-
Period: to
Dictablanda” del general Berenguer
Va tolerar les forces d'oposició política per retornar a la normalitat constitucional; aquesta etapa va ser anomenada la Dictablanda -
Dimissió de Primo de Rivera
Després de la dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera, el rei Alfons XIII va encarregar la formació de govern al general Berenguer. -
Pacte de Sant Sebastià
Els partits republicans, alguns dirigents socialistes i alguns nacionalistes catalans i bascos van signar el pacte de Sant Sebastià, que preveia la proclamació de la República i la concessió de l'autonomia a Catalunya -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas al segon bienni. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el 14 d'abril de 1931, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. -
Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes i l'Acció Republicana d'Azaña. -
Constitució de 1931
El 9 de desembre de 1931, el President de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. S'ha dit que aquesta Constitució no va ser millor ni pitjor que les anteriors que Espanya havia conegut o que les seves contemporànies vigents a Europa. No obstant això, aquella Constitució va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Constitució espanyola de 1931, durant la Segona República Espanyola, proclamava en el seu article 43: «La família esta sota la salvaguarda especial de l'Estat. El matrimoni es fonamenta en la igualtat de drets per tots dos sexes, i es podrà dissoldre per mutu consens o a petició de qualsevol dels cònjuges amb al·legació en el cas de causa justa.». -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El 2 d’agost de 1931 es va portar a terme el segon tràmit d’aprovació: el referèndum a la ciutadania. Dels 792.574 electors cridats a les urnes, van votar 598.491, que representaven el 75,51% de participació. I del total de vots emesos, 595.205 (99’45%) va votar "sí"; i 3.286 (0,55%) van votar "no". -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric. L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català. -
Period: to
Bienni conservador
El segon bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat bienni conservador constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el qual van governar els partits de centredreta republicà encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, aliats amb la dreta catòlica de la CEDEIXI i del Partit Agrari, primer des del parlament i després participant en el govern. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles d'aquell any, proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la «República Federal Espanyola» per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d'octubre i són posteriors a l'entrada de la CEDEIXI el 4 d'octubre en el govern de la República. -
Insurrecció obrera a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Period: to
Govern del Front Popular
El Front Popular va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, etc.