-
EUROPA (Aproximadament)
-
(Aproximadament) -
EEUU
-
EEUU
-
EUROPA. (Aproximadament)
-
EUROPA. Primers moviments obrers
-
EEUU. De la compra de Lluisiana als francesos a la cessió espanyola de Florida
-
ESPANYA. Acaba amb Ferran VII al tron
-
Hawaii ho farà el 1898
-
ESPANYA
-
ESPANYA
-
EUROPA. El més conegut són les tres jornades glorioses, a França. -
ESPANYA
-
ALEMANYA. Unió econòmica entre la majoria d'estats Alemanys -
EEUU. Des de l'annexió de Texas a la cessió mexicana de l'oest, passant per la disputa de certs territoris al sud i la conquesta als "indis americans" de tot l'oest.
-
EUROPA. La més coneguda, la francesa, en què fan caure el rei Lluís Felip d'Orleans (per absolutista) i posen a Napoleó III, amb el qual sorgeix la segona república. -
ALEMANYA. Intent d'unir Prússia, que era absolutista, i alguns ducats del nord i de passar a una monarquia parlamentària. -
EUROPA. Marxisme i Anarquisme
-
EEUU. Els territoris del sud pretenien seguir amb l'esclavisme i, a més, separar-se dels del nord, creant els Estats Confederats d'Amèrica al sud i els del nord, liderats per Abraham Lincoln i abolicionistes volien acabar amb l'esclavisme.
-
ALEMANYA. Alemanya guanyarà a Dinamarca
-
ALEMANYA - AUSTRO-HONGRIA. Guanyen els alemanys.
-
EEUU. Des de la compra d'Alaska als russos a l'annexió de Hawaii
-
EUROPA. Canal que uneix el Mediterrani amb el Mar Roig. -
ALEMANYA - FRANÇA. Els alemanys guanyen Alsàcia i Lorena als francesos. -
ALEMANYA
-
ESPANYA. El rei Alfons XII, amb l'ajuda d'Antonio Cánovas del Castillo i del general Martínez Campos (l'exèrcit) torna a implementar un sistema de monarquia parlamentaria a Espanya. (Alfons XII a la imatge) -
ESPANYA. Periode fins a la mort d'Alfons XII, principal responsable de la restauració, i inici de la Regència de Maria Cristina d'Habsburg
-
ESPANYA. Manera de garantir un govern acordat entre el partit conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta, en què es feien servir tres mètodes per a obtenir una victòria segura: la tupinada (posar més vots a l'urna), el vot dels llàtzers (fer servir el nom de morts a favor seu) i el caciquisme (fer servir la violència en les eleccions).
-
EUROPA (BERLÍN). Conferència en la qual Alemanya s'erigeix mediadora per a decidir sobre el repartiment d'Àfrica. -
ESPANYA. Periode entre el govern d'Alfons XII i el d'Alfons XIII, que nasqué després de la mort d'Alfons XII.
-
ESPANYA. Creació del "partido socialista obrero español" a mans de Pablo Iglesias Posse (també responsable de la creació de la UGT (unió general del treballador)). -
ESPANYA. Fill d'Alfons XII, va regnar durant 29 anys. Durant el seu regnat va haver-hi problemes amb els moviments obrers, nacionalismes, l'oposició al turnismo i greus conseqüències per la crisi del 98.
-
RÚSSIA. Revolta espontània per part de la població russa que donà peu a la revolució de 1917 i principalment causada per la pèrdua de la guerra russo-japonesa.
-
ESPANYA - FRANÇA - MARROC. Tractat segons els que Espanya posseeix part del Marroc, qui evidentment s'hi va oposar, el que uns quants anys més tard va fer començar la guerra del Rift. -
ESPANYA. Setmana de manifestació social i de violenta repressió per part del govern. La població es queixava per la mala gestió del govern, juntament amb els problemes ocasionats per la guerra del Rift i la injustícia que suposava que la petita minoria que podia permetre's pagar la quota no hagués d'anar a la guerra. També va ser una setmana de queixa en contra l'església i el nepotisme present a l'exèrcit. -
SÈRBIA. Gavrilo Príncip, com a integrant del grup nacionalista serbobosnià Mlada Bosna (Jove Bòsnia), assassina a l'arxiduc de l'imperi austrohongarès Francèsc Ferran i a la seva dona Sofia Chotek -
EUROPA. Austrohongria dona un últim avís a Sèrbia conforme o deixen entrar les seves tropes per a investigar l'atemptat i controlar més o entraran en guerra entre si. -
EUROPA. -
EUROPA
-
EUROPA. Degut a la recent declaració de guerra d'austrohongria. -
EUROPA. Per a aturar la seva mobilització
-
EUROPA. Per a evitar que es posicioni
-
EUROPA
-
EUROPA
-
EUROPA
-
EUROPA. -
AMÈRICA. Canal que permet creuar del pacífic a l'atlàntic i viceversa sense haver de vorejar tot sud- -Amèrica. -
FRANÇA. Una de les batalles més mortals, en deu mesos pren unes 300.000 vides.
