
S'enfonsa la flota Maine, dels EEUU, i culpen a Espanya, detonant la batalla hispa-nordamericana. Espanya perd, i provoca una gran crisi.
-
Amb la pèrdua de les colònies a Amèrica, Espanya passa per una crisi:
- Sentiment anitmilitarisme
- (+) Partits polítics nacionalistes
- Crisi moral (depressió)
- Consciència de l'endarreriment d'Espanya: Regeneracionisme
- Enfrontaments polítics i militars
- Devaluació de la peseta
- (+) Comerç internacional -
El primer intent de regeneracionisme.
- Intenta unificar militars i polítics conservadors
- General Ploavieja: imposar mesures de restauració amb violència.
- Màxim control a governs petits, ajuntaments, per exemple.
- Descentralitzar el govern
- Espanya endeutada - Impostos a Catalunya (on hi ha indśutria)
- Tancament de caixes: la gent es nega a pagar impostos.
- Catalunya vol aconseguir el concert econòmic -
En assolir la majoria d'edat, Alfons XIII pot governar
-
Alfons XIII regna a Espanya. És un rei molt identificat amb l'excèrcit, i desprecia els polítics. Provoca una crisi política, doncs cessa i nomena governs contínuament.
-
Un atac anarquista contra el rei durant el seu casament, una bomba amagada entre unes flors. Miraculosament els reis no surten ferits, només persones presents en la cerimònia van morir.
-
Segon intent de regeneracionisme. Polític conservador que els militars toleren.
- Proposa descentralització
- Caça interessos militars i industrials
- Reprimir radicalisme obrer (institut nacional de previsió de la vellesa, llei de vagues, llei de conciliació i arbitratge).
- Defensa però reprimeix durament els obrers.
- Fracasa perquè provoca odi entre els obrers. -
Espanya vol embarcar reservistes per lluitar contra les tribus del Rif (Marroc). Això amb les dones catòliques que repartien estampes en comptes de recursos de superviviència i l'antimilitarisme pel desastre del 98 fa que els reservistes no vulguin anar a lluitar, doncs no tenen res a veure amb la batalla. Els obrers reservistes es tanquen a les ciutats per no anar-hi, bloquejant l'accés a militars i policies durant una setmana. Cremen esglèsies, doncs predica la resignació davant la desigualtat
-
Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un pedagog intel·lectual que proposava un mètode modern d'educació. Per les seves idees es creia que havia organitzat la revolta de la setmana tràgica, i va ser afussellat. Aquesta mort provoca ira en els obrers revolucionaris, es revolten contra el govern de Maura, i aquest no ho suporta.
-
La CNT es va fundar per unificar els obrers i donar-los poder de fer vagues i d'altres misions, acabant amb el lerrouxisme (perquè Lerroux fuig durant la setmana tràgica per evitar ser acusat de promoure aquesta revolta) i, com que s'ha perdut la confiança en els polítics, augmenta molt l'anarquisme.
-
Tercer intent de govern regeneracionista.
- Llei de cadenat: impedir l'accés a Espanya de membres de l'esglèsia.
- Esglèsia - - influència
- Positiu pels obrers: + condicions de treball, - hores de treball, +baixes i remuneracions per accidents.
- Reforma el servei militar, ara és OBLIGATORI
- Creació de mancomunitats (Unió de dues o més administracions per compartir).
- Acaba per la seva mort. -
Mor Canalejas a la Plaça del Sol en un atemptat anarquista.
-
President representant del partit conservador. Va tancar les Corts per mantenir l'estabilitat social, que cada cop era més inestable.
-
Espanya es manté neutral;
- (+) Exportació
- (-) Qualitat productes
- (+) Preus (oferta - demanda)- (+) Conflictes armats amb anarquistes
- Emigració massiva a ciutats
- Premsa - Opinió pública informada
- Polarització de la població (Aliadòfils / Germanòfils, progresistes / conservadors).
- Tensió política - Dato tanca el congrès
- (+) Inflació - (+) Conflictivitat social
-
Una triple crisi social:
1) Els militars peninsulars s'enfronten als africanistes, perquè als africanistes els promocionen per mèrits de guerra i els treuen la promoció per antiguitat. 2) Es vol que es tornin a obrir les Corts, però la policia ho impedeix. Volen reunir-se a Barcelona, doncs no es permet a Madrid. 3) Es convoca una vaga general revolucionària (CNT i UGT) per fer caure el govern i lluitar contra la inflació. -
Reunió de la CNT, on els sindicats d'ofici (per exemple, sindicat d'electricistes, sindicat de peons, sindicat d'oficinistes...) passen a ser sindicats d'indústria (sindicat de gas, aigua i electricitat). Així, tots els oficis tenen força a l'hora de fer vaga. Cada cop hi ha més afiliació a la CNT, quasi tots els obrers són afiliats, cosa que la fa molt més fort.
-
S'acomiada a 8 obrers, fet que detona la vaga de la canalenca: electricitat, llum i aigua fan vaga, deixant a tota Espanya sense recursos durant 44 dies. Els obrers tenen el control de tot l'estat, i com que els militars no poden arreglar-ho, tenen molt poder. Tot i que s'empresonen moltes persones, s'aconsegueix:
- Alliberament dels detinguts per la vaga
- Pagament de les hores treballades de vaga
- Tornar a contractar els obrers que han fet fora
- Augment dels salaris
- JORNADA LABORAL 8h -
Espanya vol mantenir el territori al Marroc, entren en guerra. Les tribus rifenyes fan emboscades i atacs àgils, rere la guerra estan armats. Un dels líders Rifenys més importants va ser "Abd-El-Krim". Els rifenys tenen control sobre les zones espanyoles. Els espanyols van creant blocaos (places fortes) per no ser conquerits, però no tenen bona comunicació entre ells, no coneixen bé l'entorn i no tenen subministres suficients per la corrupció de la monarquia i el govern. Moren molts reservistes.
-
Eduardo Dato va ser assassinat per un grup anarquista. En aquesta època els atemptats anarquistes eren cada cop més comuns en la població, i la burgesia comença a estar sentir inseguretat.