-
Al juliol d'aquest any, una part important de l'exèrcit va protagonitzar un cop d'estat, van dominar els òrgans de govern d'algunes zones, però el govern va donar armes als civils per aturar el cop. Al final, el cop triomfa en algunes zones i altres queden dominades per la República. Per aquest motiu comença la Guerra civil, aquesta guerra es va veure com una lluita entre dretes i esquerres, en les dretes: Itàlia i Alemanya, en les esquerres: URSS i Brigades internacionals. França i UK neutres. -
La principal estratègia dels sublevats era avançar del sud cap a Madrid, per conquerir la ciutat. Ho van intentar, però van fracassar i van canviar de front. -
Des del principi, es va formar comitès i cremar esglésies. Tots els símbols religiosos van ser perseguits com a enemics. El 1936, es va crear un govern format per republicans, comunistes, socialistes i anarquistes, dirigit per Francisco Largo. També es va crear un propi exèrcit/policia, l'Exercit Popular. Després dels Fets de Maig, Juan Negrín va formar un nou govern, sense anarquistes, i amb influència comunista. Aquest govern al final intenta negociar la pau amb Franco, però ell no accepta.
-
En la guerra civil van aparèixer dos grups en el bàndol república:
- Sectors Republicans (republicans i comunistes):
Volien organitzar l'Estat amb l'objectiu de guanyar la guerra.
- Sectors Anarquistes i Trotskistes:
Volien una revolució i prioritzaven això abans que guanyar la guerra. En els fets de maig: Aquests dos bàndols es divideixen, i es produeix un enfrontament armat a Barcelona. Com a resultat, es forma un nou govern sense anarquistes, i completament comunista. -
L'aviació alemanya va bombardejar un poble que es diu Guernica matant a molts civils, hi ha un quadre de Picasso que representa aquesta matança. Els franquistes van ocupar Bilbao i altres zones del nord. -
Els franquistes van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló. Deixant Catalunya aïllada de la República. Per no permetre l'avanç dels franquistes, el govern ho va arriscar tot en la batalla de l'Ebre i van perdre. Aquesta batalla marca el futur de la guerra, i assegura la victòria franquista. -
Després de la conquesta de Catalunya, només faltaven Madrid i la zona central. La República intenta negociar amb Franco, però ell diu que no, perquè ja té la guerra guanyada. La guerra s'acaba l'1 d'abril. -
Al final de la guerra civil, hi ha gent que fuig de la dictadura. La majoria van ser internats en camps de concentració (la majoria a França). Altres van anar a la Gran Bretanya, EUA o Mèxic/Argentina. Van morir quasi un 1 milió de persones si també sumem els exiliats. La dictadura va finalitzar la tradició liberal i parlamentària i va trencar la convivència entre vencedors i vençuts. -
Aquest règim es va establir al final de la guerra civil. El règim seguia les idees feixistes, i va tenir una forta repressió. Franco va ser el cap d'estat durant tota la dictadura. Econòmicament, Espanya va passar d'una etapa d'estancament econòmic (1939-59) a un creixement econòmic (1959-73).
-
Neutral (1939-1940): Franco volia donar suport a l'Eix, però el país estava destrossat. La no-bel·ligerància (1940-1943): Sembla que l'Eix guanyarà la guerra. Franco volia aprofitar això. Franco va enviar voluntaris (División Azul). Neutralitat (1943-1945): Amb l'entrada dels EUA, la guerra sembla que serà guanyada pels aliats. Espanya es manté neutre.
-
A Europa esclata la 2a guerra mundial (39-45). Franco es posarà de part de l'Eix. La guerra civil va produir un enfonsament demogràfic i econòmic (fabricació i carreteres). Hi ha una davallada demogràfica (mort i exili) i es comença a racionalitzar el consum dels recursos, la gent que té diners compra els aliments de racionament i els del mercat negre. Als primers anys, s'adopta un sistema d'autarquia (autosuficiència). Gràcies a aquest sistema, es creen empreses com Renfe o Endesa.
-
1a etapa (1939-44): Hi ha una forta repressió policial. Esquerres, s'organitzen en la clandestinitat i guerrilles (maquis) fan atacs a zones rurals. 2a etapa (1944-47): Es negocia treure a Franco, però comença la guerra freda, i Franco fa negocis amb els EUA. 3a etapa (1947-51): L'eufòria esdevé desmoralització (la dictadura es consolida gràcies als EUA). 4a etapa (1951-75): Hi ha protestes. Es funden sindicats nous (CCOO) i ETA (1959), aquest grup terrorista va assassinar a Carrera Blanco.
