-
(Barcelona, 8 de març de 1841 - Barcelona, 20 de juny de 1904)
En un principi forma part dels federalistes, organitza el 1r Congrés Catalanista. El 1882 trencarà amb el federalisme i crearà Centre Català, un partit totalment del país. La seva aspiració d'agrupar tot el catalanisme fracassa, ja que no aconsegueix atreure ni a la burgesia ni a les classes populars. -
-
(Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933)
Es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions del 21 d'abril de 1907. Va defensar inicialment la regeneració d'Espanya, encara que les polítiques empreses pels governs de la Restauració borbònica va portar-lo a ser partidari del republicanisme. El 1919 va fundar la Federació Democràtica Nacionalista, que proposava una solució federal o confederal per a Espanya. -
-
(Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917)
Advocat i periodista, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle xix. Un dels dirigents de la Lliga regionalista. Va participar en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa. Com a escriptor, la seva obra cabdal va ser La nacionalitat catalana. -
-
(Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947)
Empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista. -
-
(el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940)
Catalanista i republicà. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol. -
-
(Cervelló, 19 de gener de 1899 - Barcelona, 10 de juny de 1988)
Polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va ser conseller de la Generalitat republicana i s'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977. -