-
EUROPA. La primera batalla en què s'utilitzen tancs, batalla que en un estiu acaba amb la vida d'un milió de persones aproximadament.
-
RÚSSIA. Revolució que comencà per la manifestació del 23 de febrer, manifestació que, tot i en un inici fou pacífica, finalitzà amb la mort de molts treballadors que només es declaraven en vaga demanant pa, terra i pau. Aquesta revolució acabà aconseguint enderrocar el govern del tsar.
-
EUROPA. Lenin les escriu mentre va en un vagó "blindat", i en elles diu que: s'hauria d'enderrocar el govern i instaurar-ne un de nou format per soviets d'OBRERS I PAGESOS, de pactar la pau amb Alemanya, repartir les terres entre els pagesos i les fàbriques entre els obrers i nacionalitzar la banca.
-
RÚSSIA. Revolució en què s'instaura el govern bolxevic, principalment perquè el Govern Provisional pretenia mantenir Rússia a la guerra, descisió que resulta molt impopular.
-
RÚSSIA. -
ESPANYA. Entre l'oposició al turnismo i l'increment de partits nacionalistes, el sistema canovista va començar a desaparèixer gràcies als esforços dels altres partits polítics (PSOE, Partit Republicà...) i del rei Alfons XIII
-
RÚSSIA. Entre el 25 i el 26 el govern bolxevic aconsegueix tombar el Govern Provisional.
-
ITÀLIA. Els fasci italiani di combattimento eren un grup ultranacionalista previ al feixisme italià. -
EUA. Dècada dels anys vint en què a Amèrica, en no participar fins al final de la guerra, hi havia molta abundància, i les famílies compraven tot tipus de productes: electrodomèstics, cotxes...
-
EUROPA (FRANÇA). Un tractat que implicà pèrdues territorials i uns deutes inassumibles per a Alemanya, a més d'una prohibició militar de l'aviació i els submarins i l'assumpció de la completa culpa de tota la guerra mundial. -
ITÀLIA. El partit d'ultradreta a Itàlia. Va pujar al poder amb les eleccions (violentes) de 1924, perquè els altres partits no actuaven suficient en relació a la pobresa i el malestar. -
MARROC - ESPANYA. Gran derrota militar a Espanya durant la guerra del Rif que comportà unes 14.000 morts -
ITÀLIA. Amb les eleccions de 1922, Mussolini va irrompre amb aproximadament 25.000 camises negres a la capital Italiana, de manera que el rei Víctor Manuel III va haver de concedir-li el càrrec de primer ministre. -
RÚSSIA. Inici dels plans quinquennals, planificacions del govern rus per a mirar de millorar l'economia. Política que també permet certs negocis capitalistes petits i controlats pel govern.
-
ESPANYA. Durant aquests dos anys, va tenir lloc el període de major repressió per part del govern de Primo de Rivera i el rei, implicant la dissolució de les corts i de la constitució, però també importants victòries militars al Marroc.
-
ESPANYA. Amb el cop d'estat amb l'ajut del rei, Primo de Rivera aplicà la dictadura a Espanya, prohibint tota representació política que no fos ell mateix. Va constar de dues fases, el directori militar i el civil.
