-
J.J Thompson duu a terme el seu famós experiment del tub de raigs catòdics, un dispositiu que involucra corrent elèctric i descàrregues en un buit parcial. Gràcies al seu experiment descobreix partícules petites amb càrrega elèctrica negativa, l'electró. -
Thomson postula un model atòmic que es coneix com el model del pastís de panses i està format per un núvol esfèric amb càrrega positiva, els electrons es troben incrustats per tota l’esfera, i l’àtom és neutre. -
L’àtom està format per un nucli, molt petit amb càrrega positiva i és on es concentra gairebé tota la seva massa. Els electrons giren al voltant del nucli -
L’àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. -
Utilitzem el terme de la teoria de la relativitat per referir-nos a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència. Hi ha 2 tipus la Espacial (explica què passa quan ens movem a grans velocitats) i la general (explica com funciona la gravetat i la geometria de l’univers). -
El 1886 Eugene Goldstein, que va identificar els raigs anòdics com a partícules positives (ions), tot i que no es podia determinar una única partícula responsable de la càrrega positiva. El 1911, Ernest Rutherford, el que va descobrir el protó, va proposar el seu model atòmic planetari, amb un nucli positiu envoltat d’electrons, i va demostrar que el nucli d’hidrogen estava present en altres nuclis atòmics. Com que l’hidrogen té un sol protó, el nucli d’hidrogen és equivalent al protó. -
Paul Dirac va ser qui va descobrir l'existència del positró que és una partícula elemental, antipartícula del electró] té la mateixa quantitat de massa que l’electró però amb càrregues diferents, l’electró negatiu i el positró positiu. -
James Chadwick, físic i premi Nobel britànic, va descobrir el neutró el 1932.
Va explicar que eren partícules sense càrrega aproximàdament de la mateica mida que un protó. Degut a la càrrega neutra va rebre el nom de neutró. Tot això va passar gràcies a Rutherford que va dir que hi havia d’haver una partícula sense càrrega elèctrica per mantenir units els protons en el nucli. -
És una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. Va ser fundada el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món. El principal objectiu del CERN es estudiar els components elementals de la matèria y les forces que controlen el seu comportament. -
L'experiment del neutrí o experiment del neutrí de Cowan i Reines va ser realitzat pels físics Clyde L. Cowan i Frederick Reines el 1956 i aquest experiment confirma l'existència dels neutrins. El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita -
Els quarks, partícules subatòmiques fonamentals, són els components bàsics que formen els protons i neutrons al nucli de l'àtom. Els científics Murray Gell-Mann i George Zweig van predir l'existència dels quarks el 1964. Els quarks tenen sis "savors" (tipus) anomenats up, down, strange, charm, bottom i top, i cada sabor pot tenir tres "colors" diferents. Els quarks estan confinats dins del nucli atòmic per una força nuclear forta anomenada gluó. -
El Gran Col·lisionador d'Hadrons és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, que fa col·lidir feixos d'hadrons, és a dir, fer xocar partícules subatòmiques del tipus hadrons (com protons o neutrons)