Moviments artístics del segle XX

Modernisme (1890–1910)

1890

L’art modernista combina bellesa, natura i artesania. Es caracteritza per les línies corbes i decoratives. Gaudí i Klimt en són dos grans exponents. Ampliació: Relació amb la literatura El Modernisme també va ser un moviment literari molt important, especialment a Catalunya. Els escriptors modernistes volien modernitzar la cultura i la llengua, introduint nous estils i temes més simbòlics i espirituals.

Fauvisme (1905–1910)

1905

Els fauvistes utilitzen colors purs i intensos per expressar emoció més que realisme. Émilie Charmy, va ser una de les poques dones del moviment.

Expressionisme (1905–1925)

1905

Expressa les emocions internes i l’angoixa davant la societat moderna. Ampliació: Relació amb la literatura El Expressionisme transmet emocions intenses i subjectives, amb deformacions per expressar el món interior. La literatura expressionista comparteix aquesta voluntat de mostrar l’angoixa, la por i els sentiments interiors. Un autor representatiu és Franz Kafka, amb La metamorfosi, on l’articulació de l’experiència subjectiva i el món irracional és molt present.

Cubisme (1907–1914)

1907

Descomposició de la realitat en formes geomètriques. Obre el camí cap a l’art abstracte. Apareix en un context de crisi dels models tradicionals de representació i de grans canvis socials i científics. Abans de la Primera Guerra Mundial, els artistes busquen noves maneres de representar la realitat, influïts per la ciència i la idea de mostrar múltiples punts de vista alhora.

Futurisme (1909–1916)

1909

Exalta la velocitat, la tecnologia i el progrés modern.

Constructivisme (1915–1930)

1915

Art abstracte i funcional al servei de la revolució i la societat. La geometria i el color tenen un objectiu comunicatiu i polític.

Dadaisme (1916–1924)

1919

Rebuig de la lògica i del sistema artístic tradicional. Neix com a protesta davant la guerra. És un moviment antiartístic i provocador que critica la societat que ha permès el conflicte. Utilitza l’absurd i el caos com a forma d’expressió per denunciar la irracionalitat del món.

Art Decó (1920–1939)

1920

Estil elegant i geomètric que reflecteix luxe i modernitat. Les formes i línies netes transmeten sofisticació i glamour.
Apareix en un període de postguerra després de la Primera Guerra Mundial i de creixement econòmic en algunes societats. Es reflecteix en l’arquitectura, el disseny i les arts decoratives amb formes geomètriques.També està relacionat amb el desenvolupament de les grans ciutats i l’optimisme abans de la crisi del 1929.

Surrealisme (1924–1945)

1924

L’art surrealista explora el món dels somnis i l’inconscient. Ampliació:
El Surrealisme no només es va desenvolupar en la pintura, sinó també en la literatura. Els escriptors surrealistes practicaven l’escriptura automàtica, deixant fluir el pensament sense control racional per explorar el subconscient i els somnis. El principal impulsor del moviment en literatura va ser André Breton, autor del Manifest surrealista.

Expressionisme abstracte (1940–1955)

1940

Pintura gestual i espontània com a expressió de l’emoció. La tècnica de dripping crea textures úniques i dinàmiques sobre el llenç.

Pop Art (1955–1970)

1955

Inspirat en la cultura popular, anuncis i mitjans de comunicació. Reproducció repetitiva i colors cridaners capturen l’essència de la societat de consum.
Neix en un context de societat de consum, expansió dels mitjans de comunicació i auge de la publicitat. Aquest moviment utilitza imatges de la cultura popular per reflexionar sobre el consumisme i la cultura de masses. També critica i alhora celebra la influència dels mitjans i la producció en sèrie en la vida quotidiana.

Minimalisme (1960–1975)

1960

Reducció a formes simples i essencials. La repetició i la subtilesa cromàtica busquen l’equilibri i la serenitat visual. Agnes Martin va ser referent de la serenitat minimalista.

Art Conceptual (1960–1980)

1960

L’important és la idea, no l’objecte. L’obra convida l’espectador a participar i reflexionar sobre l’art i la societat.

Land Art (1967–1980)

1967

Intervencions a la natura per mostrar el pas del temps i la transformació. L’entorn i la terra es converteixen en suport artístic.
Apareix en un context de creixent consciència ecològica i de crítica al sistema artístic comercial. Els artistes treballen directament amb la natura i el paisatge, utilitzant materials naturals i creant obres sovint efímeres que qüestionen la relació entre art i medi ambient.

Art Feminista i Contemporani (1970–actualitat)

1970

L’art com a eina de reivindicació del paper de la dona i la identitat. Combina elements històrics i simbòlics per donar veu a les dones oblidades.