-
ALEMANYA. Intent de cop d'estat de la ultradreta alemanya, liderat per Adolf Hitler. -
ITÀLIA. Amb el caos polític a Itàlia, la majoria de la gent necessitava una solució desesperadament, i el Partit Nacional Feixista els en va donar una (un cap de turc (jueus)), i així Mussolini, que ja havia adquirit el càrrec de primer ministre, es va convertir en el Duce (dictador) -
RÚSSIA. Mort del dirigent rus Lenin, que deixa un lloc al govern al que tant Trotski com Stalin intenten arribar, en disputa sobre la manera d'impulsar el comunisme. -
ESPANYA. Període en què la dictadura va perdre molta força, per això és coneguda com a dictablanda. Durant aquest període també es va patir el crack del 29, fet que va provocar la dimissió de Primo de Rivera. Sense el seu suport, el rei va haver d'acceptar unes eleccions plebiscitàries, entre monarquia parlamentària i república, guanyant la segona a l'abril del 1931, i implicant la creació de la Regona República Espanyola
-
ALEMANYA. Escrit per Hitler, és la bíblia del nazisme per excelència. -
EUA. Després del crac del 29, l'economia estatunidenca va quedar estancada, i sense canviar de mans, aquests diners, que no eren reals, només fruit de l'especulació, es van perdre, deixant el país molt perjudicat a nivell econòmic.
-
EUA. Amb tanta abundància i sobreproducció, es va arribar a un punt en què no es necessitava res més, i amb l'especulació a la que s'havia arribat, els preus en borsa van caure de manera fatal per a l'economia dels Estats Units, ja que el valor que s'havia donat a les empreses no era real. -
ESPANYA. Pacte entre els partits il·legalitzats per a exigir unes noves eleccions i acabar amb la dictadura. -
XINA. Degut al sentiment ultranacionalista i a les polítiques expansionistes de l'imperi japonès. -
ESPANYA. Amb les esquerres al govern, es produiren reformes polítques i socials i s'obtingué l'autonomia de Catalunya.
-
ESPANYA. Eleccions en què s'havia de triar entre la monarquia parlamentària o la república, i va guanya la segona, de manera que s'instaurà la Segona República Espanyola. A la imatge blau és república i groc monarquia. -
ESPANYA. Constà de tres fases, el bienni reformista, el consevador i el del front popular.
-
ESPANYA. També anomenat "Sanjurjada" pel general que ho dirigí, fou un intent de cop d'estat per part de les dretes, però no tingué èxit. -
ALEMANYA. Amb l'ascens de Hitler al poder, es van començar a construir els camps de concentració. -
ESPANYA. Període en que no només s'aturaren les reformes iniciades els dos anys anteriors, sinó que es produïren contrareformes que beneficiaven els burgesos i terratinents.
-
ALEMANYA. Un incendi molt oportú per al partit nazi, doncs va servir per a inculpar al partit comunista, el seu principal competidor, i enfonsar-lo. -
ALEMANYA. Eleccions en què, després de l'incendi del Reichstag, el partit nacionalsocialista alemany dels treballadors pujà al poder, aprofitant-se de la presència d'un polític comunista en el moment de l'incendi. -
ESPANYA. Per haver declarat l'Estat Català, Lluís Companys i la resta d'alts càrrecs catalans foren empresonats. -
ALEMANYA. Amb la mort del president de la república de Weimar, Hitler va aprofitar per quedar-se també aquest càrrec, abolint la democràcia, instaurant un III Reich, substituint el "ein gott" del lema "ein volk, ein Reich, ein gott" (un poble, un imperi, un déu) per "ein führer".
(A la imatge apareix Paul Von Hindenburg) -
ALEMANYA. Tot i no tractar-se d'una sola nit, es diu nit dels ganivets llargs als dies durant els que les SS (i més soldats...) van exterminar els líders de les SA, deixant-les molt més dèbils, ja que els principals dirigents nazis consideraven que tenien massa poder.
-
ETIÒPIA. Invasió per les polítiques com la del "lebensraum" alemany d'Itàlia a Etiòpia. -
ALEMANYA. Les lleis que regulaven la "quantitat de sang jueva" que tenies, controlant els teus avantpassats fins als avis i els emparellaments entre mestissos (mig jueus i mig alemanys). -
ESPANYA. Mort del socialista José Castillo, el que representa perfectament els pretextos i les excuses que s'utilitzaven per a enardir el poble. -
ESPANYA. El que aquest cop representà una mort per a les dretes i que seguí a la de José del Castillo, i que s'utilitzà com a pretext per a accelerar l'aixecament. -
ESPANYA. Utilitzant pretextos com el de la mort de Calvo Sotelo, el bàndol militar i falangista s'alça en armes declarant la guerra a tothom que defensés la república. A la imatge en blau els territoris ocupats per falangistes el dia de l'aixecament. -
ESPANYA.
