-
La derrota política fa que es prohibeixi l'ús oficial del català, que conjuntament amb la decadència literària provocarà més endevant l'interès per recuperar el català. La renaixença, el federalisme, el carlisme, portaran a la recuperació literària i al catalanisme polític. -
Josep Pau Ballot publica la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, cosa que fa evident el creixent interès per la recuperació de la llengua. La seva crida va fer aparèixer l'interès per la cultura i així neixen l'Acadèmia de les bones lletres, l'Ateneu barcelonès (1872), la Universitat de Barcelona, que van tenir un paper decisiu en la difussió de l'interès per la llengua, història, dret, cultura i tradicions pròpies. -
Durant el regnat d'Isabel II l'Estat liberal és centralista, cosa que va provocar els moviments populars de les bullangues que mostraven el descontentament social i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme, ja que reclamaven més autonomia per als ajuntaments i diputació. En son representatives la insurrecció de Barcelona de 1842 o la Jamància de 1843. Contingut anticentralista i federalista.
-
Aquest poema marca l'origen de la renaixença com a moviment cultural que reivindica l'ús públic i literari de la llengua i la cultura catalana, proposta a la qual cal afegir les propostes de Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat). -
El 1833 la mort de Ferran VII fa que accedeixi al tron la seva filla, Isabel II. Els carlins eren un grup partidari de Carles Maria Isidre, i van iniciar un conjunt de guerres per restablir els antics furs i la defensa de les tradicions com a vertebradores de l'ordre social. Aquest moviment té un fort arrelament a Catalunya, principalment a les zones rurals, i a més de defensar l'absolutisme també proposen restablir les institucions pròpies de Catalunya, suprimides entre 1714 i 1716.
-
Paral·lelament a la renaixença de valors cultes, hi va haver una literatura de caràcter popular, la màxima expressió de la qual és Serafí Pitarra. Les seves obres La botifarra de l llibertat o l'Esquella de la Torratxa, son crítiques polítiques o socials. Reivindica l'ús del català popular, tot i que era ple de castellanismes i corrupcions.
-
Joaquim Rubió i Ors (1818-1899), amb el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat, va publicar una sèrie de poemes on demanava la recuperació de la llengua. El pròleg d'aquell llibre es considera el manifest de la Renaixença. La seva intervenció va fer que altres intel·lectuals, historiadors, poetes o folkloristes comencessin a interessar-se per la cultura i tradicions catalanes. -
Els Jocs Florals havien de ser el mitjà de promoció i difusió de la llengua catalana, al mateix temps que motivava als poetes a escriure en la seva pròpia llengua literària culte que redrecés els tres segles de decadència literària. Van ser molt populars, es van convertir en una festa cívica i en ella van destacar escriptors com Jacint Verdaguer, considerat un gran recreador del català literari. Posteriorment, se li van afegir Àngel Guimerà com a dramaturg i Narcís Oller com a novel·lista. -
El federalisme, impulsat a catalunya entre altres per Francesc Pi i Maragall, sostenia que Espanya era una nació que havia de garantir la paticipació política dels ciutadans, les seves llibertats, la protecció dels seus drets i la igualtat juridica. En aquest sentit es defensava un Estat federal. Es va signar aquest document per part de Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé com un acord per impulsar un Estat on es tingués en compte la realitat històrica de la Corona d'Aragó. -
Valentí Almirall impulsa el primer catalanisme polític des d'una perspectiva d'esquerra i de progrés. Va fundar Diari Català (1879), organitzar congressos catalanistes (1880 i 1883), fundar el Centre Català (1882) i publicar Lo catalanisme (1886).
-
Almirall és l'inspirador d'un document redactat pel Centre Català on es denunciava l'opressió de Catalunya per part de Castella i demanava cert autonomisme. Defensava l'economia proteccionista, el dret, llengua i cultura catalana, i fou presentat en l'exercici d'un dret constitucional al Rei Alfons XII -
Agrupació escindida del Centre Català, va tenir el seu primer acte amb el missatge a la reina regent Maria Cristina on li demanaven la plena autonomia de Catalunya. Els dirigents d'aquesta organització es van acaba integrant l'any 1901 en la Lliga Regionalista. -
Federació d'entitats molt divereses ideològicament i socialment que tenia la voluntat de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals existents. -
Document aprovat el mes de març en una assamblea a Manresa, considerada la primera acció important de la Unió Catalanista. Es tractava d'una primera formulació d'un projecte d'estatut d'autonomia, que va coincidir amb la publicació de La tradició catalana del bisbe Torras i Bages, el qual donava suport a les idees aprovades a Manresa. -
Document creat per iniciativa de la Unió catalanista, que era un manifest públic de solidaritat dels catalanistes amb els habitants de Creta que llavors estaven sota domini turc. A partir d'ell el govern central comença a reprimir el catalanisme, perquè es considera un moviment separatista i creador d'inestabilitat política. -
Un grup escindit de la
Unió Catalanista, amb polítics
com Prat de la Riba o
Francesc Cambó formen el
Centre Nacional Català, amb
la intenció de participar a les
eleccions. -
La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van
formar una coalició electoral amb la “Candidatura dels 4 presidents”, que va obtenir la seva elecció al Parlament de Madrid, desbancant per primer
cop els candidats dinàstics. L’èxit electoral obtingut fa possible la fusió de la Unió Regionalista i del Centre Nacional Català en un nou partit, la Lliga Regionalista.