-
(Torrecilla en Cameros, 21 de juliol de 1825 - Madrid, 5 de gener de 1903)
Enginyer de camins i polític, membre del Partit Liberal, president del Consell de Ministres (1871-1872), president del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902). -
-
(Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897)
Polític, líder del partit liberal-conservador durant la restauració, president del Consell de Ministres (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897). Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
-
(Barcelona, 8 de març de 1841 - Barcelona, 20 de juny de 1904)
En un principi forma part dels federalistes, organitza el 1r Congrés Catalanista. El 1882 trencarà amb el federalisme i crearà Centre Català, un partit totalment del país. La seva aspiració d'agrupar tot el catalanisme fracassa, ja que no aconsegueix atreure ni a la burgesia ni a les classes populars. -
-
(Montsó, 14 de setembre de 1846-Graus, 8 de febrer de 1911)
Polític, jurista, economista i historiador
Major representant del regeneracionisme (demanen autèntica democratització del país i fi de la corrupció). -
-
(Palma, 2 de maig de 1853 - Torrelodones, 13 de desembre de 1925)
Advocat i polític mallorquí.
President del Consell de Ministres cinc vegades durant el regnat d'Alfons XIII.
Començà la seva carrera dins el Partit Liberal, però més tard passà al Partit Conservador, on assolí gran influència. Representa el conservadorisme reformista dins de la Restauració borbònica. -
-
(Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885)
Rei d'Espanya (1875-1885).
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya (gràcies al cop d'estat de Martínez Campos) després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
-
(Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929)
Reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.
Va regnar de 1885 - 1902 fins a la majoria d'edat d'Alfons XIII. -
-
(Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909)
Pedagog anarquista i lliurepensador català.
Va crear l'Escola Moderna (1901-1906) on va posar en pràctica la seva pedagogia llibertària (aprenentatge lliure). També va exposar els seus principis pedagògics escrivint l'obra L'Escola Moderna.
Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, culpable d'haver sigut partidari i principal instigador de la Setmana Tràgica (una revolta). -
-
(Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933)
Es presenta com a diputat de Solidaritat Catalana a les eleccions del 21 d'abril de 1907. Va defensar inicialment la regeneració d'Espanya, encara que les polítiques empreses pels governs de la Restauració borbònica va portar-lo a ser partidari del republicanisme. El 1919 va fundar la Federació Democràtica Nacionalista, que proposava una solució federal o confederal per a Espanya. -
-
(La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 27 de juny de 1949)
Polític andalús que exercí el càrrec de president del Govern durant la Segona República Espanyola en diferents períodes entre 1933 i 1935. -
-
(Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930)
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte, dictador.
Fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930) -
-
(Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917)
Advocat i periodista, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle xix. Un dels dirigents de la Lliga regionalista. Va participar en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa. Com a escriptor, la seva obra cabdal va ser La nacionalitat catalana. -
-
(Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947)
Empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista. -
-
(Barcelona, 12 de juliol de 1880[1] - 30 de novembre de 1920)
Polític i advocat català, defensor del moviment obrer. Referent polític, amb Lluís Companys i Salvador Seguí, de l'obrerisme i les esquerres catalanes de les primeres dues dècades del segle xx i del republicanisme, que potencialment podia tombar la monarquia i acabar amb la Restauració borbònica modificant les bases de poder del règim. -
-
(el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940)
Catalanista i republicà. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol. -
-
(Palau Reial de Madrid, 17 de maig de 1886 - Villanueva Mesía, 28 de febrer de 1941)
Rei d'Espanya (1902-1931)
Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria (Maria Cristina d'Habsburg Lorena). -
-
(Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923)
Conegut com El Noi del Sucre, va ser un destacat líder anarcosindicalista de Catalunya i una de les figures més influents del moviment obrer de principi del segle xx.
El 10 de març de 1923, va ser assassinat a trets al barri del Raval de Barcelona per pistolers del sindicat lliure, organització vinculada a la patronal. -
-
(Cervelló, 19 de gener de 1899 - Barcelona, 10 de juny de 1988)
Polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va ser conseller de la Generalitat republicana i s'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977. -