-
150 BCE
Els ibers i Barkeno
El pla de Barcelona havia estat envoltat per diferents assentaments ibers. El nucli més important, Barkeno ibera, es trobava al vessant occidental de Montjuïc. -
100 BCE
Baetulo, una fundació republicana
Es funda Baetulo sobre un poblat iber previ, en un turó encarat al mar. Es consolida com l'urbs més important de la zona. Concentra l'elit romana i genera una xarxa de camins. Connexió amb la via Augusta i el Llobregat. -
10 BCE
Barcino, una fundació imperial
Sorgeix al turó anomenat Mons Taber, al cor del nucli antic de Barcelona. La nova colònia es emplaçada en un lloc estratègic per controlar el comerç interior i marítim. El seu territori s'estructura i es distribueix a través del sistema romà de la centuriació. -
200
L'estructuració de la plana
La xarxa de camins delimitava les explotacions agràries de l'entorn de les viles, es modifica per la importància creixent de Barcino. Apareix un sistema radial de camins. -
260
Barcino a la fi de la Pax Romana
Les muralles són un element ritual i un símbol de prestigi que delimita l'espai de representació. Quan comença l'època més insegura, la mullara romana es reforçada i s'hi incorporen 76 torres -
550
La Barcinona visigoda
El fòrum perd la seva funció, els edificis públics són desmuntats o destinats a altres usos , els carrers es desvien i les antigues cases es subdivideixen. L'assentament dels visigots comporta l'erecció d'una seu catòlica alternativa. -
1000
La represa des del camp
Els camins de la plana es polaritzen cap al Mercadal, que es converteix en el centre econòmic on es comercialitza la producció del territori. Els comtes de Barcelona es desvinculen dels reis francs. -
1100
Barcelona, capital comtal
Els comtes del Casal de Barcelona havien començat a construir el Rec Comtal per moure els seus molins. El rec va agafant importància en l'economia del pla i esdevé una infraestructura bàsica de la Barcelona comtal -
1200
Viles noves fora muralles
El Rec Comtal delimita el barri de la Bòria mentre creixen nuclis a l'entorn dels centres religiosos de la rodalia. N'apareix un, vora l'antic aqüeducte provinent del Besòs. -
1250
Consolidació de les institucions urbanes
La ciutat desenvolupa les seves institucions municipals, mentre apareixen les construccions dels nous ordes mendicants en els espais cedits pel comte. Es construeixen hospitals per tractar-hi malalts. -
1300
El creixement baixmedieval
L'expansió mediterrània fa créixer Barcelona. El 1285 s'havien iniciat les obres de construcció d'una nova muralla. -
1400
Un nou perímetre urbà
La muralla ja protegeix el monestir de Santa Clara, però es manté obert el front marítim. Es construeix també un nou perímetre emmurallat per incloure-hi el Raval. Al cor de la ciutat, l'antiga muralla romana ja es troba quasi absorbida per les construccions. -
1500
Obres al port i expansió del Raval
La ciutat ja disposa d'un primer port artificial gràcies a l'escullera que és ampliada i millorada. S'acaba la muralla del Raval, però la del mar continua incompleta. -
1550
Una nova façana marítima
L'escassetat de blat i les epidèmies de pesta van llastar el creixement. A mitjans del segle, la ciutat consumava la transformació de la façana marítima en espai de representació, incorporant el passeig sobre la muralla. -
Nova façana marítima i més convents
L'ampliació de les Drassanes i la construcció del seu baluard, havien facilitat el tancament definitiu de la muralla del mar. Al Raval s'hi observa la notable expansió dels convents. A la plana, en direcció a Collserola, es consolida el camí cap a Gràcia. -
Guerra i militarització de la ciutat
La revolta catalana contra la monarquia havia obligat a terraplenar la vella muralla medieval, i a construir a Montjuïc, una fortificació al voltant de la torre del Farell. Amb la derrota catalana, el control de les muralles havia passat de la ciutat a la monarquia. -
L'impacte de les guerres continentals
El resultat del conflicte per a Barcelona, va ser un bombardeig pel mar, centrat al barri de la Ribera, amb la breu ocupació francesa, que finalitzaria amb el retorn de totes les conquestes a la corona espanyola. -
Derrota política i creixement manufacturer
Felip V havia fet demolir el barri de la Ribera, per bastir-hi una ciutadella que junt amb un nou castell a Montjuïc controlés la ciutat, i havia ordenat la divisió de la plana en petits municipis, per afeblir-la -
La invasió francesa
La invasió de l'exèrcit francès i la posterior ocupació francesa va comportar una sèrie d'actuacions dels enginyers militars francesos amb l'objectiu de cartografia diferents indrets estratègics d'Espanya. -
La metamorfosi fabril intramurs
En una Barcelona asfixiada per les muralles havien aparegut espais per crear-hi places, mercats i noves construccions. La saturació de fàbriques van propiciar el trasllat de la indústria cap als pobles del pla. Al litoral, havia sorgit el barri de la Barceloneta. -
L'emergència de la ciutat nova
S'havia inagurat la línia ferroviària de Barcelona a Mataró i les línies cap a Girona i Tarragona arribaven a altres ciutats. El seu traçat condicionava la disposició de l'Eixample. -
El creixement de l'Eixample
L'eixample experimenta una expansió molt ràpida. L'enderroc i la cessió a la ciutat dels espais de la ciutadella possibles arran de la revolució democratitzadora. El creixement també troba espais amb més permissivitat constructiva. -
Infraestructures modernes
Es convoca un concurs urbanístic per enllaçar millor tots els nuclis. Es construeixen grans equipaments urbans als confins de l'Eixample. El creixement de la xarxa de línies del tramvia propicia la consolidació d'aquesta nova dimensió de la ciutat. -
Barcelona abans de la Guerra Civil
Barcelona va augmentar els habitants, amb la immigració atreta pel creixement industrial i les grans obres industrials. El creixement ràpid va comportar l'extensió de l'infrahabitatge i el barraquisme. -
La represa sense democràcia
L'obertura de la SEAT marcava l'inici d'una tímida represa. Es posaven els fonaments tecnocràtics d'un creixement sense democràcia i davant del caos urbanístic es reprenia el debat sobre una Barcelona supramunicipal, que portava a l'aprovació d'un nou pla general. -
L'inici de la Transició
Entra en vigor el pla general metropolità. Era fruit de molts anys de treballs tècnics i d'un intens debat ciutadà que havia enfortit el moviment veïnal de lluita contra els desordres urbanístics i l'especulació immobiliària. -
La Barcelona olímpica
L'ajuntament havia adquirit nombrosos solars d'antigues indústries i de zones ferroviàries, aprofitant els baixos preus deguts a la crisi econòmica. A partir del 1986, s'havia posat en marxa també la construcció de noves infraestructures. S'obren així les rodes i es remodela el front marítim. -
Incerteses en temps de globalització
Després de la crisi econòmica s'inicia la renovació urbana de l'interior de Poblenou. Els canvis inclouen l'obertura de la Diagonal fins al mar i els projectes de Diagonal Mar. Als límits municipals amb l'Hospitalet hi apareixen projectes metropolitans desconnectats. -
Remodelació de Barcelona cap a llevant
Les grans intervencions urbanes de la primera dècada del segle XXI, s'han concentrat a llevant del terme municipal