-
La Correspondència Hussein-McMahon (1915-1916) va ser un intercanvi de cartes entre el Xerif Husayn ibn Ali i Henry McMahon, representant del govern britànic. En aquestes cartes, els britànics prometien suport per restaurar el Califat, a canvi de la solidaritat de Hussein en la guerra contra Turquia. Posteriorment, van sorgir disputes sobre els límits territorials, especialment pel que fa a Palestina. -
Van ser uns acords secrets entre Gran Bretanya i França per dividir el territori de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial, incloent-hi Síria, Iraq, Líban i Palestina, fet que va ser percebut pels àrabs com una traïció a les promeses d'independència. -
El govern britànic va expressar el seu suport a la creació d’una “llar nacional” jueva a Palestina, fet que va ser oposat pels líders àrabs, que el van veure com una contradicció amb les promeses anteriors. -
Onada d'immigració jueva a Palestina impulsada per motius ideològics sionistes, motivada pel Mandat Britànic i la Declaració de Balfour. Va ser composta per socialistes jueus. Herbert Samuel, primer Alt Comissionat Britànic, va establir restriccions per evitar l'oposició àrab i va intentar equilibrar els interessos àrabs i jueus. Aquesta immigració va marcar un pas important en la creació d'una "llar nacional jueva" a Palestina. -
Gran Bretanya va rebre el mandat sobre Palestina a la Conferència de San Remo, però els àrabs no ho van acceptar perquè no es va reconèixer la seva independència. -
Publicat pel govern britànic per respondre a les tensions entre jueus i àrabs a Palestina. Va confirmar la Declaració de Balfour, va restringir la immigració jueva i va garantir drets als àrabs. Els sionistes van criticar-lo per limitar la immigració, mentre que els àrabs el van rebutjar per no anul·lar la Declaració de Balfour i permetre encara la immigració jueva. -
La 4a onada de migració jueva a Palestina (1923-1929) es va produir sota el Mandat Britànic, impulsada per l’augment de l’antisemitisme, les restriccions a Europa, el creixement sionista i el desenvolupament econòmic de la regió. A diferència de la 3a Alià, dominada per socialistes, aquesta va estar formada principalment per famílies de classe mitjana. -
Durant la dècada de 1920, la població jueva a Palestina es va duplicar en set anys. El 1928 van començar els enfrontaments violents entre àrabs i jueus, que es van intensificar l’agost de 1929 amb la massacre d’Hebron, Safed i altres comunitats jueves a Palestina. -
L'Irgun ("Organització Nacional Militar") va ser un grup paramilitar jueu a Palestina durant la segona meitat del Mandat Britànic. El seu objectiu era obligar els britànics a abandonar Palestina i establir un estat jueu. Un dels seus atemptats més coneguts va ser el bombardeig de l'Hotel King David a Jerusalem el 1946, que va causar nombroses víctimes. -
El 20 d’abril de 1936 va començar la Gran Revolta Àrab contra el Mandat Britànic, reclamant un Estat independent i oposant-se a la immigració jueva. La revolta esdevingué una insurrecció armada, però va ser brutalment reprimida pels britànics, que van desmantellar-ne el lideratge. -
Mohammad Amin al-Hussein va ser un líder opositor a la immigració jueva a Palestina entre 1930 i 1940. Va dirigir la revolta àrab de 1936 contra els britànics i els jueus. Durant la Segona Guerra Mundial, va establir relacions amb els nazis per obtenir suport. -
La Cinquena Alià va ser una onada massiva d’immigració jueva, principalment d’Alemanya, per la persecució nazi. La revolta àrab va frenar temporalment el flux migratori, però milers de jueus van seguir arribant. En total, unes 225.000 persones van emigrar a Israel en aquest període. -
La Comissió Peel, també coneguda com a Comissió Real de Palestina, va investigar les causes de la revolta àrab contra el Mandat Britànic. El 7 de juliol de 1937, va publicar un informe recomanant la partició de Palestina, ja que el Mandat era inviable. El gabinet britànic va aprovar el pla, però els àrabs, a través del Comitè Superior Àrab, es van oposar a la creació d'un estat jueu, exigint un estat independent de Palestina. -
Durant l'Holocaust, molts jueus van emigrar a Palestina. La Comissió Woodhead va proposar reduir l’estat jueu, però la seva proposta va ser rebutjada. El maig de 1939, el Llibre Blanc britànic va limitar la immigració jueva i va donar suport a un estat palestí independent. -
El Llibre Blanc del Regne Unit va limitar la immigració jueva i l’adquisició de terres a Palestina, restringint la capacitat dels jueus d'escapar de l'Holocaust i establir un estat jueu. Aquesta política va augmentar les tensions entre les comunitats jueves i àrabs a Palestina.
-
La Conferència de Wannsee, celebrada el 20 de gener de 1942 a Berlín, va ser presidida per Reinhard Heydrich i va reunir funcionaris nazis per coordinar la "Solució Final". Aquesta conferència va establir els detalls logístics per exterminar la població jueva d'Europa, mitjançant camps d'extermini com Auschwitz, Treblinka i Sobibor, marcant la fase industrialitzada de l'Holocaust. -
La Lliga Àrab, formada per països àrabs com Egipte, Aràbia Saudita i Síria, tenia com a objectiu la unitat política i econòmica. S'oposaven a la creació d'un estat jueu a Palestina, veient-ho com una colonització que amenaçava la identitat àrab i els drets palestins. -
La Declaració de Bevin (1947) va anunciar que Gran Bretanya es retirava de Palestina i enviaria la qüestió a les Nacions Unides. Els jueus ho van veure com una oportunitat, mentre que els àrabs ho van considerar una traïció, intensificant el conflicte i facilitant la creació d'Israel. -
L’atemptat contra l'Hotel King David va tenir lloc el 22 de juliol de 1946 a Jerusalem, organitzat pel grup Irgun, liderat per Menachem Begin. L'atemptat va ser una resposta a la política britànica sobre la immigració jueva. Van col·locar bombes a l'hotel, que era la seu del govern britànic, matant un centenar de persones i causant molts ferits. L'objectiu era pressionar els britànics perquè abandonessin Palestina.