-
“La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau marca l’inici de la Renaixença perquè va ser el primer gran poema modern escrit en català després de segles, exaltant l’amor a la terra i la llengua pròpia. Amb un to nostàlgic i reivindicatiu, va inspirar la recuperació literària i cultural catalana, convertint-se en símbol d’aquesta etapa. -
La Primera Guerra Carlina, va ser conflicte civil que esclata amb la mort de Ferran VII pels drets successoris al tron entre Carles Maria Isidre de Borbó i Isabel II. Va ser una guerra política i social que va enfrontar els carlins, defensors de l’absolutisme, amb els liberals isabelins, partidaris d’un estat centralitzat i constitucional. El conflicte va afectar especialment el País Basc, Navarra i Catalunya. -
La Jamància va ser una revolta popular i progressista a Barcelona l’any 1843, contra el govern centralista espanyol. Va durar uns 80 dies i va acabar amb la derrota i la rendició de la ciutat, representant la fi de les grans revoltes urbanes a Barcelona i la submissió al nou estat liberal centralitzat. -
La Segona Guerra Carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar principalment a Catalunya. Va començar amb l’aixecament de Benet Tristany el 1846 i va ser una revolta contra la dictadura dels moderats, especialment el govern de Narváez. A més dels carlins, hi van participar progressistes i republicans contraris a les mesures centralistes i repressives. Durant la guerra, les forces carlines eren més reduïdes i poc organitzades en comparació amb l’exèrcit governamental. -
La restauració dels Jocs Florals va tenir lloc a Barcelona el 1859, després de segles d’inactivitat des de l’Edat Mitjana. Aquest certamen literari va ser impulsat per la Renaixença amb l’objectiu de revitalitzar la llengua i la cultura catalanes. Els Jocs Florals van esdevenir un símbol de recuperació del prestigi del català i un espai de promoció de la poesia i la literatura, estimant-se ràpidament entre els intel·lectuals i escriptors de l’època. -
La Revolució Gloriosa de 1868 a Espanya va ser un aixecament militar que va acabar amb l'exili de la reina Isabel II. Les causes van ser la crisi econòmica, la corrupció política i la insatisfacció amb el règim moderat. Va inaugurar el Sexenni Democràtic (1868-1874) i va impulsar el federalisme català liderat per Francesc Pi i Margall, que defensava una Espanya federal amb autonomia per a Catalunya. -
El Pacte de Tortosa, firmat el 18 de maig de 1869, va ser un manifest i projecte d’organització de les forces republicano-federals de Catalunya, València, Aragó i les Balears. Promogut per Valentí Almirall, buscava consolidar un govern català dins d’una Espanya federal, sense separatismes. Reafirmava la unió de territoris i l’objectiu d’una República Federal. -
L'Associació La Jove Catalunya va ser el primer grup obertament catalanista i precursor de la Unió Catalanista. Influïda pel romanticisme i amb matisos radicals, impulsava la defensa de la cultura, la llengua i la identitat catalana. Entre els seus fundadors hi havia Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Montaner. Inicialment literària, es va polititzar i es va dissoldre el 1875. -
La Tercera Guerra Carlina va ser un conflicte civil espanyol. Carles VII va convocar la revolta contra els governs d’Amadeu I, la 1a República i Alfons XII. El conflicte es va centrar principalment al Pais Vasc, Navarra i Catalunya, amb partides carlines que lluitaven per restaurar l’absolutisme i la mentalitat tradicional. El suport a la causa dels carlins va augmentar amb la restauració de les constitucions catalanes. La guerra va finalitzar amb la derrota carlina i l’exili de Carles VII. -
La Constitució de 1873, projecte de la 1a República Espanyola, redactada principalment per Emilio Castelar, mai va ser aprovada per la dissolució de les Corts el gener de 1874. Preveia un Estat federal amb 17 estats federats, amb autonomia econòmica i administrativa, incloent-hi Catalunya com a estat federat. Defensava drets naturals i una organització amb tres poders: legislatiu, executiu i de relació. La inestabilitat política va impedir la seva implementació. -
La Primera República Espanyola (1873-1874) va ser proclamada després de l’abdicació d’Amadeu I, en un context d’inestabilitat política i crisi social. Va ser una república federal, amb Francesc Pi i Margall, un polític català, com a principal ideòleg i breu president. El catalanisme va trobar en la República un espai per defensar l’autonomia de Catalunya i el federalisme, encara que les tensions internes i la guerra carlina van portar a la seva caiguda i posterior restauració monàrquica. -
El 1r Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona entre l’octubre i novembre de 1880, va ser una assemblea per fixar l’ideari del catalanisme polític. Convocat per Valentí Almirall, hi van participar més de 1.200 congressistes de diferents tendències catalanistes. Es van aprovar acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i fundar el Centre Català, entitat que coordinaria el moviment catalanista. -
El Centre Català va ser una entitat catalana fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya. Inicialment apolítica, buscava unir tots els catalanistes, amb el lema "Catalunya i avant!". Valentí Almirall en va ser el principal impulsor, Frederic Soler el primer president, i el seu acte inaugural es va fer al Teatre Romea -
El Segon Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona, va ser convocat pel Centre Català per debatre i aprovar el Projecte Federal d'Estat Català. Hi van participar tots els grups catalanistes i es va proclamar la necessitat que els catalans només s'afiliessin a organitzacions polítiques catalanes, rebutjant la subordinació a partits estatals espanyols. Aquest congrés va reforçar el catalanisme polític i va impulsar la creació de partits polítics catalans, defensant proteccionisme i dret català -
El Memorial de Greuges, entregat a Alfons XII pel Centre Català, és una memòria que defensava els interessos morals i materials de Catalunya. Va sorgir com a resposta als intents d’unificar el dret civil, que perjudicaven Catalunya. Advocava per la protecció de la indústria catalana, la preservació del dret civil català i el reconeixement oficial de la llengua pròpia. Va ser el primer acte polític unitari del catalanisme a Espanya. Va ser redactat principalment per Valentí Almirall.
