-
Poema considerat l’inici de la Renaixença, moviment cultural que reivindica la llengua i identitat catalanes després de segles de decadència. Aribau exalta l’amor a la pàtria catalana i la seva llengua. -
Conflicte civil entre els carlins, que defensaven el pretendent absolutista Carles, i els liberals partidaris d’Isabel II. Catalunya fou un dels principals escenaris de la guerra.
-
Etapa marcada per la consolidació del moviment cultural català, la recuperació del català com a llengua literària i la influència del romanticisme europeu.
-
Recull de poemes que impulsa la literatura en català i popularitza com a “Lo Gaiter del Llobregat”. Considerat un dels iniciadors de la poesia renaixentista. -
Revolta popular i progressista a Barcelona contra el govern moderat i les condicions de vida difícils. Va ser durament reprimida per les tropes governamentals. -
Protestes contra el sistema de reclutament militar obligatori, que afectava sobretot les classes populars, mentre els rics podien pagar per evitar-lo. -
Nou intent del carlisme de recuperar el tron per via militar. A Catalunya va tenir caràcter més social i popular que ideològic.
-
Nou intent del carlisme de recuperar el tron per via militar. A Catalunya va tenir caràcter més social i popular que ideològic. -
Nou intent del carlisme de recuperar el tron per via militar. A Catalunya va tenir caràcter més social i popular que ideològic. -
El moviment cultural es transforma en polític: apareixen entitats i partits que reclamen autogovern i reconeixement per a Catalunya dins l’Estat espanyol.
-
Període d’intensa agitació política: revolució de 1868, Primera República i experiments democràtics. Catalunya hi participa activament.
-
Acord entre republicans federals de Catalunya, País Valencià i Balears per coordinar-se políticament i defensar un model d’Estat federal. -
Primer grup polític catalanista, format per joves intel·lectuals que defensaven la regeneració nacional i moral de Catalunya. -
Diari i revista que difonen la cultura i el pensament catalanista, convertint-se en el principal òrgan de la Renaixença literària. -
Últim intent dels carlins de recuperar el tron; té un fort component tradicionalista i rural, amb enfrontaments a Catalunya i al nord peninsular.
-
Inici de la Restauració borbònica, amb estabilitat política i repressió dels moviments populars. Es consolida la burgesia catalana.
-
Assaig que defensa el federalisme i el reconeixement de les diferents nacions dins Espanya. Inspirarà el pensament catalanista posterior. -
Fundat per Valentí Almirall, és el primer diari escrit completament en català. Difon idees progressistes i catalanistes. -
Primera entitat política catalanista, creada per unir tots els sectors que volien defensar els interessos de Catalunya davant Madrid. -
Intent d’organitzar Catalunya com a estat federat dins Espanya. No prosperà, però mostra l’evolució cap a un catalanisme polític clar.
-
Document adreçat al rei per denunciar els perjudicis econòmics i culturals de Catalunya. Primer acte oficial del catalanisme polític. -
Període de regència després de la mort d’Alfons XII. Catalunya viu un fort desenvolupament industrial i polític.
-
Obra fonamental que defineix el catalanisme com a moviment polític modern i critica el centralisme espanyol. -
Entitat que continua l’acció del Centre Català, de caràcter més conservador i moderat, i busca influir en la política estatal. -
Document adreçat a Maria Cristina per reclamar el respecte a les institucions i els drets de Catalunya. Exemple de catalanisme lleial però reivindicatiu. -
Moviment per mantenir el dret civil propi de Catalunya davant l’intent d’unificació jurídica espanyola. Es manté parcialment gràcies a la pressió social. -
Federació d’entitats catalanistes que el 1892 redactarà les Bases de Manresa, primer programa polític del catalanisme. -
Organització política que vol un catalanisme més pràctic i electoral, preludi de la Lliga Regionalista.
-
Partit polític catalanista conservador liderat per Prat de la Riba i Cambó. Guanya les eleccions municipals de Barcelona i inicia la influència política del catalanisme.