-
L’abat Oliba va erigir el monestir de Montserrat com a nucli religiós i espiritual. Aquesta fundació fou determinant per al naixement d’una comunitat benedictina que consolidà Montserrat com un centre destacat de pelegrinatge i d’influència religiosa a la regió.
-
Es crea la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, una germandat que fomentava la veneració de la Moreneta i coordinava actes de culte i pelegrinatge.
-
Apareixen els primers registres de l’Escolania de Montserrat, reputada com una de les corals escolars més antigues d’Europa, consagrada a la música litúrgica i a la formació d’infants cantaires
-
S’instaura la primera impremta al monestir, fet que permet l’elaboració i la circulació de textos religiosos i culturals, afavorint l’expansió del saber i la difusió de la fe.
-
Montserrat assoleix la categoria d’abadia independent, obtenint plena autonomia en les seves decisions religioses i administratives i desvinculant-se del control d’altres entitats.
-
S’enceta l’edificació del claustre gòtic de Montserrat, una obra arquitectònica de notable rellevància que embellí el monestir i millorà les condicions de vida de la comunitat monàstica.
-
Durant la Guerra dels Segadors, Montserrat esdevingué un emblema de la resistència catalana enfront de les tropes reials hispàniques. El monestir serví de refugi i bastió contra l’ocupació militar, i la comunitat monàstica participà activament en la defensa de la causa del país.
-
En el decurs de la Guerra del Francès, les forces napoleòniques saquejaren i arrasaren gran part del monestir de Montserrat. L’edifici fou incendiat i els monjos hagueren d’abandonar-lo, deixant-lo completament devastat. Aquesta destrucció inaugurà un període de greus pèrdues materials i espirituals per al cenobi.
-
Des de 1844, sota el guiatge de Jaume Català i d’altres frares, la vida monàstica es tornà a activar al monestir; malgrat els obstacles polítics i la tutela estatal, Montserrat recuperà plenament la seva missió espiritual i religiosa.
-
El Papa Lleó XIII concedeix a la Mare de Déu de Montserrat la coronació canònica, un reconeixement de la seva importància religiosa i cultural. -
S’inaugura la nova façana de la basílica de Montserrat, renovant l’aspecte arquitectònic del monestir. -
Durant la Guerra Civil Espanyola, Montserrat va patir greus conseqüències. El monestir va ser saquejat i molts monjos van haver de fugir o amagar-se. Alguns van ser assassinats, mentre que altres es van exiliar. Els béns artístics van ser protegits en part per persones locals. -
El monestir acull trobades importants del moviment catalanista i eclesiàstic. En aquest any, Montserrat continua essent un focus de resistència cultural contra el franquisme. -
Se celebra el Congrés Marià i la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest esdeveniment reafirma la importància del monestir com a centre religiós i cultural en un moment de repressió franquista. -
A Montserrat es redacta el Manifest dels 300 intel·lectuals, un text de protesta contra la repressió del règim franquista i en suport als drets humans. -
Es commemora el mil·lenari de Montserrat amb grans celebracions. L’efemèride reforça la influència del monestir i atrau pelegrins d’arreu del món.
-
S’erigeix l’Escolania de Montserrat com a institució contemporània, reafirmant-se com un dels cors infantils més veterans i prestigiosos d’Europa. -
Fidel a l’esperit del Concili Vaticà II, el monestir implantà reformes litúrgiques rellevants, com la utilització de la llengua vernacla a les celebracions i una implicació més gran de la comunitat en l’eucaristia.
-
Accions de protesta a Montserrat contra la dictadura franquista: un col·lectiu d’intel·lectuals i clergues es reuní al monestir per exigir llibertats democràtiques i la garantia dels drets humans.
-
El papa Juan Pablo II visita Montserrat durant el seu viatge a Espanya. És un esdeveniment històric que reforça la importància del monestir en el context religiós i internacional. -
Se celebren els 125 anys de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat amb actes religiosos i culturals. -
Actes religiosos i culturals per conmemorar l'esdeveniment -
celebració per part de l'Abat Oliba, abat de Ripoll, bisbe de Vic i un dels promotors més importants de la pau durant l'edat mitjana.