-
El Règim Franquista queda aïllat internacionalment. França tanca les fronteres i es retiren les ambaixades. Franco crea la línia P i comença a crear la seva ideologia.
-
Aquesta llei diu el següent:
- Franco és el cap d'estat
- Espanya és un regne (sense rei)
- El successor ha de ser un rei o regent -
1947, el món es divideix en 2 blocs (URSS/EUA). Guerra Freda (1947-1991). El 1953, EUA reconeixen el govern de Franco (legal).
-
L'any 1955, Espanya és admesa a l'ONU. Encara que és una dictadura.
És una dictadura per les següents característiques:
- Règim totalitari, partit únic i un sindicalisme vertical
- Suprimir institucions i llibertats
- Franco cap d'estat (caudillo) té tots els poders.
- Partits/sindicats prohibits
- Corts democràtiques i eleccions suprimides
- Legislació (Lleis Fonamentals) per a simular una democràcia.
- Valle de los Caídos, lloc on van ser enterrats els feixistes. -
El Protectorat del Marroc es va independitzar d'Espanya al 1956 gràcies a un acord amb França. Espanya inicialment no volia cedir, però ho va fer per evitar tensions. -
El creixement econòmic d'Espanya, genera les següents coses:
- Creixement de la indústria
- Modernització de l'agricultura
- Turisme
- Comerç exterior
- Més nivell de vida -
El 1953, gràcies als Estats Units i el Vaticà, s'acaba l'època d'aïllament (s'obren les fronteres) i hi ha un gran creixement econòmic. Al govern, entren sectors tecnòcrates propers a l'Opus Dei. Espanya intenta copiar l'economia europea. El 1957, abandonen l'autarquia i comencen l'obertura econòmica, es va posar a fer el Pla d'estabilització (1959), economia liberalitzada/oferta i demanda. Es fa Planes de Desarrollo (1969-75) per desenvolupar la indústria i igualar les regions espanyoles.
-
Aquesta llei fa el següent:
- Separa els figures del cap d'estat i cap de govern (Franco ocupa els 2 càrrecs).
- El 1969, Franco nomena Joan Carles de Borbó, successor. -
El 12 d’octubre de 1968, Guinea Equatorial va aconseguir la independència. L'ONU havia pressionat Espanya des de 1963 per això. Com a resposta a les protestes, el règim franquista va negociar un referèndum d’independència. Els resultats foren positius i un any després, Francisco Macías Nguema esdevenia president, càrrec que ocupà fins al 1979. -
Després de la independència del Marroc el 1956, el país va reclamar Sidi Ifni, provocant la Guerra d’Ifni (1957-1958). El Marroc va guanyar els territoris de Cap Juby i Franco va cedir Sidi Ifni el 1969. -
El 1973, Franco estava molt malalt i, per primer cop, va nomenar un cap de govern, l'almirall Carrero Blanco. Aquest va ser assassinat aquell mateix any per ETA. A partir d’aquest moment, es fa evident la consolidació de dos grups dins del règim: els immobilistes, que aposten per mantenir el règim, i els oberturistes, que busquen reformes i noves oportunitats d'obertura i canvi. Això fa pensar sobre la direcció futura del règim i les seves polítiques. -
A partir de 1973, l'economia dels països occidentals va canviar per l'augment del preu del petroli i de les matèries primeres. Va començar després de la Guerra del Yom Kippur, quan Egipte i Síria van atacar Israel. Després de la victòria d'Israel, els països de l'OPEP van reduir la producció de petroli, augmentant el seu preu. La crisi va acabar amb un període de prosperitat, causant recessió econòmica, fallides industrials, una caiguda del turisme i un augment de l'atur a Espanya des de 1975.
-
El govern d’Arias Navarro va afrontar un augment de la violència dels grups antifranquistes com ETA, el FRAP i els GRAPO, que van ser contestades pel règim amb l'execució de Salvador Puig Antich el 1974. Això va coincidir amb una greu crisi de petroli. Durant els darrers anys del franquisme es van multiplicar les demandes de democratització a través de diverses plataformes unitàries, que van exigir amnisties i reconeixement de llibertats. Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975. -
El Sàhara Occidental va ser l'última colònia que Espanya va perdre. Des de la independència del Marroc, aquest ha reclamat la sobirania dels territoris. El 1975, hi va haver una gran manifestació al Marroc, la Marxa Verda, que va rebre suport dels EUA per reclamar el Sàhara. Els Acords de Madrid de 1975 es van implementar per facilitar la descolonització, però van donar lloc a un conflicte entre el Marroc i Mauritània contra el Front Polisario (1975-91). El conflicte encara perdura.
