-
Sahelanthropus tchadensis és una de les espècies més antigues conegudes de l'arbre genealògic humà. Aquesta espècie va viure fa entre 7 i 6 milions d'anys a l'Àfrica central-occidental (Txad). Eren bípedes. Les característiques semblants a les humanes incloïen petites dents canines, una part mitjana curta de la cara i una obertura de la medul·la espinal per sota del crani en lloc de cap a l'esquena com es veu en els simis no bípedes. -
Va viure fa 4,4 milions d'anys en un hàbitat humit i arbrat, on s'alimentava de vegetals tous (flors, fulles, fruits). Els primers fòssils van ser trobats a Etiòpia.
És descendent directe de l'Orrorin tugenensis i és l'ancestre directe dels Australopithecus.
La forma de la pelvis indica que era bípede i que caminava amb l'esquena recta, però la forma del peu indica caminava recolzant-se sobre la part externa dels peus i que no podia recórrer grans distàncies. -
Els canins superiors són molt més semblants als humans que als dels ximpanzés, ja que els tenia més petits i similars als de les femelles, cosa que va produir canvis en els comportaments socials (poca agressivitat social). En general, era més semblant als simis.
Mesurava uns 120 cm, pesava sobre els 40 kg, el seu volum cerebral era de 350 cm³ i la seva dentadura era una barreja de simi i homínid. Tenia un gran prognatisme i la base del crani allargada. -
-
Va viure fa 4,2 milions d'anys en un ambient forestal, però més obert que el dels seus avantpassats. Com que tenia un esmalt més dur que el dels seus avantpassats així que podia menjar aliments més durs. Les primeres restes es van trobar a Kenya i al nord-est d'Etiòpia.
Evolucionà de l'Ardipithecus ramidus cap a l'Australopithecus afarensis, mitjançant canvis progressius (anagènesi).
Formava comunitats de diversos mascles emparentats, on cadascun agrupava un petit harem de femelles. -
La mida del crani i la forma de la mandíbula eren semblants als dels ximpanzés. El seu crani tenia prognatisme, com el dels Ardipithecus, però l'Australopithecus anamensis tenia uns canins més petits i menys esmolats.
A partir de les característiques dels ossos dels braços (llargs i amb les falanges corbades) i de les cames es dedueix que l'Australopithecus anamensis era bípede i un gran grimpador.
Presentava un gran dimorfisme sexual, ja que el seu pes oscil·lava entre 45 i 60 kg. -
-
Va viure fa 3,9 milions d'anys a l'Àfrica Oriental. Era de contextura prima i gràcil. Les primeres restes es van trobar a Etiòpia.
Encara habitava els arbres i tenia gran capacitat per enfilar-se'ls i penjar-se'n, com demostren les falanges dels seus dits de les mans i dels peus, que eren corbades.
Ens va mostrar l'evolució simultània de gèneres, ja que va evolucionar en dues línies: la línia Paranthropus i la que va evolucionar cap a Homo.
Descendia de l'Australopithecus anamensis. -
Tenia una capacitat cranial de 450 cm3, cara gran, prognatisme i capacitat per caminar dret.
El seu pit tenia forma de campana, el seu crani presenta petites crestes sagitals i nucals, els seus canins són reduïts i els seus incisius grans.
El dimorfisme sexual era molt marcat. Pesava 29-45 kg.
La pelvis presenta un canal de part més petit (a causa de la mida petita del crani de les cries) que el de l'humà actual i amb forma de ronyó. -
-
Va viure fa 3 milions d'anys en un medi forestal sec amb espais oberts Les primeres restes fòssils van ser descobertes a Sud-àfrica. Podia partir llavors i fruits secs grans amb les seves dents, cosa que li donava avantatge en èpoques d'escassetat d'altres aliments més tous.
Com altres Australopithecus, era bípede, però conservava costums arborícoles. El seu pes oscil·lava entre els 33 i els 67 kg, cosa que revela un gran dimorfisme sexual. L'alçada mitjana era 150 cm -
-
Tenía poderosos músculos masticadores sujetados al cráneo gracias a una prominente cresta sagital similar a la de los gorilas y una parte inferior del rostro que sobresalía con respecto a la frente. La cresta ósea era imprescindible para sujetar la gran musculatura facial al cráneo. Esa musculatura era la que le permitía alimentarse de alimentos más duros que sus predecesores.
Medía unos 140 cm de media y pesaba unos 45 kg de media. No se sabe si presentaba dimorfismo sexual. -
Va viure a l'Àfrica Oriental fa 2,6 milions d'anys en un medi més sec que els Australopithecus, tot i que no era una sabana plenament. S'alimentava estrictament de vegetals durs. Les primeres restes es van trobar a Etiòpia. -
-
Va viure a Àfrica fa 2,5 milions d'anys en climes càlids. Creava eines i adaptava el medi a ell. Era omnívor. La major part de les restes s'han trobat a Kenya ia Tanzània.
La posició bípeda a les femelles va reduir la pelvis, cosa que va provocar un avenç dels parts. Ara es dedica més temps a la criança i estableixen uns vincles socials més forts que col·laboren al desenvolupament duna cultura.
