-
El pla de Barcelona havia estat envoltat per diferents assentaments ibers. El nucli més important, Barkeno ibera, es trobava al vessant occidental de Montjuïc. -
Es funda Baetulo sobre un poblat iber previ, en un turó encarat al mar. Es consolida com l'urbs més important de la zona. Concentra l'elit romana i genera una xarxa de camins. Connexió amb la via Augusta i el Llobregat. -
Sorgeix al turó anomenat Mons Taber, al cor del nucli antic de Barcelona. La nova colònia es emplaçada en un lloc estratègic per controlar el comerç interior i marítim. El seu territori s'estructura i es distribueix a través del sistema romà de la centuriació. -
La xarxa de camins delimitava les explotacions agràries de l'entorn de les viles, es modifica per la importància creixent de Barcino. Apareix un sistema radial de camins. -
Les muralles són un element ritual i un símbol de prestigi que delimita l'espai de representació. Quan comença l'època més insegura, la mullara romana es reforçada i s'hi incorporen 76 torres -
El fòrum perd la seva funció, els edificis públics són desmuntats o destinats a altres usos , els carrers es desvien i les antigues cases es subdivideixen. L'assentament dels visigots comporta l'erecció d'una seu catòlica alternativa. -
Els camins de la plana es polaritzen cap al Mercadal, que es converteix en el centre econòmic on es comercialitza la producció del territori. Els comtes de Barcelona es desvinculen dels reis francs. -
Els comtes del Casal de Barcelona havien començat a construir el Rec Comtal per moure els seus molins. El rec va agafant importància en l'economia del pla i esdevé una infraestructura bàsica de la Barcelona comtal -
El Rec Comtal delimita el barri de la Bòria mentre creixen nuclis a l'entorn dels centres religiosos de la rodalia. N'apareix un, vora l'antic aqüeducte provinent del Besòs. -
La ciutat desenvolupa les seves institucions municipals, mentre apareixen les construccions dels nous ordes mendicants en els espais cedits pel comte. Es construeixen hospitals per tractar-hi malalts. -
L'expansió mediterrània fa créixer Barcelona. El 1285 s'havien iniciat les obres de construcció d'una nova muralla. -
La muralla ja protegeix el monestir de Santa Clara, però es manté obert el front marítim. Es construeix també un nou perímetre emmurallat per incloure-hi el Raval. Al cor de la ciutat, l'antiga muralla romana ja es troba quasi absorbida per les construccions. -
La ciutat ja disposa d'un primer port artificial gràcies a l'escullera que és ampliada i millorada. S'acaba la muralla del Raval, però la del mar continua incompleta. -
L'escassetat de blat i les epidèmies de pesta van llastar el creixement. A mitjans del segle, la ciutat consumava la transformació de la façana marítima en espai de representació, incorporant el passeig sobre la muralla. -
L'ampliació de les Drassanes i la construcció del seu baluard, havien facilitat el tancament definitiu de la muralla del mar. Al Raval s'hi observa la notable expansió dels convents. A la plana, en direcció a Collserola, es consolida el camí cap a Gràcia. -
La revolta catalana contra la monarquia havia obligat a terraplenar la vella muralla medieval, i a construir a Montjuïc, una fortificació al voltant de la torre del Farell. Amb la derrota catalana, el control de les muralles havia passat de la ciutat a la monarquia. -
El resultat del conflicte per a Barcelona, va ser un bombardeig pel mar, centrat al barri de la Ribera, amb la breu ocupació francesa, que finalitzaria amb el retorn de totes les conquestes a la corona espanyola. -
Felip V havia fet demolir el barri de la Ribera, per bastir-hi una ciutadella que junt amb un nou castell a Montjuïc controlés la ciutat, i havia ordenat la divisió de la plana en petits municipis, per afeblir-la -
La invasió de l'exèrcit francès i la posterior ocupació francesa va comportar una sèrie d'actuacions dels enginyers militars francesos amb l'objectiu de cartografia diferents indrets estratègics d'Espanya. -
En una Barcelona asfixiada per les muralles havien aparegut espais per crear-hi places, mercats i noves construccions. La saturació de fàbriques van propiciar el trasllat de la indústria cap als pobles del pla. Al litoral, havia sorgit el barri de la Barceloneta. -
S'havia inagurat la línia ferroviària de Barcelona a Mataró i les línies cap a Girona i Tarragona arribaven a altres ciutats. El seu traçat condicionava la disposició de l'Eixample. -
L'eixample experimenta una expansió molt ràpida. L'enderroc i la cessió a la ciutat dels espais de la ciutadella possibles arran de la revolució democratitzadora. El creixement també troba espais amb més permissivitat constructiva. -
Es convoca un concurs urbanístic per enllaçar millor tots els nuclis. Es construeixen grans equipaments urbans als confins de l'Eixample. El creixement de la xarxa de línies del tramvia propicia la consolidació d'aquesta nova dimensió de la ciutat. -
Barcelona va augmentar els habitants, amb la immigració atreta pel creixement industrial i les grans obres industrials. El creixement ràpid va comportar l'extensió de l'infrahabitatge i el barraquisme. -
L'obertura de la SEAT marcava l'inici d'una tímida represa. Es posaven els fonaments tecnocràtics d'un creixement sense democràcia i davant del caos urbanístic es reprenia el debat sobre una Barcelona supramunicipal, que portava a l'aprovació d'un nou pla general. -
Entra en vigor el pla general metropolità. Era fruit de molts anys de treballs tècnics i d'un intens debat ciutadà que havia enfortit el moviment veïnal de lluita contra els desordres urbanístics i l'especulació immobiliària. -
L'ajuntament havia adquirit nombrosos solars d'antigues indústries i de zones ferroviàries, aprofitant els baixos preus deguts a la crisi econòmica. A partir del 1986, s'havia posat en marxa també la construcció de noves infraestructures. S'obren així les rodes i es remodela el front marítim. -
Després de la crisi econòmica s'inicia la renovació urbana de l'interior de Poblenou. Els canvis inclouen l'obertura de la Diagonal fins al mar i els projectes de Diagonal Mar. Als límits municipals amb l'Hospitalet hi apareixen projectes metropolitans desconnectats.
-
Les grans intervencions urbanes de la primera dècada del segle XXI, s'han concentrat a llevant del terme municipal