-
Després de la mort de Franco, Joan Carles I va ser nomenat rei, tenia l'objectiu de realitzar canvis polítics, però no va poder implementar reformes democràtiques sota Arias Navarro, qui va dimitir. Adolfo Suárez, nomenat president, va iniciar el procés per acabar amb el franquisme. Així, l'any 1976 es va aprovar la Llei de Reforma Política, que establia la sobirania popular i unes Corts elegides per sufragi universal, i les eleccions es van celebrar el 1977.
-
El 15 de juny de 1977, Espanya va tenir les primeres eleccions democràtiques en més de quaranta anys. La majoria dels resultats van ser per a la Unión de Centro Democrático (UCD), dirigida per Adolfo Suárez. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE), amb Felipe González al capdavant, es va consolidar com a partit de l'oposició. El Partido Comunista de España (PCE), encapçalat per Santiago Carrillo, i Alianza Popular (AP), liderada per Manuel Fraga, van obtenir uns resultats més baixos. -
El nou govern d’UCD va buscar el consens i va adoptar mesures urgents. Es va iniciar la redacció d’una nova Constitució democràtica amb representants de totes les forces parlamentàries. També es van signar els Pactes de la Moncloa per ajudar a l'economia, es va fer una reforma fiscal i es va decretar una segona amnistia per a presos polítics.
-
El franquisme no va aconseguir eliminar els sentiments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia. Després de la mort de Franco, regions van sol·licitar autonomia per expressar les seves identitats. Amb la Constitució del 1978, es va crear un sistema generalitzat d'autonomies, restablint institucions com la Generalitat de Catalunya amb Josep Tarradellas com a president, el Consell General Basc i la Xunta de Galícia el 1977 i 1978.
-
El 6 de desembre de 1978, la Constitució espanyola va ser ratificada en referèndum i va entrar en vigor el 29 de desembre. Defineix Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, amb una monarquia parlamentària, reconeix la sobirania del poble, garanteix drets fonamentals, recull la divisió de poders i reconeix les nacionalitats i regions.
-
Després de l'aprovació de la Constitució, es van celebrar eleccions generals el 1979, que va guanyar la UCD, que també va triomfar a les eleccions municipals. No obstant això, el segon període de govern de la UCD va estar marcat per un mala governabilitat i la pèrdua de suport a les eleccions autonòmiques al País Basc i Catalunya. Les tensions socials i els atemptats terroristes van augmentar entre el 79 i el 81.
-
Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, qui va dimitir com a president. Calvo Sotelo el va substituir. El 23 de febrer de 1981, durant la investidura del nou president, va haver-hi un intent de cop d’Estat, amb el tinent coronel Tejero ocupant el Congrés i segrestant el govern. Hi ha debats sobre el paper de Joan Carles I. -
El 1982, es van celebrar eleccions que va guanyar el PSOE amb Felipe González com a president. El PSOE volia combinar canvi polític i reformes socials amb moderació. Aquestes eleccions van marcar un canvi, amb la UCD desapareixent i un notable descens del PCE, mentre Alianza Popular esdevenia la principal oposició.
-
El canvi socialista (1982-96) es va traduir en un programa de reformes. Disminució de la inflació i modernització econòmica alhora que es van reforçar els serveis públics per mitigar els efectes socials de la crisi. En l'àmbit polític, es van impulsar reformes de l'exèrcit i s'hi van prendre mesures contra el terrorisme. Internacionalment, destacaren el Tractat d'Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea (1985) i la confirmació de la permanència d'Espanya a l'OTAN (1986).
-
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 es van dur a terme del 25 de juliol al 9 d'agost, marcant una transformació significativa per a la ciutat i l'Estat. La inauguració a l'Estadi Olímpic Lluís Companys és recordada per l'encesa del peveter amb una fletxa. Més de 10.000 esportistes van participar, i els Jocs van impulsar infraestructures, obrint la ciutat al mar i promocionant Barcelona com a destinació turística i cultural mundial.