-
Considerat l'inici de la Renaixença, aquest poema de Bonaventura Carles Aribau va simbolitzar la recuperació de la llengua catalana com a vehicle d'expressió culta. La publicació d'aquesta obra es tradueix com el punt de partida d'un moviment cultural que, tot i que inicialment no tenia ambicions polítiques, va buscar la dignificació del català i la construcció d'una literatura nacional, plantant la llavor d'una consciència identitària moderna a Catalunya. -
Organitzats per l'Ajuntament de Barcelona, aquest concurs literari es va convertir en l'"òrgan suprem de la Renaixença". Els Jocs, amb premis per la fe, la pàtria i l'amor, no només van promoure la poesia d'estil historicista sinó que es van erigir en una plataforma fonamental per a la socialització de la llengua i la identitat catalanes, atraient un públic molt divers. -
Durant el Sexenni Democràtic, el federalisme republicà, inspirat per Francesc Pi i Margall, va guanyar força a Catalunya. Valentí Almirall i altres líders van promoure el Pacte de Tortosa (1869), una convenció republicana federal. Aquesta doctrina defensava una nova organització de l'Estat espanyol basada en la distribució de competències, unint el ideal de regeneració política d'Espanya amb les reivindicacions catalanes.
-
Convocat pel Centre Català de Valentí Almirall, aquest congrés va suposar un pas crucial en la transició del catalanisme des d'un moviment cultural cap a un amb vocació política. Va reunir federalistes i la corrent més literària, i les seves conclusions van donar peu a la fundació d'entitats clau com l'Acadèmia de la Llengua Catalana, tot traçant un programa d'actuació comú. -
Fundat per Valentí Almirall, el Centre Català va ser la primera organització política específicament catalanista. Es va definir com una associació interclassista que defensava els interessos de Catalunya. El seu objectiu era crear un programa comú per al conjunt del moviment, tot i que les diferències socials i polítiques entre els seus membres van acabar provocant la seva desaparició a mitjans de la dècada de 1890. -
Aquest segon congrés, també convocat pel Centre Català, va intentar aprofundir en el programa comú. Tot i que va quedar inacabat a causa de les diferències econòmiques i polítiques entre els diversos sectors catalans, va ser important per configurar la política catalana, arribant a acords en qüestions concretes com la defensa del proteccionisme i del dret civil català. -
El Centre Català va elaborar aquest document, que es va lliurar al rei Alfons XII. El Memorial va recollir les queixes de Catalunya contra el règim centralista, amb reivindicacions en defensa del proteccionisme econòmic i del dret civil propi. És considerat el primer manifest polític catalanista unitari, ja que va representar la primera vegada que es van presentar les raons per les quals Catalunya se sentia agravada de manera unificada. -
Valentí Almirall va publicar aquest llibre, que recollia el seu pensament polític i on va establir les bases de la ideologia catalanista progressiva. En aquesta obra, Almirall argumentava que la modernització d'Espanya només es podia aconseguir mitjançant la implantació d'una república federal i presentava Catalunya com un element de progrés dins l'Estat. -
Una nova generació d'intel·lectuals, entre els quals es trobava Enric Prat de la Riba, va fundar aquesta entitat després de la fallida del projecte d'Almirall. La Lliga de Catalunya, de caràcter més conservador que el Centre Català, va advocar des del principi per la defensa del dret civil català, el proteccionisme i la implementació de polítiques exclusivament per a Catalunya. -
Aquesta entitat va néixer amb l'objectiu de ser una federació que agrupés tots els grups, centres i publicacions catalanistes. Les seves metes eren difondre les idees regionalistes i crear un programa comú per a tots els grups nacionalistes catalans, unint les diferents sensibilitats en un sol projecte. -
Aprovades en un congrés de la Unió Catalanista, les Bases de Manresa van ser un conjunt de tesis sobre el regionalisme català que van suposar el primer projecte orgànic d'organització política per a Catalunya. Defensaven la sobirania plena per a Catalunya en una Espanya federal, proclamaven el català com a única llengua oficial, estipulaven que els càrrecs públics a Catalunya només els poguessin ocupar catalans i proposaven la restauració de les antigues institucions del país.
-
Liderada per les principals corporacions econòmiques de Catalunya, aquesta entitat va ser el resultat de la unió de diversos grups. El seu programa reclamava autonomia política i administrativa per a Catalunya i una intervenció en la vida política espanyola amb la voluntat de modernitzar i descentralitzar l'Estat. -
Aquest nou partit, en el qual també va participar Enric Prat de la Riba, va néixer com a continuació de l'impuls de la Unió Regionalista. El seu objectiu era agrupar les forces catalanistes per actuar de manera coordinada en l'àmbit polític, especialment de cara a les eleccions -
Per a les eleccions de maig de 1901, les forces catalanistes van presentar una candidatura unitària encapçalada per quatre personalitats: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres. La seva aclaparadora victòria electoral va ser la primera gran victòria electoral del catalanisme i va demostrar la seva força i capacitació de mobilització a la societat catalana. -
Fruit de la fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, va néixer la Lliga Regionalista. Aquest partit, liderat per figures com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, es va convertir en la força política hegemònica a Catalunya durant dues dècades. És considerat el primer partit polític modern d'Espanya, amb una organització eficaç i un programa conservador i regionalista.