-
Precursor del catalanisme polític modern. Va fundar el Centre Català (1882) i va escriure Lo Catalanisme (1886), on defensava un autogovern català dins d’una Espanya federal. Representa el pas del catalanisme cultural al polític i el sector progressista i republicà del moviment. -
-
Impulsor del catalanisme republicà i popular. Fundà Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i proclamà la República Catalana dins la Federació Ibèrica. Va ser el primer president de la Generalitat restaurada, símbol de la voluntat d’autogovern i sobirania del poble català. -
-
Principal teòric del catalanisme polític i del nacionalisme conservador. Redactor de les Bases de Manresa (1892) i autor de La Nacionalitat Catalana (1906), on defensava el dret de Catalunya a l’autogovern. Com a primer president de la Mancomunitat (1914–1917), va impulsar la modernització i les institucions pròpies catalanes. -
-
Líder de la Lliga Regionalista, principal partit del catalanisme conservador i autonomista. Defensava la modernització d’Espanya i l’autonomia de Catalunya dins l’Estat. Va ser ministre en governs espanyols i representà un catalanisme moderat i pragmàtic, vinculat a la burgesia. -
-
Dirigent d’ERC i president de la Generalitat (1934–1940). Va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola el 1934 i durant la Guerra Civil intentà mantenir l’autonomia catalana. Afusellat pel règim franquista, és símbol del catalanisme democràtic i de la resistència. -
-
Dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya i president de la Generalitat a l’exili durant el franquisme. Tot i no formar part del catalanisme polític del segle XIX, va garantir la continuïtat de la institució catalana i, amb el seu retorn el 1977, va ser restituït com a president, simbolitzant la recuperació de l’autogovern i la legitimitat històrica de Catalunya durant la Transició democràtica. -