-
ALEMANYA I JAPÓ. Pacte entre Alemanya i Japó per a eliminar els comunistes (Antikomintern és anticomunista) -
ALEMANYA I ITÀLIA. Pacte entre Alemanya i Itàlia per a aixafar el comunisme i qualsevol que s'hi oposés. El nom d'eix és perquè creien que tothom giraria al seu voltant, al voltant de l'eix del nazisme i el feixisme. -
XINA. Per les mateixes causes que la de Manxúria, el poble nipó envaeix quasi tota la Xina, tot i que aquí trobaren més oposició. (Segona Guerra Sino-japonesa)) -
RÚSSIA. Període en què es dona caça a qualsevol persona que critiqui o mostri desagraïment al govern.
-
MUNIC. Conferència entre França i el Regne Unit i Alemanya i Itàlia, per a permetre una l'annexió dels Sudettes, tot i que hagués succeït encara que els dos primers s'hi haguessin oposat, és a dir, ho van aprovar per por. -
ESPANYA. La batalla que marcà l'inici de la derrota per part de les tropes de l'exèrcit revolucionari a la guerra civil.
-
ALEMANYA. Durant la nit del 9 al 10 de novembre, els militants del partit nazi i la ultradreta alemanya van atacar i assaltar els negocis jueus. -
EUROPA. Alemanya, a més de Polònia segons el pacte Mólotov - Ribbentrop, envaí també part de França, Noruega, Dinamarca i Bèlgica. Itàlia els Balcans, controlant tot el centre d'europa en poc temps. -
ALBÀNIA. Una invasió molt similar a la d'Etiòpia, també per part d'Itàlia. -
ATLÀNTIC NORD. Batalla d'uns quatre anys (tot i que s'allargà tota la guerra) entre Alemanya i EUA per a la primera intentar bloquejar la segona i que no enviés suport a Anglaterra.
-
ALEMANYA I ROMA. Pacte per a confirmar la unió a l'eix Roma - Berlín, fins i tot en situació de guerra. -
ALEMANYA I URSS. Pacte per a repartir-se Polònia entre la Unió Soviètica i Alemanya. Ambdós van incomplir condicions, sobretot Alemanya, i aquest pacte no va funcionar, i per això Alemanya es va unir al bàndol aliat. -
MÓN.
-
ITÀLIA, ALEMANYA I JAPÓ. Pacte d'unió entre les principals futures potències de l'eix. -
ANGLATERRA. Alemanya, concretament la Lutwaffe, creient les forces aèries d'anglaterra inferiors al que realment eren, bombardejà Anglaterra durant vuit mesos per tal de poder debilitar-la suficient per a aplicar el pla sealöwe (lleó marí), operació que pretenia envaïr Anglaterra mitjançant la infanteria.
-
HAWAII. Atac de l'Imperi Japonès a la base militar de Pearl Harbor, el que significà l'intervenció dels EUA a la guerra. -
TEHERAN (IRAN). Mesures per a accelerar la guerra, decisió d'invasió a Alemanya i planificació de creació de l'ONU. -
NORD DE FRANÇA. Desembarcament amb diverses operacions simultànies i amb el suport principalment d'estatunidencs, canadencs i anglesos que marcà l'inici de la derrota a les tropes de l'Eix. S'utilitzaren fins i tot tancs inflables amb cobertures de plàstic per a poder transformar-los en amfibis i desembarcar tancs des de vaixells, tancs que alhora feien de barca. A més a més, també es gestionà un gran desplegament militar mitjançant avions i helicopters de combat per al transport de soldats. -
IALTA (ANTIGA UNIÓ SOVIÈTICA). Judici als alts càrrecs de l'eix europeu, declaració de guerra russo-japonesa, futur repartiment d'Alemanya (blocs), noves fronteres, desannexió i promoció d'una democràcia a aquests territoris. -
POTSDAM (ALEMANYA). Conferència per a desnazificar els territoris i donar un ultimàtum a Japó. -
ITÀLIA. Al final de la guerra, el dictador Italià fou assassinat, suposant la rendició italiana a la segona guerra mundial. -
ALEMANYA. Hitler, amb un orgull superior al de ningú i amb la derrota més present que mai, decidí suicidar-se per a no ser capturat, jutjat i condemnat. -
HIROSHIMA. Primers i únics bombardejos nuclears de la història. Per part dels aliats a Japó, una de les causes que va fer que Japó es rendís definitivament, ja que a més es trobava completament sola contra tots els aliats. (La de l'esquerra a Hiroshima, la de la dreta a Nagasaki). -
MÓN. Fi de la major guerra de la història, amb conseqüències tant socials com econòmiques i polítiques de gran abast.