-
Alguns dirigents tepublicans.en colaboracio amb oficiañs de l'exercit,van intentar fer diversos cops d'estat.A la fi,davant la manca de suport,Primo de Rivera va presentar la dimissio (30 de gener) -
El rei Alfons XIII va tolerar les forces d'oposicio politica per retornar a la normalitat constitucional;aquesta etapa va ser anomenada,ironicament,la Dictablanca. -
Els partits republicans,alguns dirigents socialistes i alguns nacionalistes catalans i bascos van signar el pacte de Sant Sebastia,que previa la proclamacio de la Republica i la concessio de l'autonomia a Catalunya. -
Que convertia Espanya en una veritabledemocracia.Les dones van ontenir dret a vot.El president de la Republica era elegit per les Corts per sis anys.El primer va ser Niceto Alcala Zamora. -
Els primers governs de la Republica van ser d'esquerres.Entre el 1931 i el 1933 van dur terme a una politica reformista al voltant de sis punts fonamentals. -
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas al segon bienni.
-
les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. -
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya . -
El febrer del 1931 l'almirall Aznar va formar un nou govern que integrava els partits monarquics,onclosa la Lliga Regionalista.El 12 d'Abril es van convocar eleccions municipals,que les canditatures republicanes van guanyar a les grans ciutats. -
Enmig d'un clima d'euforia popular,el 14 d'Abril es va proclamar la Republica a moltes ciutats d'Espanya.Alfons XIII va marxar cap a l'exili i començava a la Segona Republica. -
Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià.Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys. L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català. -
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.[1] Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès), i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
A Espanya el divorci es va legalitzar per 1a vegada durant la II República, el 25 de febrer de 1932 i es va derogar el 23 de setembre de 1939, pel règim franquista. Així doncs, l'estat espanyol va ser un dels països pioners en la regulació del divorci. -
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aquestes eleccions foren guanyades a l’Estat espanyol per les dretes. La Lliga Catalana fou la triomfadora a Catalunya. A Manresa, però, tornà a guanyar l’ERC, si bé amb un marge més estret en relació a anteriors convocatòries electorals (7.746 vots d’ERC per 6.774 de la Lliga i els carlins).
-
Al novembre de 1933 es va convocar la població novament a les urnes. Aquesta vegada la participació fou menor, del 67%, entre d'altres factors perquè els anarquistes havien demanat l'abstenció, i això es va notar a moltes zones de forta implantació obrera. Les dones van poder votar per primer cop.
-
Francesc Macià, l'Avi, com l'anomenava el poble, morí d'apendicitis el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'Enric Prat de la Riba. Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc. -
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. -
El 16 de febrer de 1936[1] es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.