-
Durant aquesta etapa, Espanya era un país emissor de població. Centenars de milers d'espanyols, van emigrar a països com Argentina, Cuba, Veneçuela i Mèxic. La comunitat autonoma més afectada va ser Galicia. Buscaven millors oportunitats laborals i una vida digna, fugint de la pobresa rural i la manca de perspectives econòmiques. Aquesta onada va arribar al seu màxim abans de la Primera Guerra Mundial i es va frenar amb la crisi del 1929.
-
Emigrants espanyols ballant en la coberta del Monte Sarmiento. 1915 -
Després de la Guerra Civil espanyola, el país va quedar devastat. L’autarquia franquista i la pobresa extrema van empènyer molts espanyols a emigrar cap a països com Alemanya, França, Suïssa o Bèlgica, on es buscava mà d’obra per a la reconstrucció. A l'interior del país, milions de persones van abandonar els pobles i van migrar a ciutats com Barcelona, Madrid i Bilbao. Aquest èxode rural va transformar profundament la geografia i la societat espanyola.
-
Grup d'homes amb maletes esperant per emigrar, una escena comuna durant l'època de postguerra i franquisme. -
Amb la mort de Franco i el començament de la democràcia, Espanya es va obrir políticament i econòmicament. Molts emigrants espanyols van decidir tornar al país, aprofitant les millores socials. A més, va començar a arribar immigració estrangera, tot i que en xifres encara petites. També es va reduir progressivament la migració interna, ja que les grans ciutats començaven a saturar-se i les zones rurals havien perdut gran part de la seva població jove.
-
Imatge històrica del retorn d’exiliats espanyols el 1976 -
En aquesta etapa, Espanya deixa de ser principalment un país d’emigrants i es converteix en receptor d’immigració. L’augment econòmic i la demanda de treball en sectors com la construcció, els serveis i la llar van atraure milions de persones, sobretot de l’Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica i l’Europa de l’Est. La població estrangera va créixer de manera espectacular, i es van formar grans comunitats d’immigrants a les principals ciutats.
-
Aquesta imatge mostra una piragua amb 80 immigrants il·legals arribant a les costes de Tenerife al 2006. -
Amb l'esclat de la crisi financera, molts immigrants van marxar i va començar una nova etapa d'emigració espanyola, especialment de joves formats. Espanya va patir una gran davallada en l’ocupació, i això va provocar que el saldo migratori fos negatiu: hi havia més persones que marxaven que no pas que arribaven. Molts espanyols van emigrar a països europeus com Alemanya, el Regne Unit o França.
-
Amb la recuperació econòmica, Espanya ha tornat a rebre fluxos migratoris, especialment d’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’Est. El creixement ha estat moderat però sostingut. Segons dades recents, gairebé el 20% de la població resident a Espanya ha nascut a l’estranger. Aquesta nova onada també ha ajudat a repoblar algunes zones rurals i a frenar l’envelliment demogràfic del país, aportant força laboral i diversitat cultural.