-
El Missatge a la Reina Regent, escrit per la Lliga de Catalunya i liderat per Àngel Guimerà. Sol·licitava a la reina regent Maria Cristina que Catalunya recuperés l’autonomia política amb unes Corts pròpies, l’oficialitat de la llengua catalana i l’ensenyament en català. Demanava que els càrrecs administratius i judicials fossin ocupats per catalans i que Catalunya tingués un exèrcit propi voluntari. Va ser un símbol important del catalanisme conservador -
L'obra Lo Catalanisme de Valentí Almirall, publicada el 1886, va ser una de les primeres exposicions sistemàtiques del catalanisme com a doctrina política. En ella, Almirall defenia un particularisme català, no independentista, basat en la llengua i la cultura com a forces cohesives, i proposava una descentralització regional en lloc de la centralista. Va marcar un moment clau en l'evolució del catalanisme, amb una visió de Catalunya com a motor de progrés dins d'Espanya. -
La Lliga de Catalunya va ser una organització catalanista conservadora que buscava defensar els interessos de Catalunya, reivindicant l’oficialitat de la llengua, el dret civil català, el proteccionisme i una política exclusivament catalanista. També va promoure l'autonomia política, com es va veure en el Missatge a la Reina Regente de 1888, on demanaven la reinstauració de Corts catalanes i ensenyament en català. Va ser una de les principals entitats que van donar origen a la Unió Catalanista. -
La Unió Catalanista, fundada a Barcelona el 1891, va ser una federació d’entitats catalanistes per defensar el dret civil, la llengua i les institucions de Catalunya. No era un partit polític, sinó un espai d’unitat del catalanisme, amb base social de burgesia i professions liberals. Va impulsar les Bases de Manresa, que reclamaven ampli autogovern i sobirania interior, i va tenir un paper clau en la consolidació del catalanisme polític modern -
Les Bases de Manresa va ser un document aprovat per la Unió Catalanista que definia un projecte d'autogovern català amb plena sobirania interior. Reivindicaven la preservació del dret civil català, l'oficialitat de la llengua catalana i l'exclusivitat en càrrecs públics per a catalans. Influïdes pel tradicionalisme, tenien un caràcter conservador. Representen la primera formulació política clara del catalanisme com a força autonòmica, no independentista. -
El Centre Nacional Català, fundat a Barcelona el 1899, va ser un grup polític catalanista nascut de la separació d’antics membres de la Unió Catalanista contraris a l’apoliticisme (gens d'interès per la política). Reunia sectors conservadors i liberals amb un programa basat en les Bases de Manresa. Va ser una expressió del catalanisme burgès progressista. El 1901 es va fusionar amb la Unió Regionalista per formar la Lliga Regionalista, ampliant la base política del catalanisme. -
L’Unió Regionalista, creada a Barcelona el 1899, representava una aliança d’indústries i burgesia catalana crítica amb el govern central. Reclamava l’autonomia política i administrativa dins l’estat espanyol i va ser la base conservadora que, juntament amb el Centre Nacional Català, va formar el 1901 la Lliga Regionalista. La Unió destacava per la seva crítica al règim i la reivindicació regionalista. -
La Lliga Regionalista, fundada el 1901 a Barcelona, va ser un partit polític conservador català sorgit de la fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. Representava la burgesia industrial i agrària, defensava l’autonomia catalana dins l’estat espanyol i lluitava contra el caciquisme i la corrupció electoral. El partit va tenir gran influència fins a la Guerra Civil. Tenien el diari "La Veu de Catalunya" com a òrgan oficial.