Va ser la primera espècie del gènere Homo. -
La seva mida cerebral era de 725 cm³ i el seu crani més rodó. La cara era més curta. Les seves dents eren més grans i tenien esmalt gruixut. Els seus dits eren corbs perquè encara feien servir els arbres. El fèmur i la pelvis també semblen més moderns.
Mesurava uns 130 cm i un pesava 32-52 kg (hi havia dimorfisme sexual).
Es va extingir fa 1.4 milions d'anys, així que va viure 500.000 anys amb l'Homo erectus. El seu creixement va acabar en una lluita pels recursos que va extingir l'H. habilis. -
-
Va viure fa 2,3 milions d'anys a les sabanes de l'Àfrica Oriental i s'alimentava de vegetals durs, i va desenvolupar un gran aparell mastegador usat per triturar llavors i arrels, però també menjava tèrmits i formigues.
El primer exemplar es va descobrir a Tanzània.
Era vulnerable a l'atac dels depredadors, entre els quals es troben les felines dents de sabre o els cocodrils.
Descendia del Paranthropus Aethiopicus. -
La seva capacitat cranial era d'uns 515 cm³, la cara molt ampla i arrodonida, amb uns incisius molt petits, però uns molars enormes i una cresta sagital a la qual s'unien els seus grans músculs mastegadors.
En altura i aparença era molt semblant a l'Australopithecus. Presenta un clar dimorfisme sexual, ja que pesava 34-61 kg. -
-
Va viure a Sud-àfrica fa 2 milions d'anys, i es creu que emigrava estacionalment des d'hàbitats de més vegetació cap a altres de més oberts. S'alimentava de pastures, llavors i potser d'animals. Alterava la dieta de manera considerable en períodes de mesos o anys. Les primeres restes van ser trobades a Sud-àfrica.
La seva especialització era menor que la del P. boisei perquè no va viure a mitjans tan secs. L?edat mitjana d?aquests homínids era de 17 anys. -
La capacitat cranial és de 550 cm³.
L'arcada dental en forma de V presenta grans molars amb un gruixut esmalt i canins i incisius petits. No s'observa cap separació entre els incisius.
El seu rostre és molt semblant al del P. aethiopicus, però més aplatat, amb menys prognatisme i amb una cresta menor.
Hi havia un dimorfisme sexual força marcat, sobretot en el desenvolupament de les crestes, absents o molt poc marcades a les femelles. Pesaven 32-40 kg i mesuraven 110-135 cm. -
-
Va viure fa 1,9 milions d'anys a Àfrica, i era omnívor. Procedeix de l'Homo habilis i va evolucionar a Homo erectus. Les seves restes es van trobar a Kenya, Etiòpia i Eritrea. En incorporar carn a la seva dieta, el seu cervell va créixer a 850 cm³ i amb ell la seva intel·ligència crea instruments refinats , però no podia pensar en el futur a llarg termini. Va desenvolupar una forma primitiva de llenguatge que va iniciar les relacions socials complexes.
Molt pocs arribaven als 20 anys. -
Era de complexió més robusta i forta i més ample de malucs que els homes actuals. Les proporcions de cames i braços ja són modernes. No tenia dimorfisme sexual.
Tenia les dents més petites i la mandíbula menys robusta.
Va desenvolupar la sudoració, que va produir la pèrdua de pèl corporal i el desenvolupament de pèl al cap, i millors pulmons i la respiració nasal.
Mesurava 160 cm. -
-
Va viure fa 1,9 milions d'anys a l'Àsia oriental. Era un caçador-recol·lector i nòmada. Baixa de l'Homo Ergaster que va sortir d'Àfrica.
Les seves restes van ser trobades a Indonèsia ia Xina.
Es va dispersar força i va durar molt. Les darreres poblacions van conviure fa 50 000 anys, juntament amb poblacions de H. sapiens, i es descarta que a partir d'aquestes darreres poblacions hagi evolucionat H. sapiens.
Creava eines i dominava el foc. -
Té una volta cranial baixa i angular, amb un marcat bou supraorbitari. El seu volum cranial va anar augmentant al llarg de la seva llarga història de 850 cm³ a 1100 cm³. Posseïa una forta mandíbula de dents petites i sense mentó. Presentava dimorfisme sexual.
Era molt robust i feia fins a 180 cm.
S'han trobat restes a Europa i Àfrica, però presenten diferències que apunten cap a H. sapiens.
També es discuteix si va venir de l'H. habilis o si H. ergaster i H. erectus són la mateixa espècie. -
-
Va viure fa uns 900.000 anys a Europa. És l'antecessor de H. heidelbergensis i de H. neanderthalensis. Se sap que practicava el canibalisme. El seu jaciment principal és Atapuerca.
La gran reducció de la mida del molar i del caní i l'augment de la capacitat cranial suggereixen que és descendent de H. ergaster i no de H. erectus.
Presenta trets intermedis entre les poblacions d'Homo primitives d'Àfrica i les més recents de H. heidelbergensis d'Europa -
Era alta, forta i amb un cervell més petit que l'espècie actual. Mesurava 160-185 cm i pesava 60-90 kg.
La cara és similar a la de Homo sapiens, la capacitat cranial superior als 1000 cm³ i l'arc superciliar en doble arc.
A H. antecessor predomina la resorció òssia durant el creixement facial.
La morfologia de la mandíbula recorda la d'homínids molt posteriors, com ara H. heidelbergensis. L'esquelet postcranial és menys robust que el de H. neanderthalensis. -
-
Va viure a Àfrica fa 650 000 anys. La primera resta d'aquesta espècie es va fer a Zàmbia.
Va ser la primera espècie que va poder construir eines compostes. El que és característic de les seves eines era la seva elaboració complexa i la seva delicadesa a l'hora de fabricar-les. Es creu que va ser la primera espècie a poder fabricar llances. -
Conserva certs munyits antics comuns a Homo erectus, Homo ergaster i Homo antecessor.
Pel que fa a l'Homo habilis, presenta una mida més gran, un esquelet facial més gran, ample i pla, però també un cervell més gran.
La capacitat cranial era d'uns 1350 cm³.
Mesurava uns 180 cm. La cara i el crani era allargat, els pòmuls marcats, la mandíbula marcada i sense mentó i la dentadura gran. Presentava torus supraorbitari i un front fugisser. -
-
Va viure fa 600.000 anys a Europa i Àfrica. S'alimentava sobretot de carn, caçava i creava refugis. Evolucionar d'H. antecessor a H. Neanderthalensis. Les seves restes es troben principalment a Atapuerca.
La troballa d'unes mandíbules sense dents demostra que tenien cura dels ancians i, com que la dentadura definitiva els sortia més tard, les cries eren cuidades més temps. Això va produir forts llaços afectius i una gran cohesió social. Tenia el llenguatge més avançat de l'època -
Mesurava uns 180 cm i pesava uns 100 kg. Tenia una capacitat cranial de 1350 cm³.
Tenia el crani més rodó que els H. erectus, arcs supraciliars, una gran obertura nasal, les galtes inflades, la cara més plana que els Neandertals, el cervell lateralitzat i les mandíbules sortints, fortes i robustes.
Els que van viure a Àfrica, classificats com a H. rhodesiensis, van evolucionar fins a l'H. sapiens.
Va crear eines com a raspadors i destrals de mà.
Va generalitzar l'ús del foc. -
-
Va viure als boscos oberts d'Europa i Àsia occidental fa 230.000 anys. Era caçador-recol·lector i practicava el canibalisme.
Baixa de l'H. heidelbergensis.
Tenia llenguatge parlat, practicava cerimònies fúnebres i va fer les primeres pintures. Migrava al nord quan feia calor i durant l'època glacial va viure al sud d'Europa.
Va ser descobert a Bèlgica
Dominava el foc i podia fabricar eines de pinyol i pedra. -
Era robust amb pelvis ampla, extremitats curtes i robustes, arcs supraorbitaris marcats, front baix i inclinat, prognatisme, mandíbules sense mentó, crani allargat, capacitat cranial de 1550 cm³ i un millor olfacte que l'home modern.
Mesurava uns 165 cm. Podia fer curtes i ràpides carreres, però era sobretot un caminant de llargues distàncies.
Vivia en grups d'uns 30 membres i la seva esperança de vida era d'uns 35 anys. Els últims van viure al sud de la península Ibèrica. -
-
L'home de cromagnong va viure fa 40.000 anys a les coves d'Europa. Era caçador recol·lector i caçava en grup.
Cromagnon era la cova on es van trobar els primers fòssils de H. sapiens , eren del paleolític. Encara que l'home de neandertal no sigui l'antecessor dels Homo sapiens, van conviure i es van creuar, però eren gairebé biològicament incompatibles. Els seus genomes coincideixen en un 99,7% amb els nostres i compartim alguns gens a excepció dels africans subsaharians. -
Mesurava uns 180 cm, tenia una mandíbula robusta amb mentó, el crani allargat, la cara ampla, el front alt i la volta més elevada que els Neandertals, el nas estret, òrbites baixes i rectangulars, una capacitat cranial de 1590 cm³ i les tíbies molt aplanades.
Les seves diferències morfològiques amb els neandertals són l'adaptació a un clima fred als neandertals i un naixement molt prematur i més capacitat lingüística als cromanyons. -
Fa entre 70.000 i 100.000 anys, Homo sapiens va començar a migrar des del continent africà i va poblar el sud d'Àsia i va arribar al continent australià en algun moment fa 50.000 anys. Va arribar a Europa fa 40.000 anys i va tardar pel fet que l'homo neandertal va impedir la seua arribada. -
-
Els científics que estudien les masses de terra i el clima saben que a l'Edat de Gel del Plistocè es va crear un pont de terra que unia Àsia i Amèrica del nord (Alaska), fa més de 13 000 anys. Una teoria àmpliament acceptada de la migració és que la gent va creuar per aquest pont i finalment va migrar a Amèrica del nord i del sud.